Informe 4 Illes 2024, una mirada compartida sobre els reptes de sostenibilitat als territoris insulars

• L’‘Informe 4 Illes 2024’ assenyala l’afluència turística, l’accés a l’habitatge i el creixement poblacional com a principals reptes dels territoris insulars.
• L’estudi, elaborat conjuntament per Lanzarote, La Palma, Menorca i Eivissa, i presentat ja a Lanzarote i a Eivissa, planteja un full de ruta cap a un desenvolupament més just i sostenible.

L’‘Informe 4 Illes. Indicadors de Sostenibilitat 2024’, elaborat pel Centre de Dades del Cabildo de Lanzarote, la Reserva Mundial de la Biosfera de La Palma, l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) de l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Observatori de Sostenibilitat d’IbizaPreservation, adverteix sobre l’augment de la pressió humana i la crisi d’accés a l’habitatge en els territoris insulars. Eivissa i Lanzarote han duplicat la seva població des dels anys 90, superant els 158.000 habitants el 2023, cosa que ha generat una creixent tensió sobre infraestructures, recursos naturals i el mercat immobiliari. Davant aquesta realitat, l’estudi fa una crida a moderar el ritme de creixement, diversificar l’economia i adoptar models turístics sostenibles que protegeixin els ecosistemes i millorin l’equitat social.

La crisi de l’habitatge és un dels principals factors de desigualtat. Eivissa i Lanzarote presenten els escenaris més crítics, amb un mercat immobiliari tensionat que expulsa joves i treballadors. Menorca lidera en cohesió social, mentre que La Palma registra els nivells més alts de pobresa i exclusió. “Resulta alarmant observar les diferències en les dades sobre preu de venda del territori i els percentatges de sòl urbanitzat o amb potencial urbanístic”, adverteix Elisa Langley, coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat d’IbizaPreservation, que alerta que “Eivissa mostra signes d’estar assolint una situació extrema, marcant una tendència que altres illes podrien acabar replicant si no es prenen mesures a temps”.

Malgrat les seves diferències demogràfiques i estructurals, les illes comparteixen problemàtiques urgents. El turisme continua essent el pilar econòmic principal, amb un pes especialment alt a Eivissa i Lanzarote, on l’hostaleria i el comerç concentren gran part de l’ocupació. Menorca destaca pel pes més gran del sector industrial i La Palma manté un sector agrícola rellevant. Fenòmens com l’estacionalitat i la precarietat laboral afecten particularment Eivissa i Menorca, amb rendes per càpita que oscil·len entre els 12.000 i 15.000 euros.

“Una de les grans aportacions del projecte és poder comparar des d’una escala insular, entre iguals, amb realitats similars en mida i població”, explica David Carreras Martí, director de l’OBSAM – Institut Menorquí d’Estudis, que destaca la importància de “no només estudiar si creixem, sinó a quina velocitat ho fem, perquè això determina la capacitat de l’entorn i de la societat per absorbir aquest canvi”.

La mobilitat és un altre punt crític. Eivissa i Lanzarote van superar els vuit milions de passatgers aeris el 2023, mentre que el trànsit terrestre s’ha intensificat, especialment durant la temporada alta. La manca d’un sistema de transport públic eficaç contribueix a la congestió i a l’augment d’emissions. 

Territorialment, la urbanització afecta ja més del 8% del sòl en ambdues illes, pressionant especialment les zones costaneres. Menorca i La Palma han contingut millor aquesta expansió, encara que també pateixen tensions al litoral.

L’estudi també indica un ús intensiu de recursos i un augment d’emissions de CO₂, impulsats pel creixement turístic i demogràfic. Tot i que s’han aconseguit alguns avenços —com la reutilització d’aigües a Lanzarote i Menorca—, la dependència dels combustibles fòssils continua essent una constant preocupant. “Em sembla fonamental observar què ha passat en aquestes illes, què es pot aprendre de cadascuna i quins errors convé evitar per no repetir-los”, assenyala Miguel Ángel Martín Rosa, director del Centre de Dades del Cabildo de Lanzarote, que també subratlla “l’alta vulnerabilitat i dependència de l’exterior” que comparteixen aquests territoris.

“Una de les dades més rellevants del 2024 és la recuperació desigual del turisme després de la pandèmia. Mentre Eivissa, Menorca i Lanzarote han superat els nivells prepandèmia, La Palma encara no ha assolit aquest llindar”, assenyala Isaac Pérez Romero, tècnic de la Reserva Mundial de la Biosfera La Palma, que també alerta sobre “l’envelliment poblacional especialment acusat a La Palma”, un repte social de primer ordre.

Davant aquest diagnòstic, l’Informe 4 Illes 2024 proposa un full de ruta basat en quatre eixos estratègics: moderar la velocitat del desenvolupament, fomentar models turístics sostenibles que redueixin l’estacionalitat, diversificar l’economia i planificar amb una visió ecològica que protegeixi els ecosistemes i el territori. La recent pandèmia de COVID-19 i l’erupció del volcà Tajogaite a La Palma han posat a prova la resiliència d’aquests territoris i reforcen el missatge de l’informe: el futur de les illes està en joc. L’estudi no pretén establir comparacions jeràrquiques, sinó oferir una eina rigorosa de diagnosi i reflexió per avançar cap a un model insular que combini desenvolupament econòmic, equitat social i sostenibilitat ambiental.

L’informe es va presentar el passat mes de febrer a Lanzarote, en el marc de la taula de debat “Islas Comparadas”, celebrada durant el cicle de conferències “Memoria de los Jueves 2025”, organitzat pel Centre de Dades del Cabildo de Lanzarote. Menorca hi va ser representada per David Carreras Martí, director de l’OBSAM. La segona presentació va tenir lloc el mes d’abril a la seu del Consell d’Eivissa, amb la participació del vicepresident primer i conseller de Territori i Ordenació Turística, Mariano Juan, la coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat d’IbizaPreservation, Elisa Langley, i la presidenta de la fundació ambiental, Inma Saranova. També hi van intervenir, de manera telemàtica, Miguel Ángel Martín Rosa (Lanzarote) i David Carreras Martí (Menorca).

Enllaços d’interès:
Informe: https://drive.google.com/file/d/1-YaviP8xiUkIn6cxWaxel1DEHaTW-m_w/view
OBSAM Bases de dades i versió en anglès 2024: https://www.obsam.cat/sistemes-indicadors/sistema-de-indicadores-conjuntos-entre-islas-reserva-biosfera/

Vídeo de la presentació a Lanzarote amb la participació dels representants de les 4 illes: YouTube