skip to Main Content

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Aquest és el resultat del primer anàlisi de les dades de la campanya de seguiment dels fons marins, l’estiu de 2004, duta a terme per l’OBSAM.

Les tasques de mostreig dels fons submarins van ser realitzades per tècnics de l’OBSAM (David Carreras, Rafel Quintana i Pablo Manent) i amb la col·laboració d’un grup de 10 voluntaris que els acompanyaven i ajudaven. En els punts de control del nord de l’illa també hi van participar tècnics de la Direcció General de Pesca del Govern Balear i els vigilants de la Reserva Marina del Nord amb la seva embarcació. La Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) amb el seu programa d’ajudes per a projectes de voluntariat ambiental ha finançat les despeses relacionades amb el lloguer de material i manutenció dels voluntaris.

Les praderies s’estenen amb una elevada cobertura fins a fondàries de més de 35 m. Això és indicador de bona transparència i netedat de l’aigua. Només les estacions de seguiment situades a l’interior o les proximitats dels grans ports presenten signes d’alteració. Particularment greu resulta la situació dins el port de Maó, on s’ha comprovat que la posidònia ha pràcticament desaparegut en zones on era abundant fa deu anys, com és el cas de cala Teulera.

En la campanya realitzada s’han estudiat un total de 13 estacions repartides per la totalitat del litoral menorquí. A cada estació s’han pres mostres a fondàries diferents, segons la naturalesa del fons, des de 5 a 35 metres, fent un total de 33 punts de mostreig. Les anàlisis han consistit en recomptes de la densitat de feixos de posidònia per metre quadrat, recobriment de la praderia al llarg de 100 metres, censos visuals de peixos i censos de nacres (Pinna nobilis).

 

 

La densitat de feixos o brins de posidònia per metre quadrat és la mesura que millor explica l’estat de la praderia, ja que expressa la capacitat de la praderia per realitzar la fotosíntesis. Aquesta densitat disminueix amb la fondària donat que hi arriba menys llum. Llavors, els valors més elevats de densitat, propers als 1.000 feixos per metre quadrat, s’han trobat entorn als 6 o 7 m a les estacions de Tirant, Son Bou i Es Grau. Aquestes van disminuint i als 15 m de fondària els valors òptims es situen entorn als 500 o 600 feixos. Després gradualment les praderies van perdent densitat i recobriment fins el seu límit inferior on només queden mates escampades. Allà les densitats trobades són molt més baixes, entorn als 100 o 200 feixos per metre quadrat, però en aquest cas el valor interessant és la fondària a la que arriba. De les zones avaluades, la regió del sud-oest de Ciutadella i el sud d’Alaior és on la praderia arriba més avall, assolint fondàries de 35 i 32 m respectivament.

 

 

Un altre factor que redueix de forma natural la densitat de feixos trobada és la presència d’alguna corrent de fons que transporti partícules en suspensió. Això és habitual a l’interior i bocanes de ports, i també davant les desembocadures de torrents. Per aquesta raó, és normal que un port com el de Fornells presenti uns valors alts de densitat a poca fondària i baixos a partir de 10 m. Malauradament, al port de Maó la situació és ben diferent: la praderia de posidònia ha pràcticament desaparegut de tota la part interior de la badia. Només queden unes poques mates escampades a poca fondària a les voreres i una praderia ja més contínua cap a la bocana del port, però que només arriba fins els 10 m de fondària. Sense dubte que un dels causants d’aquesta situació és el notable trànsit marítim de grans vaixells que aixequen el sediment del fons quan passen.

 

 

L’estació situada a la sortida del Port de Ciutadella, davant Sa Farola, presenta unes condicions de conservació intermèdies a les dues anteriors, amb uns valors de densitats que indiquen signes d’alteració però sense tractar-se d’una situació greu. A la cala de Sant Esteve la situació és molt similar: es troba a les afores d’un port i a prop de possibles sortides d’aigües residuals que enterboleixen l’aigua.

Una campanya similar de seguiment d’estacions de control sobre fons de posidònia ja es va dur a terme la primavera de 2001 i les primeres conclusions d’aquell moment s’han pogut confirmar amb major solidesa en aquesta segona ocasió. L’OBSAM té previst realitzar aquestes campanyes de seguiment cada dos o tres anys, alternant els controls sobre fons arenosos -i posidònia- i sobre fons de roca.

20-11-2004

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top