skip to Main Content

Cap a una gestió sostenible de l’aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Des dels inicis de la declaració de la Reserva de la Biosfera el debat sobre la gestió l’aigua ha estat sobre la taula (vegeu les referències 1, 2, 3, 4 i 5 al final d’aquest document). També l’OBSAM des de la seva creació l’any 1999 l’ha agafat com un dels temes claus dins la sostenibilitat de Menorca i per aquesta raó li ha dedicat nombrosos informes, indicadors i sessions (vegeu les referències 6, 7, 8, 9, 10 i 11). No és per menys, ja que durant el segle XX s’ha viscut un canvi en el model de gestió d’aprofitament del recurs. S’ha passat d’una  cultura d’aprofitament d’un recurs escàs a un model basat en incrementar tecnològicament el recurs en funció de la demanda. La cultura de la recollida d’aigua de pluja amb cisternes, aljubs i síquies i una agricultura extensiva de secà adaptada al clima, ha quedat en l’oblit amb el desenvolupament de màquines de perforació i la proliferació de pous profunds a partir de la segona meitat de segle passat.

L’augment de població, el turisme i la intensificació de part de l’agricultura va produir un augment de les extraccions a uns nivells molt elevats. Coincidint amb aquests anys de gran creixement demogràfic i econòmic, Menorca va patir unes sequeres llargues i severes a finals dels 80 i la dècada dels 90 (12) provocant davallades dràstiques dels nivells piezomètrics (quantitat d’aigua present a l’aqüífer) (11), la salinització i la contaminació per nitrats de determinades zones de l’aqüífer (13). A partir de l’any 2000, la major pluviometria i l’estabilització o lleugera disminució de les extraccions per al consum des del 2007, fa que els nivells als quals trobem l’aigua subterrània hagin deixat de davallar.

És Menorca sostenible en la gestió de l’aigua?

La Directiva Marc de l’Aigua, Directiva 2000/60/CE (DMA), aporta el marc jurídic per a una nova cultura de l’aigua, on l’aigua és un bé que cal utilitzar de forma racional per poder garantir el consum bàsic de la població i per poder preservar els ecosistemes i ambients aquàtics. La gestió de l’aigua s’ha de deixar de basar en la satisfacció de la demanda sense valorar les limitacions locals del recurs ni els impactes derivats.

En el cas concret de Menorca, la ineludible evidència que l’aigua és un recurs limitat per una banda, i per l’altra, la manca de gestió de la demanda, la manca de control sobre les extraccions i la inexistència d’una gestió activa cap els objectius ambiciosos d’arribar a un bon estat ecològic de les masses d’aigua al 2015 com propugna DMA, ens donen una idea clara de que no regeixen les lleis de la sostenibilitat. Aquest fet queda perfectament reflectit en el mapa del Pla Hidrològic de Balears on es detalla en quin moment els aqüífers de Menorca arribaran a estar en un bon estat ecològic segons les previsions i les actuacions proposades (veure Mapa 8-2 – Estado de las masas de agua subterránea Menorca). Les masses d’aigua que estaven en mal estat l’any 2003 (any en que s’aprova la DMA), actualment el 2014, després de 10 anys sense una gestió activa i suficient cap a la sostenibilitat, segueixen estan malament, i, segons el Pla Hidrològic, ho seguiran estan fins el 2021 i 2027. Tot i això, el pla no proposa objectius intermedis a curt i mitjà termini, el que fa pensar que, seguint com fins ara,no s’assoliran els objectius de sostenibilitat.

Propostes cap a una gestió sostenible de l’aigua

Després de més de 10 anys d’analitzar amb profunditat el cicle de l’aigua a Menorca trobem  que hi ha uns punts clau on és important actuar ja que són les àrees on es concentra la veritable problemàtica de l’aigua quant a que són focus d’elevats consums i de contaminació.

PUNT CLAU 1: ELEVAT CONSUM D’AIGUA DE LES ZONES D’URBANITZACIÓ  DE BAIXA DENSITAT (CONSUM TURISTIC I DE SEGONES RESIDÈNCIES)

PUNT CLAU 1: ELEVAT CONSUM D’AIGUA DE LES ZONES D’URBANITZACIÓ  DE BAIXA DENSITAT (CONSUM TURISTIC I DE SEGONES RESIDÈNCIES)

