Nou sistema d’indicadors de benestar social
Què li passa a la nacra? Ens trobem davant d’una extinció?
El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada
Jornada tècnica socioeducativa de Menorca
Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)
Presentació de la Diagnosi inicial del Pla d’Ocupació de Menorca
Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca
Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca
Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears
10 anys de prospecció ambiental a Menorca
Diries que cada vegada som més gent a Menorca?
VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana
Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica
Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París
Per què un butlletí de conjuntura econòmica?
Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost
Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca
Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca
Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat
Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca
Prospeccions petrolieres al mar Balear
Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)
Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys
Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca
Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys
Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori
Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient
Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució
L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món
Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost
Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»
Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)
Quant de peix hi ha a Menorca?
Episodi meteorològic extraordinari a Menorca
Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada
Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?
Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla
Una temporada alta amb més persones que al 2010
Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca
POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia
Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM
El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009
Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca
El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació
Petits canvis en el panorama energètic de Menorca
El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real
Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?
L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009
La posidònia i els ports; una relació impossible?
POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia
Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM
Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?
L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears
L’eruga de l’alzina, una vella coneguda
L’única població de pinastres de les Balears en perill
L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca
35 anys de processionària del pi a Menorca
Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto
Un cranc americà als torrents de Menorca
Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí
Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004
Arribada de dofins morts a les platges
Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003
La pressió automobilística a Menorca
Avui és plenament acceptat que el principi de precaució forma part d'aquells grans eixos que han de regir tota actuació humana que es vulgui emparar en els criteris de sostenibilitat. Davant els dubtes d'impactes ambientals, socials i sobre la salut humana sempre cal estudiar més i millor les coses i entretant evitar aquelles actuacions que tenen algun grau d'irreversibilitat. En aquest sentit celebrem que el fiscal superior de Balears hagi suspès cautelarment les operacions de dragat del Port de Maó i vessament al mar dels materials.Des de l'OBSAM no hem tingut l'oportunitat de practicar anàlisis ni d'estudiar el cas directament. En conseqüència hem assistit, com la resta de ciutadans de Menorca, a la batalla de comunicació que s'ha establert entre partidaris i detractors del projecte d'Autoritat Portuària (APB). Tanmateix, però, l'àmbit de la comunicació pública d'aquest conflicte social és, en si mateix, un bon material d'estudi per a nosaltres. La sostenibilitat, en tant que estratègia d'un territori, té molts vessants diferents, i la governança n'és un dels més importants. (Actualment se la considera el quart pilar que la conforma, amb l'ambiental, el social i l'econòmic.)
Que hem vist durant tot aquest procés conflictiu? Quines reflexions es poden fer? El format d'aquesta entrada ens obliga a ser molt sintètics.
1) La confrontació entre estudis científics. En un primer moment podia semblar que diferents grups de tècnics no es posaven d'acord. Si aquest fos el problema, com sabem, la cosa seria de fàcil solució: màxima transparència i debat entre experts. Però això no ha estat així sinó que, una vegada més, els ciutadans hem tingut la sensació (aquest cop molt intensa) que certs estudis s'encarreguen com a justificants d'accions predeterminades. S'ha donat informació parcial, publicada amb retard i altres fets dubtosos. Això fa molt de mal als que, des del món científic, defensam que el millor coneixement possible ha d'estar a l'abast dels que prenen les decisions públiques.
2) La tenacitat d'APB. Des del primer moment aquesta administració ha fet palès que vol fer les coses a la seva manera i que el seu projecte és sorprenentment inflexible. La seva comunicació pública s'ha dirigit únicament a explicar-se, però no a escoltar. Les seves consideracions han demostrat ser ben limitades: cal dragar el port i només estem sotmesos a les recomanacions del CEDEX, en una mena d'idea fixa. Això és absolutament contrari a la governança de la sostenibilitat, de la qual la participació social n'és un pilar irrenunciable. El darrer comunicat d'APB, on anuncia que acata el decret de la fiscalia, però a continuació fa velades insinuacions sobre la possibilitat de limitar l'arribada de creuers al port de Maó, mostra també els paràmetres economicistes que dominen aquesta administració. (Recomanem la relectura de l'estudi de l'OBSAM sobre el turisme de creuers al port de Maó, de 2006, per a qui vulguin fer-se una idea de la dimensió econòmica real d'aquest tema.)
3) Els tics d'irresponsabilitat d'altres administracions. És generalment admès que els problemes ambientals són transversals. Ni la contaminació ni les lleis que regeixen la biosfera estan pendents de les línies que separen les competències administratives. Fer amistoses declaracions institucionals de confiança en l'administració central pot ser ben vist en el món polític, però oblida que el projecte té molts aspectes que van més enllà de la gestió portuària: biologia marina, opinió pública, turisme, pesca, salut humana, etc., que haurien d'interessar els càrrecs electes que tenen responsabilitat en aquestes matèries.
4) El paper lloable de les entitats cíviques. Una vegada més Menorca destaca en sostenibilitat per la seva fortalesa en aquest àmbit. El GOB i OCEANA no només han jugat el seu paper de mobilització social i lobby, sinó que també han assumit una feina d'informació bàsica a la població, garantint una transparència informativa en temes ambientals que és l'obligació legal de les administracions públiques. Aquestes entitats tenen, idò, el seu mèrit. Però una societat que només compta amb entitats privades per vigilar els problemes ambientals, sense prou implicació pública en aquesta missió, té problemes. No avança correctament en el camí de la governança de la sostenibilitat, ja ho hem dit. Aquesta campanya ecologista ha aconseguit un calat social dels més importants que recordem, i ha tingut una repercussió fora de Menorca, a través de les xarxes, abans mai vista. Alguna cosa no es deu haver fet bé.
No hem d'oblidar que el compromís internacional de Menorca en favor d'experiències sostenibles, no és una qüestió tècnica o que afecti només a les administracions locals i insular. Ha de voler anar més enllà i implicar més nivells i àmbits de decisió, públics i privats, de forma creixent. En el fons, es tracta de demostrar permanentment (i no donar-ho per ja demostrat, una tendència molt menorquina) que no només fem les coses bé, sinó que volem i podem ser una mica exemplars.
OBSAM
Març de
2013
OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es