Informe trimestral de Conjuntura Econòmica de Menorca – 3T 2025
INFORME TRIMESTRAL
3r trimestre 2025
Aquesta publicació forma part del projecte de Diagnosi Econòmica de Menorca, una eina d’anàlisi que neix l’any 2021 com a continuació del Butlletí de Conjuntura Econòmica de Menorca i que té l’objectiu de dotar Menorca d’una estructura informativa oberta, objectiva, dinàmica i actualitzada dels principals indicadors econòmics de l’illa.
Índex
Quadre resum
Introducció i context general
Bloc 1. Consum i demanda
Bloc 2. Empreses i activitat econòmica
Bloc 3. Mercat de treball
Bloc 4. Construcció i habitatge
Bloc 5. Mobilitat i indicadors avançats
Bloc 6. Sector primari
Bloc 7. Turisme
Conclusions
Taula 1. Quadre resum de conjuntura 3T 2025. Comparació amb 3T 2024 i 3T 2019. En groc, indicadors avançats.
Introducció i context general
L’economia menorquina presenta durant el tercer trimestre de 2025 una configuració que confirma l’estabilització del cicle expansiu iniciat el 2023, caracteritzat per un ritme de creixement moderat però sostingut. Els principals indicadors d’activitat —especialment la demanda energètica, la mobilitat i els fluxos turístics— assenyalen un nivell d’intensitat econòmica molt elevat, propi d’una fase de maduresa en què l’economia opera a ple rendiment durant la temporada alta. Aquest escenari conviu amb pressions persistents sobre el cost de vida i amb limitacions estructurals, com la manca de mà d’obra i la tensió del mercat residencial, que condicionen la capacitat del sistema per continuar expandint-se.
Aquest procés de consolidació té lloc en un entorn europeu i balear marcat per una desacceleració controlada de la demanda i per una normalització progressiva dels preus, després de la intensitat inflacionària de 2022–2023. La política monetària, menys expansiva que en la postpandèmia, i l’alentiment del turisme europeu configuren un marc de creixement més moderat però estable. En aquest context, Menorca mostra una resiliència notable, però també es fa evident que la seva estructura econòmica —altament estacionalitzada i dependent de determinats sectors— manté un conjunt de condicionants que defineixen l’abast i el ritme del seu desenvolupament.
La naturalesa estacional del model productiu menorquí accentua la importància del tercer trimestre, que habitualment concentra entre un 35% i un 40% del PIB anual i actua com a mirall de les fortaleses i les fragilitats de l’economia insular. Les dades del 3T 2025 confirmen una activitat intensa i rendible, però també posen de manifest els límits estructurals associats al mercat laboral, a l’accés a l’habitatge i a la mobilitat en un context de pressió turística molt concentrada. Les previsions actuals apunten cap a un creixement anual proper al +2,5% el 2025, coherent amb un escenari de maduresa en què la qualitat del creixement i la capacitat d’afrontar reptes de fons esdevenen factors determinants per a l’evolució futura del model econòmic menorquí.
Bloc 1. Consum i demanda
El tercer trimestre del 2025 consolida un escenari de demanda elevada, amb nivells d’activitat que es situen en màxims de la sèrie recent. La demanda elèctrica arriba als 173,3 GWh, un increment del 3,9% interanual i un 0,8% superior als valors del 3T 2019, fet que la converteix en la dada més elevada registrada. Aquest comportament confirma el paper de la demanda energètica com un indicador avançat sòlid de l’activitat econòmica durant la temporada alta.
El consum de combustibles per a la mobilitat interior mostra un descens moderat (–1,9% interanual) tot i un augment estacional molt intens (+35,8% respecte del 2T). La combinació d’aquesta reducció amb la tendència ascendent de la intensitat mitjana del trànsit en els darrers anys (IMD) suggereix que no disminueix la mobilitat, sinó que indica un canvi estructural en els patrons de consum energètic: renovació del parc mòbil amb major presència d’híbrids i elèctrics, motors més eficients i un ús més diversificat de la mobilitat activa i del transport col·lectiu.