El consum per càpita de la població de fet (incloent turistes) de mitjana a l’illa està al voltant dels 280 litres per persona i dia, però si anem a analitzar a nivell municipal aquest elevat consum trobem que els municipis turístics com es Mercadal, Sant Lluís i es Migjorn Gran, són els que tenen un valors més elevats (508, 353 i 304 l/hab/dia dia respectivament)(14)  Si seguim analitzant més detalladament s’observa com els nuclis urbans tenen un consum més moderat, tot i que igualment alt, de 180-200 l/hab/dia, mentre que els nuclis turístics tenen un consum molt més elevat que va en augment com més dispers sigui el tipus d’urbanització arribant a mitjanes d’entre 800 i 1.100 l/hab/dia en els nuclis de xalets amb piscines i jardins(15). Aquest elevat consum es deu en gran part al reg de gespes i jardineria exòtica o amb grans necessitats hídriques, i a l’aigua que s’ha de reposar a les piscines que es va perdent per evaporació. Estem parlant d’uns valors de més de 5.000 litres el mes de juliol per a una piscina de dimensions mitjanes (30m2), el que representa per a tota Menorca uns 250.000 m3 anuals de pèrdues d’aigua per evaporació pel conjunt de les piscines existents a l’illa, el que duplica el consum del nucli urbà des Migjorn Gran o iguala els del nucli urbà des Mercadal o Sant Lluís.

Pel que fa a les gespes, les seves necessitats hídriques a l’estiu suposen un volum d’entre 6 i 8 litres per metre quadrat i dia, per tant un jardí d’uns 200 m2 de gespa tindrà una despesa entre juliol i agost de més de 80.000 litres

Propostes:

  • Ús de cobertores per les piscines. Amb l’ús de cobertores es redueix l’evaporació en un 70% per tant estaríem parlant de passar de 250.000 m3 a 75.000 m3.  A més, tapant la piscina s’estalvia en productes químics i en energia perquè disminueix la necessitat de filtratge. (http://www.piscinaideal.com/consejos-piscina/recomendaciones-para-el-ahorro-de-agua/).
    Un altre sistema innovador són les mantes líquides. Es tracta d’un líquid biodegradable i transparent que s’afegeix a l’aigua de la piscina i crea una capa que evita l’evaporació. (http://www.eco07.com/#!manta-liquida/cuj4)
  • Obligatorietat de recollida i aprofitament d’aigües pluvials mitjançant cisternes i aljubs.
  • Xerojardineria amb plantes autòctones ben dissenyada i zonificada segons necessitats hídriques. (http://www.gobmenorca.com/esviver)
  • Obligatorietat de substituir les gespes tradicionals per varietats de baixes demandes d’aigua. L’estalvi podria arribar de ser de més del 50%.(http://www.zoysia-infos.com/es/100000m2.htm)
  • Sistemes de reg més eficaços.
  • Estudiar la possibilitat de depuració d’aigua amb filtres verds a les zones que encara no estiguin connectades a depuradora o que aquesta no funcioni correctament.
  • Reutilitzar la pròpia aigua depurada per a reg de jardins i gespes.

Crear la figura de NUCLIS TURÍSTICS CAP A LA SOSTENIBILITAT on s’hi puguin adherir els nuclis turístics que es comprometin amb un ús sostenible dels recursos (entre ells l’aigua) i una gestió adequada de l’entorn natural. L’adhesió d’aquests nuclis a la figura es decidiria a partir d’una comissió que representés a les diferents parts implicades (hotels, apartaments, particulars). Lligada a aquesta figura hi hauria un equip tècnic que marcaria els objectius, les línies d’actuació i donés suport tècnic i assessorament a les diferents parts implicades. Aquesta figura es podria emprar com a marca de qualitat turística.

PUNT CLAU 2: FINQUES AGRÀRIES DE REGADIU

PUNT CLAU 2: FINQUES AGRÀRIES DE REGADIUEl consum agrari de l’illa, exceptuant hortals, esta al voltant dels 9 Hm3 anuals (16), però una sola finca intensiva de regadiu pot consumir al voltant de 5.000 m3/ha anuals. Això implica que una finca que tingui unes 30 ha de regadiu estaria consumint uns 150.000 m3 anuals només per regar, superant el consum del nucli urbà des Migjorn Gran. També és important remarcar la contaminació difusa per nitrats provinent d’aquestes finques intensives si no gestionen bé els residus ramaders i les fertilitzacions del sòl.

Propostes:

  • Quant als regadius, control de les extraccions (instal·lació de comptadors) i prohibir el regadiu en les hores centrals del dia.
  • Regar amb aigua depurada els actuals regadius.
  • Incentivar l’agricultura extensiva tradicional i ajudes a les finques amb practiques sostenibles.
  • Reconstruir aljubs i cisternes per tornar-los a emprar.
  • Filtres verds per a depuració d’aigües de les pròpies finques i reutilitzar-la (http://www.gobmenorca.com/presentacio-dels-filtres-verds-a-les-autoritats)
  • Bona planificació de les fertilitzacions
  • Maneig adequat del residus ramaders

Reactivar i reenfocar el CONTRACTE AGRARI RESERVA DE BIOSFERA. Dotar-lo de pressupost i dels mitjans tècnics necessaris per a poder fer un assessorament tècnic adequat, proper i periòdic a les finques. Activar ajudes econòmiques i tècniques per dur endavant accions cap a una agricultura ecològica i sostenible.

