OBSAM

• L'OBSAM
• Indicadors bàsics
• Sistemes d'indicadors
• Documents d'interès
• Cartografia
• Laboratori del Paisatge
• Turisme natural

Actualitat ambiental

35 anys de processionària del pi a Menorca

Es coneix com a processionària del pi la larva (eruga) d’una espècie de papallona nocturna anomenada Thaumetopoea pityocampa. El seu nom popular fa referència al fet que sempre es desplaça en grup formant cues o processons. És un insecte defoliador (és a dir, que s’alimenta de fulles) que ataca totes les espècies de pins i cedres i que pot esdevenir plaga i afectar de manera greu els boscos si els atacs són molt intensos o si els arbres són joves o es troben debilitats.

Aquesta espècie té una distribució mediterrània, encara que fa relativament poc temps que és present a les Illes Balears. A Menorca hi va arribar l’any 1970, però no es coneix del cert quina va ser la font d’infestació: la introducció de plantes afectades, o els forts vents que a vegades bufen del sud-oest, que podrien haver traslladat les papallones en el vol fins a les costes de Ciutadella. Aquesta arribada tant recent a les Illes fa que faltin alguns dels paràsits i depredadors naturals de la processionària i per aquest motiu podria arribar a ser un problema greu per als pinars illencs.

Processionària del pi. Adult femella (Thaumetopoea pityocampa)
(Foto de Paolo Mazei www.leps.it)

Biologia

La processonària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona).

Les papallones emergeixen de la crisàlide durant els mesos d’estiu (de mitjan agost a finals de setembre). Tenen una vida molt efímera, només 3 o 4 dies, però tenen temps suficient per aparellar-se i efectuar la posta. La femella pon entre 100 i 200 ous a dues acícules del pi que envolta dins una beina en forma de canó i que recobreix amb unes escates marronoses que treu del final de l’abdomen. Trenta dies més tard, es produeix la desclosa dels ous. Les erugues passen per cinc estadis de desenvolupament entre els quals es produeixen quatre mudes. Les erugues acabades de néixer tenen una longitud de 2,5 mm i arriben a fer entre 25 i 40 mm en el darrer estadi. Després de la segona muda és quan adquireixen la capacitat urticant i el seu aspecte típicament pelut i ataronjat. Les erugues de processionària tenen una vida gregària durant tots els estadis, però és durant el tercer estadi quan construeixen les clàssiques bosses de seda damunt dels arbres a fi de protegir-se del fred durant els mesos de l’hivern. Seguiran teixint la bossa tot l’hivern de nit que és quan surten per alimentar-se de les acícules del pi. Al final de l’hivern, amb l’arribada dels dies més llargs, s’inicien les processons d’enterrament. Les erugues baixen en fila de l’arbre, guiades per una femella, i cerquen un lloc adequat per enterrar-se. Un cop estan sota terra, fabriquen el capoll de seda i entren en fase de crisàlide. Passaran així la resta de l’hivern i la primavera, i a l’estiu emergiran les noves papallones. De vegades, però, l’estat de crisàlide es pot prolongar un temps variable que pot arribar fins a quatre anys en el cas d’unes males condicions climàtiques.

Processionària del pi. Erugues
(Thaumetopoea pityocampa)
(Foto de Paolo Mazei www.leps.it)

Danys i conseqüències

Encara que la processionària pot atacar qualsevol espècie del gènere Pinus, a les Illes ho fan bàsicament sobre el pi blanc, Pinus halepensis, ja que és l’espècie de pi autòctona més abundant. Les erugues són molt voraces i els danys són més greus a mesura que la larva arriba als seus darrers estadis. Malgrat això, les defoliacions no arriben a matar l’arbre a no ser que siguin molt intenses i repetides, però el poden debilitar i provocar una disminució del seu creixement anual. Això pot ser greu sobretot en el cas dels repoblats, ja que impedeixen la formació de masses adultes. D’altra banda, els arbres debilitats per la processionària estan més exposats a l’entrada d’altres insectes perjudicials, com ara els perforadors.

Els pèls urticants de les erugues provoquen reaccions al·lèrgiques en les persones, sobretot als ulls i les mans i per aquest motiu és important eradicar les poblacions de processionària de les zones recreatives o parcs urbans.

Processionària del pi. Bossa d'hivern
(Thaumetopoea pityocampa)
(Foto de Paolo Mazei www.leps.it)

Enemics naturals i mètodes de control

Com qualsevol altre organisme, la processionària del pi té depredadors i paràsits que controlen les seves poblacions de manera natural. Existeixen depredadors dels ous, com ara els llagosts (ortòpters) i cigales (hemípters) i depredadors de les erugues, com ara ocells insectívors com les primaveres (Parus major), el cucut (Cuculus canorus), el puput (Upupa epops), etc. i diverses espècies de formigues (Formica spp.). Els principals depredadors dels imagos són les rates pinyades. A més, durant tot el cicle biològic la processionària pot ser atacada per diversos paràsits del grup dels himenòpters i dels dípters.

Malgrat tot, el creixement de les poblacions de vegades és superior a les possibilitats d’aquest control natural i aleshores es fa recomanable emprendre accions de lluita directa amb diferents mètodes de control:

Control biològic:

• Captura de mascles amb feromona: Es tracta d’utilitzar trampes que contenen hormones sexuals (feromones) que atreuen els mascles de l’espècie en la fase de papallona abans que fecundin les femelles. És un sistema molt recomanable en zones amb un nivell baix d’infestació o en zones poblades.
• Col·locació de caixes niu per protegir els ocells insectívors: La presència d’aquestes aus tant beneficioses per controlar la processionària es pot fomentar amb la instal·lació de caixes niu.
• Destrucció mecànica de bosses: Es tracta de tallar les bosses i destruir-les per immersió en aigua o amb foc. Es realitza amb xorrac si l’alçada dels pins ho permet i, sinó es poden destruir amb trets d’escopeta de caça.

Control químic:

Són els sistemes més utilitzats en les actuacions massives per raó d’eficàcia i preu. Els productes s’apliquen mitjançant fumigacions amb avionetes, o bé des de terra mitjançant un canó nebulitzador quan és una actuació més localitzada o pròxima a zones habitades. Actualment s’utilitzen tres tipus de productes:

• Inhibidors del creixement: S’aplica durant la fase eruga i impedeix la muda i, per tant, atura el cicle biològic. Actua per ingestió però no és selectiu ja que afecta a tots els insectes que tenen quitina a la seva closca.
• Piretroides sintètics: Tot i que es degraden amb facilitat i no produeixen problemes de bioacumulació, són productes que actuen per contacte i per ingestió i, per tant, la seva acció no és selectiva i pot matar fauna útil.
• Insecticides microbiològics basats amb el Bacillus thuringiensis: Aquests són els més selectius i innocus per als humans, malgrat que afecten a tots els organismes de digestió bàsica, és a dir, tots els lepidòpters i alguns himenòpters.
  

Cap d’aquests mètodes químics és totalment selectiu contra la processionària del pi i, per tant, la seva aplicació només és recomanable en nivells alts d’afectació de les masses boscoses, ja que pot comportar una mortalitat important d’altres insectes i de fauna que en depengui, com ara les aus insectívores.

OBSAM
Febrer de 2006