25 anys de camí

El passat 13 d’agost es va celebrar la 36a Trobada anual de membres de l’IME al Museu de Menorca, acte escollit per iniciar les celebracions del 25è aniversari de la creació de l’Observatori Socioambiental de Menorca (1999-2024). A través d’un diàleg a quatre veus, els integrants de la plantilla cientifico-tècnica de l’OBSAM: David Carreras, Sònia Estradé, Eva Marsinyach i Lali Allés, van anar exposant algunes de les principals fites aconseguides, l’extensa xarxa de col·laboradors creada i alguns desitjos pel futur. A continuació reproduïm el text adaptat.

David Carreras: El setembre de 2024 l’OBSAM compleix 25 anys de funcionament. Com podem resumir 25 anys de dades i experiències en un text breu. No podem exposar totes les dades recopilades, ni enumerar els centenars de projectes executats, ni llistar tots els noms de les entitats i persones amb els que hem col·laborat i ens han ajudat. Seria impossible fer-ho sense deixar-nos a algú o alguna cosa. El que sí que volem fer, és inundar-vos d’agraïments.

Era el setembre de 1999 quan l’OBSAM es posava a caminar dins l’Institut Menorquí d’Estudis. En Sergi Marí va reclutar un equip de joves a través d’unes beques per concretar el seguiment científic de la Reserva de Biosfera de Menorca que s’havia esbossat al Pla de Desenvolupament Sostenible de 1995. A jo em va tocar dissenyar i posar en marxa el bloc de seguiment del medi natural. Havia de contactar amb moltes entitats que llavors no coneixia i xerrar amb molta gent. Tot açò no hauria estat possible sense la implicació del personal de l’IME i l’assessorament de molts membres, com per exemple en Félix de Pablo o en Josep Miquel Vidal, qui coneixien a tothom i sempre ajudaven a fer el primer contacte.

Sònia Estradé: Vaig començar a col·laborar amb l’OBSAM l’estiu del 2001 fent de voluntària en un estudi sobre els sistemes dunars. En acabar l’estiu en Sergi Marí me va demanar que comences a recopilar estadístiques de temes d’aigua, energia i residus. Açò va ser possible gràcies a la col·laboració dels ajuntaments de l’illa i diferents serveis del Consell Insular i del Govern Balear, així com a les dades facilitades per diverses empreses privades. Eren els inicis del seguiment dels vectors ambientals.

Tot i això, entre tots fèiem l’OBSAM i l’IME, i tant et trobaves col·laborant amb n’Anna Gallofré calculant la pressió humana diària, com fent recomptes de feixos de posidònia davall l’aigua, com obrint una via d’escalada a l’illot des Colomer a Mallorca, per acompanyar en Valentín Pérez Mellado a fer estudis sobre la sargantana.

Eva Marsinyach: El seguiment del medi marí de l’OBSAM va començar a teixir-se l’any 2000 quan en Lluís Cardona, n’Enric Ballesteros i na Marta Sales van començar a definir quins eren els indicadors que s’haurien de seguir per monitoritzar la part marina de la reserva de biosfera de Menorca. Jo m’hi vaig afegir al 2009, en una primera etapa que va ser tallada per la crisi financera internacional. A l’any 2016 vam poder reemprendre les investigacions marines fins al dia d’avui, en que el seguiment del medi marí s’ha convertit en una de les branques més conegudes de l’OBSAM. Tot açò ha estat possible gràcies a l’assessorament de diverses universitats i centres de recerca, com el CSIC i el IEO, i al finançament, als darrers anys, de diverses fundacions privades.

Lali Allés: El meu primer contacte amb l’IME va ser a l’any 2000, formant part de l’equip d’administració durant dos anys, coincidint amb els inicis de l’OBSAM. Però no va ser fins 20 anys més tard, a l’any 2022 quan em vaig incorporar a l’Observatori. Aquest moment suposa la consolidació del seguiment de l’àmbit social iniciat al 2016, i que va ser possible per la perseverança d’en Jaume Mascaró. Aquesta línia de treball es nodreix sobretot de les dades i la col·laboració amb l’Institut Balear d’Estadística. Però no podem oblidar la dedicació de na Sara Villalonga, n’Elisa Marí i na Núria Marquet, tècniques del Consell Insular de Menorca, per l’impuls en els sistemes d’indicadors actuals.

