L’ Informe Mar Balear celebra el seu 5è aniversari amb la comunitat científica de les Balears
L’ Informe Mar Balear compleix cinc anys de la seva primera publicació i ho commemora amb un esdeveniment que reuneix la comunitat científica i l’administració pública de les Illes Balears. La trobada, que ha tengut lloc a l’auditori del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (Palma), vol reconèixer la feina conjunta de 32 entitats i més de 100 investigadors que han fet possible la creació d’una plataforma de referència per al coneixement i la conservació del medi marí balear.
Des del seu naixement el 2019 i la seva primera publicació el 2020, l’Informe Mar Balear s’ha consolidat com una eina fonamental per a la recopilació, l’anàlisi i la difusió de dades científiques sobre l’estat de la mar. En aquests cinc anys, ha evolucionat d’un informe inicial en format imprès a una plataforma web viva amb més de 180 indicadors actualitzats regularment, distribuïts en una desena de capítols temàtics que cobreixen aspectes ecològics, econòmics i socials, accessibles per a tothom. El darrer informe ha incorporat nous indicadors d’onades de calor marines i relatius a diverses espècies de taurons.
Durant l’acte, s’ha destacat la importància de tenir un coneixement científic sòlid que serveixi com a base per prendre decisions polítiques. Igualment, s’ha posat en valor la necessitat de disposar de dades continuades en el temps i actualitzades regularment, ja que només així es poden detectar tendències i avaluar l’eficàcia de les mesures aplicades. Aquest coneixement és possible gràcies a la col·laboració entre nombroses entitats científiques, administratives i socials, que aporten i comparteixen informació per construir una visió global i rigorosa de l’estat de la mar.
Sobre l’Informe Mar Balear
L’Informe Mar Balear és una iniciativa de ciència col·laborativa que reuneix institucions de recerca i entitats de les Illes Balears amb l’objectiu de recopilar i compartir informació científica sobre l’estat del medi marí. El projecte aposta per la transparència i l’accessibilitat de les dades per afavorir la presa de decisions i conscienciar la societat sobre la importància de conservar el patrimoni natural marí.
Raquel Vaquer, coordinadora de l’IMB: “La força de l’Informe Mar Balear rau en la col·laboració. Mai abans tantes institucions científiques de les Illes s’havien unit amb un objectiu comú: generar coneixement per protegir la mar Balear.”
Toni Grau, Director General de Pesca del Govern de les Illes Balears: “L’Informe Mar Balear recopila i unifica molta informació dispersa a diferents institucions i la posa a l’abast de la gent. Sense dades no hi pot haver ciència ni gestió.”
Eva Marsinyach, tècnica de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM): “En un primer moment, quan l’informe del Mar Balear era només una idea, pensàvem que era molt difícil d’assolir. I treballant tots junts, hem vist que aquest informe ha estat real, ha estat possible, i ja té cinc anys de vida en el que hem treballat més de trenta entitats juntes per un objectiu comú.”
Joaquim Tintoré, Professor d’Investigació de l’IMEDEA: “L’Informe Mar Balear és ciència oberta, participativa i fiable al servei de la societat.”
Salud Deudero, directora del COB-IEO: “Tenim un territori amb molt de turisme, amb molta activitat antròpica, humana, i és importantíssim que tinguem dades de base, que permetin avaluar com els ecosistemes estan responent a aquestes pressions humanes i com es poden protegir.”
Víctor Homar, Vicerector de Política Científica i Investigació de la UIB: “L’informe Mar Balear s’alinea amb les polítiques i els principis de la Universitat de les Illes Balears i en reforça la posició institucional d’afrontar els reptes amb decisions basades en el coneixement —ciència, dades i evidències.»
Núria Marbà, Professora d’investigació de l’IMEDEA: “És una molt bona compilació del coneixement actual que hi ha sobre el mar Balear, tant des del punt de vista científic com de normatives i polítiques i gestió i de les pressions que hi ha i les amenaces a les que està sotmès.”
Marcial Bardolet, Cap del Servei de vigilància de la posidònia, IBANAT: “És una fotografia que està en moviment, però que també ens ajuda a fer una passa enrere per veure què s’ha fet, veure el futur i prendre les millors decisions.”