Alguns nombres i reflexions sobre el pas de la DANA a l’agost

Entre els dies 14 i 16 del mes d’agost es va produir el pas per Menorca d’una DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) que va derivar en un extraordinari episodi de ruixats tempestuosos molt intensos a bona part de l’illa. L’origen va ser la penetració des de l’Atlàntic a la Mediterrània Occidental d’un tàlveg de la circulació general atmosfèrica («llengua» d’aire fred a nivells alts de l’atmosfera, també conegut com eix de baixes pressions) (imatge 1) i el seu posterior aïllament en forma de DANA sobre el llevant peninsular i l’entorn balear (imatge 2). Entre altres variables, el gran contrast vertical entre un mar i una massa d’aire en superfície molt càlids (imatges 3 i 4) i la massa d’aire fred en altura va provocar una inestabilització atmosfèrica molt acusada amb el desenvolupament d’agrupacions organitzades de cèl·lules tempestuoses en sistemes convectius de grans proporcions i una fenomenologia associada potencialment molt adversa, en aquest cas principalment pel que fa a la intensitat i l’eficiència de les pluges. D’aquesta manera, es van produir precipitacions fortes o molt fortes a tota Menorca, de caràcter excepcional, torrencial i sovint estàtic al centre de l’illa lligades a un Sistema Convectiu de Mesoescala (SCM) pràcticament estacionari durant quatre hores amb el resultat d’inundacions severes a amplis sectors de la zona.

Imatge 4.  Temperatura de la massa d’aire a 850 hPa els dies immediatament anteriors al començament de l’episodi. Reanàlisi ECMWF ERA5. Font: Meteologix.

Com s’ha comentat, són especialment destacats els acumulats al sector central de l’illa, principalment als municipis des Mercadal i Alaior, la major part caiguts en només 2 hores, cosa que dóna una idea de la torrencialitat de l’episodi. La culminació quant a registres es va assolir a l’estació de Mercadal, Biniaumaia, fet que suposa el segon acumulat més gran de precipitació en qualsevol estació oficial de l’illa des del 1971 i rècord absolut en 24 hores de l’observatori.  Altres rècords absoluts o per al mes d’agost es van succeir en altres estacions, com ara el cas de l’aeroport de Menorca, que, amb un acumulat de 93,2 mm en el dia climatològic (07 UTC-07 UTC), va registrar el valor màxim de precipitació en 24 hores per a un mes d’agost amb dades des del 1965.

Taula 1. Precipitacions ≥100 mm a estacions menorquines en les 24 hores del capvespre del dia 14 al capvespre del dia 15 d’agost de 2024, englobant tot l’episodi de pluges. Font: AEMET (només estacions automàtiques excepte Binimel·là), Wunderground, Weathercloud. Ecowitt i Meteoclimatic. Homogeneïtzació i elaboració: OBSAM.

Context en un període de sequera i de dèficit de precipitació

Aquest episodi excepcional s’ha emmarcat en un context de sequera severa a Menorca per a una escala temporal de 9 mesos (exemple per al sud-est de Menorca a la imatge 5), que s’arrossegava l’últim any pels dèficits de precipitació continuats de la tardor, de l’hivern i de la primavera (exemple per a l’aeroport de Menorca a la taula 3) acompanyats de temperatures per sobre de la mitjana normal.

Imatge 5. Índex de Precipitació Evapotranspiració Estandarditzada (SPEI) amb escala temporal de 9 mesos al quadrant sud-oriental  de Menorca per al període de dades de referència 1961-2024. Ampliació del període relatiu als dos darrers anys. Fonts: AEMET i CSIC. Homogeneïtzació i elaboració: OBSAM.

Taula 2. Anomalies de la precipitació (percentatges de dèficit o superàvit) a l’estació de l’aeroport de Menorca, observatori de referència a l’illa. Font: AEMET. Homogeneïtzació i elaboració: OBSAM

Amb les dues figures, extensibles a la resta del territori insular, s’observa nítidament com l’episodi de la DANA de mitjans d’agost ha deixat una empremta nítida tant pel que fa a l’índex de sequera amb escala de 9 mesos, en passar d’una situació de sequera meteorològica o climatològica severa en els darrers mesos a un període de normalitat, com pel que fa a les anomalies de precipitació, amb un superàvit molt notable a l’estiu després dels dèficits continuats de les estacions anteriors.

En aquest mateix sentit, l’episodi de la DANA ha marcat decisivament el final de l’any agrícola (1 de setembre-31 d’agost) a Menorca, aportant en molt poc temps un percentatge molt significatiu del còmput global acumulat de precipitacions de l’anualitat

Taula 3. Contribució de la DANA al conjunt de l’any agrícola 2023-2024 per a les estacions de l’aeroport de Menorca i de Mercadal, Biniaumaia. Font: AEMET. Homogeneïtzació i elaboració: OBSAM.

Així, veiem que un episodi sever de precipitacions de poc més de 24 hores, amb el gruix de les mateixes caigut en només 2 hores, ha aportat percentatges a l’entorn del 30 i el 40% de l’acumulat total anual durant l’any agrícola. Si bé es tracta d’un cas excepcional, aquesta circumstància va en la línia del que es comença a apuntar per a l’entorn menorquí en el context actual de canvi climàtic: una tendència a la concentració de la precipitació, i a l’increment de la pluviometria per episodi, de la torrencialitat i dels episodis de precipitació extrema. És important afegir que no sembla tant que es produeixi un increment del nombre de depressions que originen aquests episodis sinó que, sense variar-ne ostensiblement el nombre o fins i tot sota una hipotètica reducció, augmenti, amb els riscos i conseqüències que això comporta, la quantitat de precipitació caiguda en cadascun. No obstant això, cal continuar el seguiment, l’estudi i l’aprofundiment en la matèria per obtenir conclusions i tendències robustes sobre aquest tipus d’episodis extrems i severs.

Per a més informació, vegeu els indicadors climàtics de l’OBSAM.