Pel que fa als preus, l’IPC de les Illes Balears se situa en el 3,0% interanual, amb una pressió notable dels grups més vinculats al cost de vida: habitatge (+4,7%), restaurants i hotels (+4,3%), altres béns i serveis (+4,0%) i aliments (+3,8%). La persistència d’aquests increments per damunt de la mitjana reforça la idea que les llars continuen exposades a una inflació estructural en béns essencials, malgrat la moderació general respecte dels pics de 2022–2023.
En conjunt, el consum i la demanda mostren una economia que opera a ple rendiment durant l’estiu, amb un dinamisme sòlid però menys expansiu que en els anys postpandèmics i amb indicis clars d’eficiència energètica en la mobilitat i de rigidesa persistent en els preus dels béns essencials.
Bloc 2. Empreses i activitat econòmica
El teixit empresarial menorquí manté un perfil d’estabilitat que confirma la maduresa del cicle econòmic actual. El nombre d’empreses actives al 3T 2025 és de 3.773, una variació interanual molt moderada (+0,5%) i un increment acumulat del +2,9% respecte al 2019. Aquest comportament suggereix que el creixement econòmic recent s’ha produït més per intensificació de l’activitat que per una ampliació del nombre d’unitats productives, fet coherent amb una estructura empresarial d’escala petita i amb escassa renovació estructural.
Els fluxos d’entrada i sortida d’empreses reflecteixen, però, un dinamisme emprenedor significatiu. Les altes empresarials del 3T arriben a 256, un +30,6% interanual, mentre que les baixes es redueixen fins a 260, una xifra molt inferior als valors històrics del període 2019–2022. Aquest balanç confirma un teixit resistent, amb certa capacitat de regeneració, encara que sense traduir-se en un augment net de la població empresarial. A escala sectorial, es detecten comportaments diferenciats: les empreses de lloguer de vehicles i les d’activitats nàutiques presenten increments sostinguts (+21,4% i +2,9% interanual, respectivament), reforçant la dependència del model turístic, mentre que el sector immobiliari mostra un creixement estable (+5%). Aquesta evolució sectorial evidencia que el dinamisme empresarial es concentra en activitats vinculades al turisme i al mercat residencial, sense que apareguin nous vectors de diversificació.
L’Índex de Confiança Empresarial (ICE), amb 145,9 punts, es manté en un dels nivells més elevats de la sèrie (superior en +5,4% al 2T), cosa que indica unes expectatives favorables sobre l’evolució a curt termini. Aquest comportament indica que l’ICE reflecteix sobretot la percepció immediata de l’activitat durant el pic de la temporada turística —especialment la rendibilitat hotelera i el volum de visitants— més que l’evolució macroeconòmica anual. Així, aquest optimisme no es tradueix en una expansió significativa del nombre d’empreses, fet que suggereix un escenari de consolidació econòmica més que d’expansió estructural.
En conjunt, es dibuixa un teixit empresarial robust però estancat, que reflecteix les limitacions estructurals d’un sistema econòmic fortament condicionat per l’estacionalitat i per la manca de capacitat per atraure nova activitat productiva de major valor afegit.
Bloc 3. Mercat de treball
El mercat laboral menorquí presenta una dinàmica clarament tensionada, amb nivells que s’aproximen a la plena ocupació estructural. La població afiliada assoleix 45.383 persones al 3T 2025, la xifra més elevada per a un tercer trimestre de tota la sèrie i un +12,5% superior als registres de 2019. Tot i la correcció estacional habitual respecte al 2T (–7,1%), el ritme de creixement interanual (+1,2%) confirma que l’activitat econòmica manté una elevada demanda de treball.
L’atur registrat es redueix fins a 1.597 persones (–4,6% interanual), situant-se en mínims històrics i reflectint un mercat laboral amb escassa disponibilitat de mà d’obra. Aquesta situació no sols limita la capacitat d’expansió de sectors intensius en personal —com la construcció, l’hostaleria o els serveis—, sinó que també incrementa els costos d’ajust de les empreses, que sovint competeixen per un mateix volum reduït de treballadors.
