skip to Main Content

AVALUACIÓ DE LES PRESSIONS I AMENACES EN EL LITORAL I EN EL MEDI MARÍ DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

Aquest projecte ha estat desenvolupat en el marc del programa de Seguiment del medi marí de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

El projecte ha estat cofinançat per la Fundació Marilles, la Fundació par a la Preservació de Menorca i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. S’ha comptat amb el suport logístic de l’Institut Balear de la Natura del Govern de les Illes Balears, l’Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO) i amb l’aprovació de la Direcció General de Pesca i Medi marí.

Després de realitzar el primer any del projecte, l’objectiu del qual ha estat avaluar, per una banda, les pressions i amenaces i, d’altra, els possibles impactes existents en el litoral i en el medi marí de la Reserva de la Biosfera de Menorca, s’han obtingut resultats satisfactoris, amb propostes de seguiment per a quantificar les pressions i detectar impactes, així com per a la restauració dels hàbitats afectats. Cal destacar la descoberta casual de la primera cita a Menorca de l’ostra invasora Pinctada imbrincata radiata, accentuant així la necessitat de dur a terme un monitoratge constant del medi marí que permeti localitzar impactes incipients i actuar si és factible.

En el cas de l’anàlisi de pressions, primer s’ha definit l’inventari d’aquelles que són susceptibles a afectar el medi marí. En total s’han proposat 36 pressions, de les quals ja se n’han analitzat 15, 12 s’han recopilat les dades i 9 queden pendents de cerca d’informació. El conjunt de pressions detectades sobre les masses d’aigua costaneres s’ha classificat en 5 categories: activitats productives i extractives, activitats recreatives, alteracions morfològiques, pertorbacions químiques i biològiques i abocaments. La major part de les pressions analitzades en aquest anàlisis preliminar es troben dins del límit marcat per la Directiva marc de l’aigua (aigües costaneres) o fins a 1 km de costa. Dins d’aquesta àrea, s’observa com les zones d’acumulació de pressions i on les pressions presenten major intensitat són les zones portuàries i les urbanitzacions costaneres.

Figura 1. Resultat de la integració de les diferents pressions de la categoria: alteracions morfològiques.

D’altra banda, s’han avaluat 5 possibles impactes coneguts sobre el medi marí de l’illa. Per a cadascuna d’aquestes avaluacions s’han repetit metodologies ja utilitzades anteriorment en la zona o se n’ha dissenyat una de nova que permeti analitzar l’estat dels fons marins.

Figura 2. Presa de mostra d’aigua del sediment per l’estima de la salinitat.

En aquesta avaluació de possibles impactes, s’ha vist que els efectes produït per les granges d’aqüicultura en la Badia de Fornells, dels anys noranta, va continuat després que l’activitat cessés i 30 anys després els efectes encara continuen visibles. En el cas de l’abocament de bentonita produïda l’any 2010 durant les obres de construcció del col·lector d’aigua de la dessalinitzadora de Ciutadella s’ha pogut observar que la superfície de praderia de posidònia que es va degradar (1638 m²) per aquest abocament no ha augmentat respecte al 2012. Cal destacar que aquesta zona reuneix les condicions tècniques per a ser restaurada amb replantació de posidònia. Un altre dels possibles impactes avaluats és l’efecte sobre la praderia de Posidonia oceanica produït per la salmorra de la dessalinitzadora de Ciutadella que, de moment, no ha estat demostrat, tot i això, a l’OBSAM, ens agradaria poder fer un seguiment de la zona al llarg del temps. L’últim impacte avaluat, s’ha considerat com a irreversibles, ja que la construcció del dic de Son Blanc va suposar l’eliminació directa d’hàbitats per la pròpia construcció.

Figura 3. Exemple d’un antic mort utilitzat a la planta d’aqüicultura de la badia de Fornells. Durant el treball de camp es van censar molts residus de les antigues instal·lacions.

Finalment, aquest projecte només ha fet que començar, ja que es pretén convertir en una nova línia de treball del seguiment del medi marí de l’OBSAM, ampliant i seguint l’evolució de les pressions, avaluant nous possibles impactes, millorant el sistema d’anàlisi de les pressions i definint àrees d’afectació concretes i identificant zones sensibles.

Podeu consultar l’estudi del 2020 aquí .

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top