OBSAM

• L'OBSAM
• Indicadors bàsics
• Sistemes d'indicadors
• Documents d'interès
• Treballs d'estudiants
• Cartografia
• Laboratori del Paisatge
• Turisme natural

Actualitat ambiental

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina:
el principi de precaució

Avui és plenament acceptat que el principi de precaució forma part d'aquells grans eixos que han de regir tota actuació humana que es vulgui emparar en els criteris de sostenibilitat. Davant els dubtes d'impactes ambientals, socials i sobre la salut humana sempre cal estudiar més i millor les coses i entretant evitar aquelles actuacions que tenen algun grau d'irreversibilitat. En aquest sentit celebrem que el fiscal superior de Balears hagi suspès cautelarment les operacions de dragat del Port de Maó i vessament al mar dels materials.Des de l'OBSAM no hem tingut l'oportunitat de practicar anàlisis ni d'estudiar el cas directament. En conseqüència hem assistit, com la resta de ciutadans de Menorca, a la batalla de comunicació que s'ha establert entre partidaris i detractors del projecte d'Autoritat Portuària (APB). Tanmateix, però, l'àmbit de la comunicació pública d'aquest conflicte social és, en si mateix, un bon material d'estudi per a nosaltres. La sostenibilitat, en tant que estratègia d'un territori, té molts vessants diferents, i la governança n'és un dels més importants. (Actualment se la considera el quart pilar que la conforma, amb l'ambiental, el social i l'econòmic.)

Que hem vist durant tot aquest procés conflictiu? Quines reflexions es poden fer? El format d'aquesta entrada ens obliga a ser molt sintètics.

1) La confrontació entre estudis científics. En un primer moment podia semblar que diferents grups de tècnics no es posaven d'acord. Si aquest fos el problema, com sabem, la cosa seria de fàcil solució: màxima transparència i debat entre experts. Però això no ha estat així sinó que, una vegada més, els ciutadans hem tingut la sensació (aquest cop molt intensa) que certs estudis s'encarreguen com a justificants d'accions predeterminades. S'ha donat informació parcial, publicada amb retard i altres fets dubtosos. Això fa molt de mal als que, des del món científic, defensam que el millor coneixement possible ha d'estar a l'abast dels que prenen les decisions públiques.

2) La tenacitat d'APB. Des del primer moment aquesta administració ha fet palès que vol fer les coses a la seva manera i que el seu projecte és sorprenentment inflexible. La seva comunicació pública s'ha dirigit únicament a explicar-se, però no a escoltar. Les seves consideracions han demostrat ser ben limitades: cal dragar el port i només estem sotmesos a les recomanacions del CEDEX, en una mena d'idea fixa. Això és absolutament contrari a la governança de la sostenibilitat, de la qual la participació social n'és un pilar irrenunciable. El darrer comunicat d'APB, on anuncia que acata el decret de la fiscalia, però a continuació fa velades insinuacions sobre la possibilitat de limitar l'arribada de creuers al port de Maó, mostra també els paràmetres economicistes que dominen aquesta administració. (Recomanem la relectura de l'estudi de l'OBSAM sobre el turisme de creuers al port de Maó, de 2006, per a qui vulguin fer-se una idea de la dimensió econòmica real d'aquest tema.)

3) Els tics d'irresponsabilitat d'altres administracions. És generalment admès que els problemes ambientals són transversals. Ni la contaminació ni les lleis que regeixen la biosfera estan pendents de les línies que separen les competències administratives. Fer amistoses declaracions institucionals de confiança en l'administració central pot ser ben vist en el món polític, però oblida que el projecte té molts aspectes que van més enllà de la gestió portuària: biologia marina, opinió pública, turisme, pesca, salut humana, etc., que haurien d'interessar els càrrecs electes que tenen responsabilitat en aquestes matèries.

4) El paper lloable de les entitats cíviques. Una vegada més Menorca destaca en sostenibilitat per la seva fortalesa en aquest àmbit. El GOB i OCEANA no només han jugat el seu paper de mobilització social i lobby, sinó que també han assumit una feina d'informació bàsica a la població, garantint una transparència informativa en temes ambientals que és l'obligació legal de les administracions públiques. Aquestes entitats tenen, idò, el seu mèrit. Però una societat que només compta amb entitats privades per vigilar els problemes ambientals, sense prou implicació pública en aquesta missió, té problemes. No avança correctament en el camí de la governança de la sostenibilitat, ja ho hem dit. Aquesta campanya ecologista ha aconseguit un calat social dels més importants que recordem, i ha tingut una repercussió fora de Menorca, a través de les xarxes, abans mai vista. Alguna cosa no es deu haver fet bé.

No hem d'oblidar que el compromís internacional de Menorca en favor d'experiències sostenibles, no és una qüestió tècnica o que afecti només a les administracions locals i insular. Ha de voler anar més enllà i implicar més nivells i àmbits de decisió, públics i privats, de forma creixent. En el fons, es tracta de demostrar permanentment (i no donar-ho per ja demostrat, una tendència molt menorquina) que no només fem les coses bé, sinó que volem i podem ser una mica exemplars.

OBSAM
Març de 2013