El volum de contractes registrats, amb 7.754 contractes al 3T (–2,1% interanual), consolida un procés de menor rotació laboral, coherent amb el pes creixent de la contractació indefinida i amb la dificultat de substituir personal. En termes estructurals, l’estabilitat contractual reforça la qualitat de l’ocupació, però alhora accentua la rigidesa del mercat en un context de mà d’obra insuficient.
La dependència turística de la afiliació, situada en 33,4%, es manté elevada i pràcticament inalterada en relació amb anys anteriors, fet que posa de manifest la manca de diversificació econòmica i la vulnerabilitat de l’illa davant fluctuacions del sector turístic. Les dades de l’Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) mostren una especialització clara en activitats vinculades al turisme: entre 2019 i 2024, l’hostaleria és el sector que més creix (+15–18%), seguida de la construcció (+12–14%), impulsada per la demanda residencial però limitada per la manca de mà d’obra. El comerç i la reparació presenten un creixement més moderat (+5–7%), coherent amb la dinàmica del consum intern, mentre que els serveis professionals, educatius i sanitaris creixen de forma estable (+10–12%) i amb menor estacionalitat.
En conjunt, el mercat laboral menorquí mostra fortalesa però també tensions estructurals creixents: manca de personal, rigidesa en la contractació i impossibilitat de respondre ràpidament a pics de demanda. Aquestes limitacions estan fortament condicionades per les dificultats d’accés a habitatge assequible, que restringeixen l’arribada de nova mà d’obra i que, alhora, connecten el mercat laboral amb les dinàmiques descrites al proper Bloc.
Bloc 4. Construcció i habitatge
El sector de la construcció mostra un dinamisme notable durant el tercer trimestre de 2025, impulsat per un augment significatiu de l’activitat visada i per una demanda residencial persistent en un context de forta pressió immobiliària. La superfície total de projectes visats ascendeix a 37.995 m², un +15,8% interanual i un +121% respecte als nivells de 2019. No obstant, aquest increment de volum no es tradueix de manera proporcional en nova oferta d’habitatge: el nombre d’habitatges visats (81) cau un –29,6% en relació amb el 2024, tot i que creix respecte al 2T. Això indica que l’activitat es concentra en reformes, ampliacions i habitatge d’alta gamma, i no tant en la producció d’habitatge assequible o de primera residència.
Aquest desequilibri s’accentua amb la forta expansió del crèdit hipotecari. El 3T 2025 es registren 535 hipoteques (+55% interanual), amb un import total de 80,8 M€, un augment del 58%, assolint màxims històrics. La demanda d’habitatge és, per tant, intensa, però recau majoritàriament sobre un parc existent que no creix suficientment. Aquest patró és coherent amb l’evolució dels preus: entre 2014 i 2025, el preu per metre quadrat s’ha incrementat entre +120% i +160% en la majoria de municipis de Menorca, increments clarament superiors als de Balears (+106%) i Espanya (+38%). Els preus totals dels habitatges també es disparen, especialment en municipis turístics i en tipologies unifamiliars, en alguns casos amb increments acumulats superiors al +150% (Ciutadella, Ferreries, Es Migjorn Gran).
Aquestes dinàmiques no es poden entendre sense analitzar l’evolució del parc d’habitatges i el seu ús. Tot i que el nombre total d’habitatges a Menorca ha crescut un 43% entre 1991 i 2021, la disponibilitat d’habitatge principal —el realment accessible per als residents— pràcticament s’ha estancat en la darrera dècada (+2% entre 2011 i 2021). En canvi, els habitatges no principals (segona residència, ús temporal, etc.) han augmentat un +46%, absorbint bona part del parc disponible i reduint l’accessibilitat residencial. El 2021, només el 62% del parc era habitatge principal, una proporció inferior a la de l’Estat (70%) i que reforça la vulnerabilitat insular davant la pressió turística i la demanda externa.
Taula 2. Evolució del parc d’habitatges (Menorca, 1991–2021).
Fonts: INE — Censos d’Habitatges 1991, 2001, 2011 i 2021.
