Nou sistema d’indicadors de benestar social
Què li passa a la nacra? Ens trobem davant d’una extinció?
El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada
Jornada tècnica socioeducativa de Menorca
Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)
Presentació de la Diagnosi inicial del Pla d’Ocupació de Menorca
Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca
Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca
Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears
10 anys de prospecció ambiental a Menorca
Diries que cada vegada som més gent a Menorca?
VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana
Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica
Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París
Per què un butlletí de conjuntura econòmica?
Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost
Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca
Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca
Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat
Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca
Prospeccions petrolieres al mar Balear
Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)
Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys
Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca
Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys
Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori
Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient
Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució
L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món
Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost
Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»
Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)
Quant de peix hi ha a Menorca?
Episodi meteorològic extraordinari a Menorca
Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada
Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?
Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla
Una temporada alta amb més persones que al 2010
Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca
POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia
Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM
El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009
Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca
El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació
Petits canvis en el panorama energètic de Menorca
El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real
Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?
L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009
La posidònia i els ports; una relació impossible?
POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia
Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM
Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?
L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears
L’eruga de l’alzina, una vella coneguda
L’única població de pinastres de les Balears en perill
L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca
35 anys de processionària del pi a Menorca
Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto
Un cranc americà als torrents de Menorca
Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí
Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004
Arribada de dofins morts a les platges
Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003
La pressió automobilística a Menorca
Des de la plataforma de Ciència ciutadana Observadors del Mar, el Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB), han organitzat, durant l’any 2017, diferents xerrades a totes les illes Balears per informar de l’evolució dels esdeveniments que han anat succeint al voltant de la nacra.
Concretament a Menorca, s’han fet dues xerrades, una al 28 de juny i la segona al 22 de novembre, en el marc dels seminaris dels Diàlegs davall s’aigua, que organitza periòdicament l’Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO) i l'Institut Menorquí d'Estudis.
La primera xerrada va tenir lloc a la seu de l’IME i va ser a càrrec de Maite Vázquez i Elvira Álvarez del COB-IEO i la segona va ser a càrrec de Miguel Cabanellas de l’IMEDEA-IEO i es va fer al Club Nàutic de Ciutadella.
Xerrada de dia 22 de novembre de 2017. Foto: Estació de Recerca Jaume Ferrer.
En aquestes xerrades es va informar que a principis del mes d’octubre de 2016, la comunitat científica es va fer ressò de l’episodi de mortalitat massiva que estava patint el mol·lusc endèmic del Mediterrani Pinna nobilis. Encara que no es pot confirmar cap hipòtesi amb fermesa, atès que les dades es troben en una fase inicial, tot fa indicar que el causant d’aquesta catàstrofe ecològica és un protozou del gènere Haplosporidium. El paràsit és filtrat per Pinna nobilis aprofitant l’alimentació de la nacra. Una vegada a l’interior de la nacra, s’adhereix als seus teixits dificultant l’alimentació i, finalment, li provoca la mort per emaciació (aflaquiment considerable, extrem, degut a una malaltia), que li causa debilitat i l’impediment de tancar les valves.
Pinna nobilis. Foto: Maite Vázquez-Luís.
Des de la seva primera detecció a les costes Andaluses, concretament a Múrcia, i a les Pitiüses, el paràsit s’ha estès probablement seguint les corrents imperants del Mediterrani, provocant una mortalitat pròxima al 100% dels individus.
En el Mediterrani occidental, només existeixen pocs individus que han sobreviscut de centenars de milers que hi existien, per exemple, hi ha alguns individus vius a Cabrera, Menorca i a la desembocadura de l’Ebre, i, per al moment, encara romanen sanes les poblacions de nacres del nord de Catalunya. Aquestes poblacions del nord de Catalunya estan resistint a l’amenaça d’aquest letal paràsit i fan mantenir l’esperança de poder recuperar l’espècie. De moment, es mantenen fora de perill les poblacions del Mediterrani central i occidental.
Cens de nacres a l’estiu de 2017. Mesura d’un exemplar mort a la badia d’Addaia. Foto: Eva Marsinyach.
Aquesta dramàtica situació ha portat al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a declarar, al passat mes d’octubre de 2017, l’estat d’emergència per primera vegada a la història per una espècie en el panorama Nacional i, al mes de novembre, es firma l’acord pel qual es declara d’emergència el servei de rescat de 215 exemplars de nacra (Pinna nobilis) i del seu manteniment a cinc centres especialitzats.
Miguel Cabanellas Reborédo (IMEDEA-IEO)
Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO)
IME–OBSAM
Desembre de 2017
OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es