Petits canvis en el panorama energètic de Menorca
El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real
Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?
L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009
La posidònia i els ports; una relació impossible?
POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia
Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM
Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?
L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears
L’única població de pinastres de les Balears en perill
L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca
35 anys de processionària del pi a Menorca
Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto
Un cranc americà als torrents de Menorca
Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí
Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004
Arribada de dofins morts a les platges
Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003
La pressió automobilística a Menorca

A la costa de Menorca s'han trobat, des de finals de desembre fins al moment de fer aquest escrit, quinze dofins i un cap d'olla encallats. Aquest fet no és habitual i només es recorda una epidèmia vírica a l' any 1990 que va fer que uns 25 dofins arribaren malalts a les nostres platges.
Els dofins i cap d'olles pertanyen al subordre dels odontocets i es caracteritzen per tenir dents, el que els hi permet capturar preses grosses com per exemple peixos. Tots aquests animals s'engloben en el grup dels cetacis, mamífers molt ben adaptats a la vida aquàtica. Destaca la seva capacitat per capbussar-se sota l'aigua on poden romandre un màxim de 15 minuts. No obstant necessiten tornar a la superfície per respirar. No són grans migradors i solen estar a zones on l'aliment és abundant. Al Mediterrani es poden trobar poblacions permanents tot l'any i precisament entre Menorca i el golf de Lleó trobem una de les més importants.
El servei de neteja de platges del Consell Insular ha retirat els cossos dels dofins de les zones esmentades i, juntament amb col·laboradors de la Universitat de Barcelona, han confirmat la presència de tres espècies: dofí llistat (Stenella coeruleoalba), més petits i amb una llargada al voltant del metre; dofí mular (Tursiops truncatus) amb mides superiors entre els 2 y 2,30 m.; i un cap d'olla (Grampus sp.). A l'espera de conèixer els resultats de les anàlisis de les mostres agafades, pel fet d'haver-se trobat diferents espècies, els experts descarten una possible mort per causes epidemiològiques. Pel seu estat avançat de descomposició es pot deduir que no han mort a prop de Menorca i més encara tenint en compte els forts temporals de tramuntana d'aquells dies. Possiblement, aquests animals es van enganxar entre les malles de les xarxes de deriva de vaixells que pesquen en aigües internacionals, art de pesca no permès en aigües nacionals espanyoles. Un signe indicatiu del que ha pogut passar són les aletes caudals, rompudes pels pescadors segurament per desenganxar els mulars més grossos i resistents. En canvi, els llistats no duien cap marca sospitosa, ja que al ser dofins molt sensibles es poden morir ràpidament només per l'estrès produït de sentir-se atrapats a la xarxa. Per tant, no faria falta trencar-lis cap extremitat per tal de desenganxar-los.
La interacció entre els dofins i els pescadors no és molt positiva per a cap dels dos, mentre uns tenen pèrdues econòmiques, els altres arrisquen la seva vida per un menjar apetitós i de fàcil, encara que a vegades, de perillós accés.
OBSAM,
febrer de 2004
OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es