Taula 3. Evolució del preu de l’habitatge (€/m2, 2014–2025).
Fonts: OBSAM — Preu de l’habitatge 2014–2025).
Aquest desajust estructural entre oferta i demanda residencial té conseqüències directes sobre el mercat laboral i l’activitat econòmica. En un context de plena ocupació i manca de treballadors, la dificultat d’accés a un habitatge a preus assumibles actua com una barrera d’entrada per a nova mà d’obra i limita la capacitat de creixement d’activitats intensives en personal, com la construcció, l’hostaleria o els serveis. El sector de l’habitatge es converteix així en un sostre estructural, que condiciona la competitivitat de Menorca i amenaça la sostenibilitat del seu model econòmic.
Bloc 5. Mobilitat i indicadors avançats
La mobilitat i els indicadors avançats confirmen que el tercer trimestre de 2025 manté una activitat econòmica elevada, coherent amb la fase de maduresa del cicle iniciada el 2023. Les dades de trànsit, mobilitat motoritzada, fluxos de visitants i rendibilitat turística situen el 3T com el període de màxima intensitat de l’any, mentre que la Pressió Humana Diària (PHD) i la seva evolució estacional permeten entendre l’impacte real sobre el territori i anticipar la trajectòria del 4T i del conjunt de 2025.
Les matriculacions de vehicles arriben a 592 unitats, un increment del +10% interanual, confirmant un consum resilient i una mobilitat interna dinàmica. La Intensitat Mitjana Diària (IMD) del trànsit es manté en la franja alta dels màxims històrics registrats entre 2022 i 2024, reflectint un nivell de desplaçaments molt intens tant de residents com de visitants. No obstant, aquesta major mobilitat no es tradueix en un augment proporcional del consum de combustibles (–1,9% interanual) que apunta un canvi estructural en els patrons de mobilitat.
La lectura d’aquesta mobilitat s’ha de complementar amb l’evolució de la Pressió Humana Diària (PHD), indicador clau per avaluar la càrrega real sobre el territori: el 3T 2025 registra valors pròxims als màxims històrics, superant els 175.000–180.000 habitants presents en els dies punta, duplicant de facto la població resident. Entre el 2T i el 3T la PHD creix més d’un 40%, reproduint un patró estructural de fortíssima estacionalitat que concentra la pressió turística i demogràfica en un nombre reduït de setmanes. La PHD funciona com un indicador avançat d’activitat i de sostenibilitat social, ja que condiciona la qualitat de vida i anticipa les tensions operatives del model turístic.
La mobilitat vinculada al turisme manté un comportament alt i estable. L’entrada total de viatgers arriba a 1.188.953 persones, un +1,1% interanual, mentre que l’arribada de turistes (FRONTUR) ascendeix a 981.911, un increment del +4% respecte al 3T 2024 i més d’un +10% sobre els nivells de 2019. Aquesta evolució confirma que la demanda turística es manté elevada i resilient malgrat l’alentiment observat en alguns mercats europeus. No obstant això, el creixement és més moderat que en anys postpandèmics i es concentra sobretot en segments d’alt valor afegit.
Els indicadors avançats de rendibilitat turística reforcen la percepció d’un sector en plena maduresa: el RevPAR assoleix els 184 € (+14% interanual), mentre que la tarifa mitjana ADR arriba als 204 € (+13%). Aquestes taxes d’ocupació i rendibilitat, juntament amb la PHD i la mobilitat interna, permeten anticipar un 4T 2025 estable i positiu, coherent amb la previsió d’un creixement insular entorn del +2,5% en termes anuals.
En conjunt, els indicadors mostren una economia que opera a ple rendiment durant el 3T, però amb una estacionalitat molt accentuada que segueix condicionant la sostenibilitat social i territorial del model econòmic. L’activitat és intensa i rendible, però concentrada, i aquesta concentració explica tant els bons resultats comercials com les tensions derivades de congestió i estacionalitat sobre l’ús intensiu d’infraestructures i una convivència no sempre fàcil entre residents i fluxos turístics.
