OBSAM

• L'OBSAM
• Indicadors bàsics
• Sistemes d'indicadors
• Documents d'interès
• Cartografia
• Laboratori del Paisatge
• Turisme natural

Actualitat ambiental

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

L’OBSAM ha elaborat la cartografia de la vegetació de ribera i la valoració de l’estat ecològic de deu torrents menorquins. Aquesta valoració s’ha dut a terme mitjançant l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), una eina desenvolupada i implementada a Catalunya, que classifica l’estat del bosc de ribera en 5 categories: dolent, deficient, mediocre, bo i molt bo. L’estudi posa de manifest la degradació que pateixen els ecosistemes riparis doncs, dels 10 torrents estudiats, 1 es troba en estat dolent, 5 en estat deficient, 3 en estat mediocre i només 1 en estat bo.

Cal tenir present que una gestió sostenible dels recursos hídrics no pot oblidar els torrents i la vida de les seves lleres, per tant, es fa imprescindible protegir i recuperar el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes de gran valor biològic, paisatgístic i social.

QBR per trams dels torrents estudiats a la primera fase de l’estudi (2009) amplia-ho

Històricament els torrents i rius han estat considerats simples conduccions des de les fonts fins a la mar, dels quals podem extreure l’aigua neta que hem de menester i tornar-la al torrent un cop emprada com a aigua residual de molt baixa qualitat. Però els torrents són molt més que simples conductes i tenen, juntament amb la seva vegetació associada, una funció ecològica fonamental. La vegetació de ribera retarda la formació d’avingudes, disminueix la velocitat de les aigües afavorint la recàrrega dels aqüífers i contribueix a augmentar l’estabilitat de les lleres disminuint el risc d’erosió. A més, te una funció primordial com a corredor biològic i com a refugi de fauna tant terrestre com aquàtica. En definitiva, la vegetació de ribera te un paper importantíssim en el manteniment del bon estat ecològic de les aigües.

Torrent amb vegetació de ribera ben conservada

Els torrents a Menorca, han patit des d’antic una gran modificació perquè la irrupció de l’agricultura va alterar de manera radical la morfologia de les ribes. Per una banda, els conreus s’estenen fins al mateix llit del torrent, la qual cosa elimina totalment la vegetació de ribera que es substitueix per camps de conreu. Aquesta eliminació total provoca diferents impactes entre ells la reducció de la qualitat de les aigües per la pèrdua de la funció de filtre de les aigües d’escorrentia que tenia la vegetació. El fet de ser terrenys ocupats per conreus fa que aquestes aigües d’escorrentia vinguin, normalment, carregades de nutrients procedents d’adobs i fitosanitaris que van a parar als torrents.

A més aquesta vegetació evita l’erosió del sòl i fa ombra al llit, limitant la fotosíntesis i, en conseqüència, evitant l’eutrofització. S’ha de remarcar també la pèrdua d’hàbitat que suposa l’eliminació d’aquesta coberta vegetal, que dóna refugi i aliment a gran varietat d’espècies.

Conreus que s’estenen fins al llit del torrent

D’altra banda aquesta ocupació del sòl per l’agricultura fins a les ribes suposa una modificació del llit del torrent per evitar la inundació dels conreus durant episodis de fortes pluges. S’ha sobreexcavat, ampliat i rectificat el llit que ha acabat tenint una morfologia geomètrica, essent més profund i amb marges rectilinis. Encara més, aquests marges s’han canalitzat amb paret seca.

Torrent canalitzat amb paret seca i que ha sofert neteja mecànica.

Ja més modernament, les neteges mecàniques amb maquinària pesada, han contribuït a l’eliminació total de la vegetació de ribera i a la sobreexcavació i modificació del llit. Aquests dragats del fons provoquen un augment de l’erosió i una inestabilitat de les lleres del torrent a més de suposar la destrucció de l’hàbitat de molts macroinvertebrats. La incisió del llit provoca que només existeixi vegetació de ribera ben bé als marges perquè la disponibilitat d’aigua queda a uns nivells topogràfics molt per sota de la superfície adjacent.

Un altre problema greu que pateix la vegetació de ribera dels torrents menorquins és la presència de plantes invasores. La canya (Arundo donax) és una de les espècies invasores més agressives dels ecosistemes riparis. Es considera que pot transformar fins a tal punt els hàbitats que colonitza que impossibilita definitivament el desenvolupament de les comunitats autòctones. Es tracta de la segona espècie en abundància desprès de l’esbarzer en els torrents estudiats.

Comunitats de Arundo donax (canyar). Espècie invasora molt agressiva.

Altres impactes detectats als torrents menorquins son les canalitzacions amb formigó a zones urbanes, la construcció de preses per a emmagatzemar aigua per als regadius, l’extracció directa d’aigua, la presència de deixalles i els abocaments d’aigües provinents de les depuradores.

Canalització del torrent arribant a zona urbana

Observant la composició florística i les comunitats vegetals que conformen la vegetació ripària, veiem que la comunitat d’esbarzer és la més abundant amb diferència. Aquesta abundància de bardisses juntament amb la important presència d’espècies invasores mostra la degradació a la que es troba sotmesa la vegetació de ribera dels torrents menorquins.

Hem de recordar que la Directiva Marc de l’Aigua obliga als estats membres a assolir un bon estat ecològic de les aigües abans de l’any 2015, i el bon estat dels ecosistemes de ribera és imprescindible per a assolir aquests objectius.

OBSAM
gener 2010