Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Fotografia cedida per Càritas Menorca sobre edificacions on habiten persones sense sostre a Menorca

L’OBSAM ha elaborat un nou estudi sobre l’exclusió residencial a Menorca, en el que s’aborda aquest fenomen des d’una perspectiva global a partir de la recopilació i l’anàlisi de les dades provinents de diverses fonts insuficientment explotades fins avui dia. Som conscients, però, que suposa una primera aproximació i serà necessari seguir aprofundint en la recerca i anàlisi per disposar-ne d’un coneixement més precís, que permeti una millor comprensió del fenomen.

El concepte que s’empra de l’exclusió residencial en l’estudi es basa principalment en la Tipologia Europea del Sensellarisme i Exclusió Residencial (ETHOS, sigles en anglès), creada per l’Observatori Europeu sobre les Persones Sense Llar l’any 2005. Es basa en una concepció multidimensional de la llar, segons la qual es compon de tres espais: el físic -condicions de l’habitatge-, el social -relacions familiars i econòmiques- i el legal -règim de tinença-. Aquesta tipologia, però, no suposa una limitació perquè es tracti també l’exclusió residencial des d’una perspectiva més àmplia, entenent les dificultats que tenen una part significativa de la població per accedir a l’habitatge com a conseqüència d’un mercat de l’habitatge alcista i d’un mercat laboral precari.

Definir les dimensions de l’exclusió residencial a Menorca és una tasca complexa, a causa de les mancances en la disponibilitat de dades provinents d’enquestes i en els registres dels serveis socials. Tenint present aquesta limitació, la forquilla que s’estableix de població en situació d’exclusió social i, per tant, susceptibles de patir exclusió residencial, és d’entre 4.000 i 11.000 persones. El mínim correspondria als beneficiaris dels vals d’aliments a Menorca, mentre que la segona dada correspondria al 12% de la població a les Illes Balears en exclusió social severa l’any 2013, segons la Fundació FOESSA calculada per a Menorca. Si atenem a les persones estrictament en exclusió residencial, l’any 2015 es van donar 615 ajudes econòmiques en concepte d’habitatge, la meitat dels quals viuen en un habitatge no normalitzat, situant-se en alguna de les categories ETHOS. Aclarir que el nombre d’ajudes no es correspon amb el nombre de persones, ja que una persona pot haver rebut més d’un ajut, i tampoc comptabilitzen els beneficiaris indirectes.

En relació als factors que determinen l’exclusió residencial, els preus dels habitatges en venda se situen entre els 2.000 i els 2.500 € m2, segons la seva tipologia. En canvi, no s’ha pogut determinar el preu dels habitatges de lloguer amb la mateixa metodologia, pel fet que no s’han trobat suficients anuncis a les webs de les immobiliàries de l’illa per poder fer un mostreig. No obstant això, aquest fet ja és una dada en si mateixa, que indica una escassetat de l’oferta de lloguer en els mesos d’estiu. Una de les causes és el major atractiu que té per al propietari llogar l’habitatge amb finalitats turístiques, facilitat pels portals coneguts com a P2P, d’intercanvi entre usuaris, com és Airbnb. A partir del comptatge de les ofertes d’habitatges turístics en l’esmentat portal, n’hi hauria un total de 2.275 a Menorca. Ciutadella és el municipi on es concentren una major proporció, el 37,6%. Només en el nucli urbà de Ciutadella hi ha 383 ofertes d’habitatges turístics, el doble que el nucli urbà de Maó.

Nombre d’habitatges turístics publicats al portal Airbnb a Menorca per nuclis tradicionals i nuclis turístics, agost 2016. Font i elaboració: OBSAM

Els diferents factors estudiats incideixen negativament en les possibilitats d’accés a l’habitatge, a diferents nivells segons la situació social de les famílies i els individus. Els recursos per donar alternativa a aquesta problemàtica es mostren insuficients: el parc d’habitatge públic està format per 222 habitatges, quan l’any 2016 hi ha 391 sol·licitants al registre d’habitatge protegit; i els recursos d’allotjament social per a persones en situacions socials d’emergència, com són els dos centres d’acollida, els tres pisos d’estada temporal o el centre de baixa exigència, no poden donar resposta a tots els potencials usuaris. En canvi, hi ha un estoc d’habitatge buit al voltant del 10% (d’acor amb l’enquesta de població i habitatges de l’INE, 2011) i d’altres sense ús esperant un comprador, com són els 175 pisos que disposa la SAREB a Menorca.

Les dades presentades provenen, principalment, de quatre fonts d’informació: del registre d’ajudes en concepte d’habitatge dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics i les entitats socials, recopilades pel Departament de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge del Consell Insular de Menorca (CIM), a propòsit del present informe; els registres de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI); les notes registrals dels habitatges propietat de la Societat d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), obtingudes pel CIM a través del Registre de la Propietat de Maó i Ciutadella; i l’estudi sobre execucions hipotecàries a Menorca, realitzat pel Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori de la Universitat de les Illes Balears. De manera complementària, s’han emprat altres fonts, com són bases de dades pròpies i de l’IBESTAT, estudis específics de la matèria i recerca pròpia.

El present informe és un encàrrec del Departament d’Habitatge del Consell Insular de Menorca, elaborat per l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) entre els mesos de juliol i setembre de 2016. La petició sorgeix en el marc de la comissió tècnica d’habitatge social, creada a principis d’any pel Consell Insular de Menorca. L’objectiu de la comissió és elaborar un pla d’habitatge social que guiï les polítiques públiques futures en aquesta matèria, que doni solució a la necessitat habitacional de les persones en situació d’emergència social i a l’accés assequible a l’habitatge.

Podeu descarregar-vos l’informe complet a:

Diagnosi inicial de l’exclusió residencial a Menorca

20-11-2016