Bloc 6. Sector primari
El sector primari manté un pes modest però estable dins l’economia menorquina, amb una aportació d’entre l’1,5% i el 2% del VAB insular, coherent amb la trajectòria recent i amb la seva marcada funció territorial més que no pas estrictament productiva. Tot i aquesta magnitud reduïda en termes agregats, el sector exerceix un paper essencial en la cohesió territorial, la gestió del paisatge i el suport al model agroalimentari menorquí, especialment pel pes de la ramaderia i de les produccions lligades a la Denominació d’Origen Formatge Mahón-Menorca.
Les dades disponibles indiquen una evolució moderada però positiva de la producció ramadera, amb estabilitat en les explotacions lleteres i una lleugera millora en la transformació formatgera, mentre que la producció agrícola es manté en nivells similars als dels darrers anys. El que sí presenta una trajectòria rellevant és l’evolució dels preus: segons l’Observatori del Preu dels Aliments del Govern de les Illes Balears i l’Observatori del Treball, els preus agraris van experimentar una forta escalada entre 2021 i 2023, especialment en pinsos, farratge, llet crua i carn. Aquest increment va contribuir a la pressió sobre la inflació alimentària durant el període 2022–2023. En canvi, el 2024 i el 2025 mostren una estabilització significativa, amb correccions en diverses categories i una moderació dels costos de producció, fet que ha permès una recuperació parcial dels marges empresarials.
Aquesta estabilització de preus contrasta amb la tendència de fons del sector: una elevada dependència de factors externs (costos energètics, alimentació animal, preus internacionals) i un dèficit estructural de relleu generacional, amb índexs de substitució professional que continuen situant-se en valors preocupants.
En conjunt, el sector primari manté un perfil de resiliència, amb estabilització productiva, certa recuperació dels marges i consolidació de les produccions de qualitat, però sense avenços substancials en dimensió empresarial o aportació al VAB. La seva funció principal continua essent la de pilar territorial i ambiental, contribuint a l’equilibri del model econòmic insular i actuant com a contrapès a la intensitat turística i a la concentració temporal de l’activitat econòmica.
Bloc 7. Turisme
La temporada turística del tercer trimestre confirma la fortalesa i l’estabilitat del model turístic menorquí, amb un comportament sòlid tant en volum com en rendibilitat. Les entrades totals de viatgers ascendeixen a 1.188.953 persones (+1,1% interanual), mentre que el nombre de turistes supera els 981.000 visitants, un increment del 4% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquestes dades situen el 3T 2025 en línia amb els màxims històrics assolits els darrers anys i reflecteixen una demanda turística que es manté robusta en un context internacional de moderació.
La rendibilitat hotelera reforça aquesta lectura positiva. El RevPAR arriba als 184 €, i la tarifa mitjana ADR als 204 €, amb creixements superiors al 13% interanual. Aquest augment de la rendibilitat, més intens que el dels fluxos turístics, indica una millora en la capacitat de generació d’ingressos per plaça i la consolidació de segments de més valor afegit dins l’oferta turística menorquina.
Persisteix, però, un dels principals reptes estructurals del model: l’estacionalitat. Malgrat la solidesa del 3T, l’ocupació hotelera continua sent baixa en els mesos que teòricament haurien de permetre l’allargament de la temporada. Tant el maig com l’octubre es mouen en franges d’entre el 50% i el 60% d’ocupació, uns nivells pràcticament idèntics als registrats el 2019, cosa que mostra l’absència d’avenços significatius en la desestacionalització durant els darrers anys. La millora del 3T, doncs, no s’estén a la resta de mesos, i això limita la capacitat del sector per generar estabilitat laboral i aprofitar millor les infraestructures existents.
Un altre indicador rellevant és l’estada mitjana, que experimenta una reducció del –2,16% interanual durant el tercer trimestre, però sobretot una caiguda del –8,7% respecte al 3T de 2019. Aquesta tendència indica que els visitants passen menys nits a l’illa, un fenomen observat en altres destinacions mediterrànies i relacionat amb l’augment dels viatges curts, la connectivitat aèria i el canvi d’hàbits de consum. Tot i aquesta reducció de la durada, la despesa turística mitjana diària es manté ferma, amb un increment del +5,84% interanual, fet que contribueix a sostenir els ingressos totals del sector malgrat l’escurçament de les estades.