David Carreras: Efectivament, moltes persones darrere que han fet possible recopilar, generar, organitzar i interpretar molta informació. Per exemple hem estat capaços de fer un mapa d’usos i cobertes de sòl a escala 1:5.000 exclusiu per a Menorca. Vam digitalitzar i identificar més 43.000 polígons de tot allò que recobreix l’illa. Unes 30.000 ha de camps i pastures, 10.000 ha d’ullastrar, 6.000 de pinar, 4.500 d’alzinar i 3.500 ha de superfície construïda. Açò és Menorca i aquí convivim amb 1.500 espècies de plantes i 200 espècies d’aus. Moltes són ses persones que han contribuït a generar aquestes xifres: molts científics, molts professionals, molts estudiants i també molts voluntaris. Per cert, us podeu imaginar quantes papallones o quants feixos de posidònia hem comptat al llarg de tots aquests anys?

Sònia Estradé: De papallones? Entre tots els voluntaris/es i tècnics hem recomptat un total de 189.755 papallones entre l’any 2001 i l’any 2023, amb la col·laboració del parc natural de s’Albufera des Grau. Hem cartografiat els hàbitats i inventariat la flora i fauna de 70 finques agrícoles, la majoria dins el programa de Custòdia Agrària del GOB, i en col·laboració amb la SOM Menorca i la comissió de botànica IME-GOB. També hem cartografiat els hàbitats de 15 sistemes dunars, 16 torrents i ara volem continuar amb les zones humides.

Per altra banda, en aquests 25 anys hem observat i posat nombres a l’estabilitat dins la gravetat de l’aqüífer de Migjorn i constatat l’entrada a la UCI de l’aqüífer de sa Roca. En aquests 25 anys hem calculat que s’han emès 18 milions de tones de CO2 a l’atensfera, i tot i l’actual canvi d’escenari amb l’entrada amb força de les energies renovables, tenim 21.000 vehicles diaris circulant per la carretera general el mes d’agost.

Eva Marsinyach: Doncs de feixos de posidònia, només l’any passat en vam comptar 13.479. Si tenim en compte que el seguiment de posidònia enguany fa 20 anys, podeu pensar que arriben casi als 100.000 feixos comptats. Igual que en el cas de les altres àrees de seguiment, a la del medi marí, també hi han participat moltes persones i entitats que han fet possible la complicada recopilació de dades en un medi pel que no estem adaptats, un medi que requereix eines específiques i una logística a vegades complexa.

Actualment, les 12 milles nàutiques de la Reserva de Biosfera que envolten Menorca han ampliat el nostre horitzó de feina, en el que hi caben 82 km² de posidònia, 217 km² de maërl (l’hàbitat preferit de les llagostes), més de 400 espècies de peixos, més de 4.000 embarcacions i 72 pescadors professionals locals. En aquest horitzó, el 63% de la superfície marina està sota alguna figura de protecció, però només el 0,37% ho està amb una classificació de màxima protecció. 

Lali Allés: Tot el que explicau està molt bé, però també hem de tenir en compte la gent que viu a Menorca. El programa MAB, de la Unesco, xerra de la coexistència entre persones i biosfera, i per tant, la importància del benestar social de la població que resideix a l’illa.

Durant aquests anys hem recollit un gran nombre de dades per a elaborar indicadors de benestar i serveis socials, habitatge, joventut i educació… Per exemple, damunt aquesta biosfera actualment hi vivim més de 99.000 persones, cada any la visiten més de 1.500.000 persones. I tal dia com avui, de fa un any, damunt Menorca hi havia més de 207.000 persones. Si xerram d’habitatge, un dels grans temes de preocupació actuals, a Menorca tenim 60.000 habitatges construïts, dels quals 37.000 s’utilitzen com a primera llar, i un 23.000 es destinen a segones residències, usos turístics o estan buits.

David Carreras: Realment hem recopilat moltes dades, i en 25 anys hem pogut assolir moltes fites, que ens han fet mereixedors de qualque reconeixement dins i fora de Menorca, que ens ha fet sentir molt orgullosos, però també hem tingut de fer front a no poques dificultats. Ara mateix esteim actualitzant 15 sistemes d’indicadors diferents cada any: de temàtica ambiental, econòmica i social. Qualcuns són molt específics, com els indicadors de residus, per exemple, i altres molt transversals, com els indicadors del PTI. En total, són més de 500 indicadors que pretenen ajudar a gestionar totes les àrees de l’administració pública menorquina en base a la millor informació disponible.

A pesar d’aquests nombres, som conscients que no arribam a tot. En un futur pròxim hauríem de ser capaços de recuperar els indicadors de salut, mobilitat i transport, calculats en etapes anteriors, i s’hauria de donar compliment a les demandes que ens han fet arribar diverses persones i col·lectius de començar a fer feina amb indicadors culturals i de governança.

