OBSAM

• L'OBSAM
• Indicadors bàsics
• Sistemes d'indicadors
• Documents d'interès
• Cartografia
• Laboratori del Paisatge
• Turisme natural

Actualitat ambiental

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

Des de fa unes setmanes, i coincidint amb l’inici de la temporada turística, diverses veus han posat de manifest la necessitat de regenerar artificialment algunes platges del litoral menorquí.

Exemple d’una regeneració artificial de platges

La regeneració artificial de platges consisteix en aportar sediment arenós del fons marí, de canteres o de sistemes dunars per a augmentar la superfície útil de platja principalment per a usos recreatius.

El cost econòmic de les regeneracions s’ha calculat en uns 6 milions d’euros per quilòmetre lineal de platja, és a dir, cada metre lineal regenerat té un cost d’uns 6.000 euros, segons Greenpeace. Un altre tret característic de la regeneració artificial de platges és la poca durabilitat en el temps. Al tractar-se d’arena dipositada de forma artificial, no fixada a la platja, molt sovint amb el primer temporal després de la regeneració l’arena marxa de la platja. A més, les platges regenerades requereixen un manteniment gairebé constant i moltes vegades l’arena pateix processos químics que la desnaturalitzen (per exemple fan servir sosa càustica per a blanquejar-la).

A més dels elevats costos econòmics que suposen les regeneracions artificials, els impactes ambientals són importants, sobretot en el cas d’extreure l’arena del fons marí. Amb aquesta pràctica es destrueixen per complet els hàbitats naturals submergits, principalment les praderies de Posidonia oceanica i tota la vida que depèn d’elles. Aquest impacte és encara més important en el cas menorquí, donat que aquestes praderies representen la principal font d’arena de les platges. Altres impactes són l’erosió del fons marí, l’augment de la terbolesa de l’aigua i el canvi en la sedimentologia i la configuració natural de la costa. Així poc a poc, es desnaturalitza la platja emergida però també la platja submergida, creant un litoral cada vegada més artificial en la part terrestre i sense vida en la part submergida.

Praderia de Posidonia oceanica impactada

En alguns indrets de la costa espanyola, sobretot en la vessant mediterrània, la regeneració artificial de platges és una pràctica freqüent, a causa dels greus problemes de regressió que pateixen les platges. La regressió significa una pèrdua significativa i constant d’arena a causa de la disminució en l’aportació de sediment provocada per diverses accions humanes com l’artificialització de la primera línia de costa, la construcció de ports esportius, la construcció de pantans, l’artificialització de rieres, la implantació d’infrastructures (autopistes, vies de tren, passeigs marítims, ...) en el lloc on haurien d’haver sistemes dunars que avui en dia són inexistents.

Exemple de regressió de platja a la comarca del Maresme (Catalunya). Es pot observar com la presència del port esportiu impedeix l’aportació d’arena en la platja situada al sud del port.

Això provoca que s’hagi d’actuar aportant sediment artificialment ja que les fonts naturals d’aportació de sediment han estat gairebé destruïdes.

En el cas de Menorca, cap de les seves platges pateix regressió i la falta puntual d’arena en algunes d’elles es deu a un procés del tot natural i reversible, és a dir, l’arena ha estat arrossegada de la platja emergida i s’ha dipositat en el que s’anomena la platja submergida, en barres d’arena situades a poc metres de la línia de costa. És qüestió de temps i serà de forma natural, que aquesta arena torni de nou a la platja emergida.

OBSAM
maig 2009