OBSAM

• L'OBSAM
• Indicadors bàsics
• Sistemes d'indicadors
• Documents d'interès
• Cartografia
• Laboratori del Paisatge
• Turisme natural

Cartografia

Cartografia de la vegetació actual de Menorca 1995

Descripció

Contingut
Cartografia de la Vegetació actual de Menorca 1995

Format
Digital. Arxiu shape d'ArcView. També versió paper a escala 1:25.000

Sistema de representació
Universal Transversa de Mercator (UTM)

Sistema de referència
ED50 (Europen Datum 1950)

Mètode de captura
Digitalització en taula digitalitzadora dels fulls a escala 1:25.000

Escala de treball
1:25.000

Autors
Juan Llop Sureda (Universitat de València), Gabriel Bibiloni Oliver (Universitat de les Illes Balears) dirigits per el Dr. Juan Rita Larrucea (Universitat de les Illes Balears).
Digitalització: Antoni Fullana Coll (OBSAM) i Antoni Roca Martínez (SILME)

Procés del treball
El procés de treball que s'ha seguit per l'elaboració d'aquesta cartografia ha estat el següent:

• Recopilació i revisió de treballs anteriors
• Fotointerpretació
• Treball de camp
• Representació gràfica dels resultats
• Elaboració de la cartografia digital. Implementació en un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)

La digitalització s'ha portat a terme a l'OBSAM. La feina ha consistit en digitalitzar els mapa a partir de taula digitalitzadora, amb el programa ArcView.

Observacions
“Cartografia de la Vegetación Actual de la isla de Menorca” és un treball d'investigació realitzat per Juan Llop, Gabriel Bibiloni sota la direcció de Juan Rita. La cartografia vegetal de l'illa de Menorca és un estudi inèdit. Per poder obtenir uns resultats raonables s'ha elegit l'escala de treball 1:25.000, que permet representar la majoria de les unitats vegetals d'àmplia distribució a l'illa a nivell d'associació. El mapa de vegetació actual representa el conjunt de comunitats vegetals existents en un territori, com a resposta a les condicions ambientals del moment i a a intervenció humana.

 

Informació del mapa

En la llegenda s'inclouen totes les formacions vegetals d'extensa distribució i algunes de distribució més localitzada.

Les categories sintaxonòmiques expressades corresponen a les comunitats dominants en els polígons de vegetació. S'entén com a dominants aquelles associacions que presenten una amplia cobertura i que són fàcils de reconèixer i cartografiar. Alguns dels ítems utilitzats deriven dels ítems fonamentals i han estat expressats com a suma de dues formacions vegetals més representatives de la sèrie de polígons.

Les formacions vegetals que corresponen a cada un dels ítems bàsics utilitzats són:

• Subaliança Launaenion cervicornia. Comunitats aerohalines de roquissars litorals.
• Subaliança Crithmo-Limonienion. Comunitats halòfiles de roquissars litorals
• Associació Loto-Ericetum multiflorae. Garrigues de xiprell i romaní
• Associació Prasio-Oleetum Silvestris. Ullastrar
• Associació Ampelodesmo-Ericetum scoparie. Brugueres de brucs i arboceres
• Classe Ammophilletea. Vegetació de dunes
• Associació Cyclamini balearici-Quercetum ilicis. Alzinars
• Associació Aro picti-Phillyreetum rodriguezii. Matolls “aerohalinos” litorals
• Salicornietea fruticosae. Matolls halòfils mediterranis de saladars
• Vegetació de plantes aqüàtiques
• Classe Nerio-Tamaricetea. Tamarigars
• Associació Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae. Savinars
• Associació Astragalo balearici-Teucrietum marí. Comunitats “xeroacánticas” no estrictament litorals. Eixorba-rates
• Cyclamini-Quercetum + Loto-Ericetum. Alzinars amb garrigues
  de xiprell i romaní
• Associació Suaedetum verae. Salat ver
• Camps de conreu, sense vegetació o zones urbanes. Comunitats “ ruderales i segetales”.
• Alianza Salsolo-Peganion harmalae. Matolls Nitro-halòfils d'illots
• Cyclamini-Quercetum + Oleo-Ceratonion. Alzinars amb ullastrar
• Associació Capparidetum inermis. Tapareres
• Ampelodesmo-Ericetum + Prassio-Oleetum. Ullastrar amb brugueres de bruc i arboceres
• Comunitat d'Antemis marítima i melilotus indica. Camamilla de mar i Trèvol d'olor
• Loto-Ericetum + Oleo-Ceratonion. Ullastrar amb xiprell i romaní