Sònia Estradé: Un dels principals reptes en que ens trobam ara mateix, és com organitzam el gran volum d’informació que tenim recopilada i com la feim fàcilment accessible a la població en general. En aquest sentit esteim immersos en una pla intern de transformació digital per incorporar noves tecnologies i repensar com mostrar la informació.

Però a banda d’aquesta feina interna, és important que hi hagi una bona cultura estadística en les diverses entitats i la societat en general, amb registres sistemàtics i estandarditzats per tal que la informació de base sigui el més fiable; factor clau per a calcular uns bons indicadors.

Eva Marsinyach: Com hem anat dient, volem remarcar que la xarxa de col·laboració ha crescut al llarg dels anys amb nombroses entitats públiques i científiques, administracions i empreses públiques i privades de tot l’estat espanyol, que ha permès obrir el camp d’estudi de l’OBSAM, ampliar coneixement i projectar l’OBSAM a escala nacional. El repte és consolidar aquesta xarxa i assolir noves col·laboracions a nivell internacional de la mà de la Xarxa Mundial d’Illes Reserves de Biosfera i de nous projectes.

Lali Allés: S’ha crescut molt, en projectes, i en la xarxa de col·laboradors… però com ja s’ha dit no arribam a tots els temes que voldríem. El gran volum de dades amb el què es treballa actualment no s’ha traduït, en la mateixa proporció, en un increment dels recursos humans disponibles. Hi ha línies de treball que no compten amb la figura d’un tècnic de referència.

Poder definir projectes de llarga durada, amb un finançament plurianual, permetria donar més continuïtat a la feina i poder aprofundir en l’anàlisi de dades, així com oferir una major estabilitat al professionals que hi participen.

David Carreras: I a partir d’ara què? Ja hem complert la majoria d’edat però ens sentim encara joves i tenim ganes de seguir creixent. Tenim clar que el nostre principal “client” és la societat menorquina, però l’OBSAM també vol contribuir a l’observació del canvi global per fer feina en favor de la sostenibilitat del planeta. Baix la consigna: des de Menorca, per Menorca i pel Món, volem ser un referent per altres illes, però també volem aprendre d’altres illes. I és que és molt important que no ens mirem sempre el llombrígol. Sortir defora de Menorca ens pot ajudar a veure com funcionen altres illes, altres territoris, i comparar de forma constructiva com hem evolucionat aquestes darreres dècades.

Aquest intercanvi de coneixements amb altres observatoris o centres d’investigació està començant a tenir un abast internacional, col·laborant amb territoris de tot el Mediterrani i de tot el Món.

Lali Allés: Però tot sense oblidar-nos de la perspectiva del nostre territori concret. Des de l’OBSAM volem que tots els coneixements adquirits durant aquesta anys, i els que es generin en el futur, ajudin a comprendre la realitat de Menorca des d’una vessant local, i siguin element de reflexió. Volem que la feina feta sigui utilitzada i que serveixi de guia per a concretar les polítiques que s’han d’implantar a l’illa.

Però també volem que el coneixement sigui útil, faci pensar i generi debat entre la societat menorquina, i poder comptar amb la major implicació ciutadana.

Eva Marsinyach: L’OBSAM s’ha centrat principalment en seguiments científics i en menor intensitat a la investigació, però creiem que cal potenciar-la. En aquest sentit, crear un Centre d’Investigació en Ciència de la Sostenibilitat paral·lel a l’OBSAM, instauraria un tàndem altament competitiu. Aquest centre ens l’imaginem com un espai dedicat a la recerca avançada en gestió sostenible dels recursos naturals i la biodiversitat, així com en energies renovables. Aquest centre hauria d’oferir programes educatius per inspirar i formar les properes generacions en sostenibilitat, i involucrar la comunitat, assegurant que la recerca sigui adaptable i satisfaci les nostres necessitats.

Sònia Estradé: La ciència genera coneixement, la societat el canvi. L’OBSAM vol ser una eina de transformació social i territorial, pensam que una nova manera de fer les coses és possible, una nova manera on el com sigui més important que el què, i la qualitat més que la quantitat. Ser un exemple viu de la sostenibilitat acceptant que som un territori finit, dins un planeta finit.

Lali Allés: Com podeu veure, en el conjunt de l’OBSAM, no podem obviar la part humana, i les moltes hores de feina de personal tècnic i col·laboradors que han donat suport a aquest projecte des del primer dia. En definitiva, l’OBSAM és possible gràcies a una extensa relació de col·laboracions a tots els nivells. Per açò, aquesta celebració dels 25 anys també és per vosaltres. Moltes gràcies!