En conjunt, el 3T 2025 confirma una temporada turística intensa, rendible i estable, però que continua operant dins un model altament concentrat en pocs mesos de l’any. La millora dels indicadors econòmics conviu amb reptes de fons —especialment l’estacionalitat i la reducció de l’estada mitjana— que condicionen la capacitat del sector per evolucionar cap a un model més equilibrat i menys dependent de la concentració temporal de l’activitat.
Conclusions
L’economia menorquina tanca el tercer trimestre del 2025 en una fase clara de maduresa, amb un nivell d’activitat intens però amb ritmes de creixement més moderats que els observats durant els anys postpandèmics. El consum energètic, la mobilitat i la demanda turística continuen situant-se en registres molt elevats, confirmant un escenari d’operativitat plena en temporada alta. Tanmateix, la persistència d’una inflació estructural en béns essencials com l’habitatge, els aliments o la restauració revela que l’ajust dels preus continua sent incomplet i que les llars encara operen en un entorn de costos elevats. Aquestes dinàmiques apunten cap a una economia robusta però tensionada, on la millora de la qualitat del creixement esdevé més rellevant que la seva intensitat.
El teixit empresarial manté una estabilitat notable, amb nivells d’activitat sòlids però sense expansió significativa del nombre d’empreses. Això confirma que el creixement econòmic recent ha estat impulsat més per la intensificació de l’activitat interna que per la incorporació de nous projectes productius. L’indicador de confiança empresarial se situa en valors elevats, però aquesta confiança no es tradueix en decisions d’inversió que ampliïn l’estructura econòmica de l’illa. Es configura, així, un escenari de consolidació amb poca diversificació, on les activitats vinculades directament o indirectament al turisme continuen assumint el rol predominant.
El mercat laboral, tot i mostrar fortalesa i màxims històrics d’ocupació, revela alhora les limitacions estructurals que condicionen la capacitat de creixement de Menorca. La manca de mà d’obra disponible, combinada amb una especialització en sectors altament estacionalitzats, incrementa la rigidesa del mercat i dificulta l’adaptació als pics de demanda. A aquesta realitat s’hi suma la gran pressió que exerceix el mercat immobiliari sobre la residència habitual: l’augment dels preus de compra i l’estancament del parc d’habitatges principals limiten la capacitat d’atracció i retenció de treballadors, esdevenint un autèntic sostre estructural per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques.
Finalment, l’activitat turística consolida un tercer trimestre de rendibilitat alta i volum elevat, però sense progressos en la desestacionalització ni en l’allargament de les estades. La concentració temporal de l’activitat, reforçada per la Pressió Humana Diària i per l’ús intensiu d’infraestructures, continua generant tensions socials i territorials que el model turístic haurà d’afrontar en els pròxims anys. En conjunt, el 3T 2025 projecta una economia forta però limitada per condicions estructurals —habitatge, mà d’obra i estacionalitat— que reclamen polítiques públiques coordinades i una agenda de transformació orientada a la diversificació, la productivitat i la sostenibilitat del conjunt del sistema econòmic menorquí.
Autors de l’informe:
Joan R. Sánchez Tuomala i David Serra Hidalgo.
Coordinació:
David Carreras Martí (Director OBSAM)
Joan R. Sánchez Tuomala (Cercle d’Economia de Menorca)
Aquesta publicació forma part del projecte de la Diagnosi Econòmica de Menorca.
Enllaç a l’eina interactiva: www.economia.obsam.cat
Tota la bibliografia d’aquest informe es basa en les dades obtingudes per a la Diagnosi Econòmica de Menorca. La font específica de cada indicador es pot consultar a l’apartat “Índex” de l’aplicatiu web www.economia.obsam.cat. En cas que s’hi incorporin dades que no formen part de la Diagnosi, s’indicarà la font concreta dins del mateix text.