PUNT CLAU 3: HORTALS

Hi ha unes 400 ha a Menorca destinades a un ús agrícola intensiu d’hortalisses per part d’horts d’autoconsum. No hi ha un control de quanta aigua s’extreu per a aquests usos ja que s’alimenten de pous propis i no se’n fa un seguiment. Les estimacions realitzades ens donen uns valors de prop dels 2 Hm3 anuals comptant també l’aigua domèstica emprada a les cases de l’hortal, a més de la utilitzada per a regar (16).

PUNT CLAU 3: HORTALSAquests nuclis d’hortals no solen estar connectats a les xarxes de clavegueram i normalment estan dotats de fosses sèptiques mal gestionades que van contaminant l’aqüífer. El mateix passa amb els excessos d’adobs que s’hi apliquen. En molts casos es tracta d’una agricultura amb un elevat consum d’aigua per superfície.

Propostes:

DISSENY SOSTENIBLE als hortals. Crear una línia de formació pluridisciplinar per als gestors dels hortals, on es facin xerrades i cursos sobre la problemàtica ambiental que generen i possibles solucions. També cursos teòrico-pràctics per a diverses temàtiques ambientals: permacultura, construcció de filtres verds, com gestionar un aljub, etc.

PUNT CLAU 4. AIGUA DE BOCA

A Menorca s’estan important al voltant de 22.080 tones d’aigua (Iván Murray, 2008, comunicació personal), que inclouen 441 tones de residus plàstics (garrafes i ampolles plàstiques) i 21.640 m3 d’aigua embotellada. Això suposa una mitjana de 207 litres per persona i any tenint en compte la població de fet de l’illa; valor molt superior als 150 litres de mitjana espanyola, essent Espanya un dels 10 majors consumidors d’aigua embotellada del Món(17). D’altra banda, aquesta aigua embotellada suposa una despesa d’aigua en la seva producció de 80 litres per litre d’aigua embotellada. En termes econòmics, mentre que l’aigua de l’aixeta val d’entre 0,24 i 1,6 euros el metre cúbic (tarifes d’aigües de Sant Lluis), l’aigua embotellada val entre 150 i 600 euros/m3 depenent de la marca o dels supermercats.

Els problemes de qualitat dels aqüífers de Menorca amb nivells de nitrats de l’aigua potable molt pròxims als màxims legals, en determinades zones, i la quantitat de calç fan que el consumidor prefereixi, o fins i tot li sigui recomanable, la compra d’aigua embotellada. L’ús de filtres domèstics com sistemes d’osmosis també estan proliferant tot i que comporten una despesa energètica important i un increment del consum d’aigua. Normalment el rebuig d’aigua és més gros de la que es produeix de qualitat i amb elevades càrregues de sals o nitrats que duen problemes a les estacions depuradores i actualment fan inviable en molts casos la seva reutilització.

Propostes:

  • Aljubs municipals per aigua de boca. Caldria fer un estudi detallat de les possibilitats de construir diversos aljubs a cada municipi per a servir aigua per beure als habitants de manera gratuïta, de manera semblant com ja es fa al municipi des Mercadal. Si bé es cert que resulta un poc incòmode anar a cercar l’aigua a l’aljub, és el mateix esforç que anar al supermercat a comprar-la i produiria un estalvi econòmic per a les famílies d’uns 370 euros anuals (3 membres) i un estalvi de cents de tones de residus plàstics.
  • Existeixen sistemes domèstics de filtració i descalcificació que no empren sals i no porten associat un rebuig d’aigua i per tant no suposen un augment en el consum. (http://www.eco07.com/#!nuvoh2o/c149s)

ALJUBS MUNICIPALS a tots els municipis de l’illa per dotar a la població d’aigua gratuïta i de qualitat per a consum.

PUNT CLAU 5. GESTIÓ PER PART DE LES ADMINISTRACIONS COMPETENTS.

La problemàtica de l’aigua requereix d’una cooperació entre diverses administracions i diversos departaments cap a l’objectiu comú de la sostenibilitat.

Propostes:

A part d’impulsar i dur a terme les propostes dels punts clau anteriors afegiríem:

  • Preus de l’aigua en diversos blocs en què l’aigua bàsica necessària sigui molt barata i vagi en augment. La proposta tal com planteja Pedro Arrojo, catedràtic d’Economia, és la següent:
    • Aigua vida: gratuïta i de màxima prioritat. Correspon a drets humans bàsics i tothom hi ha de poder accedir, com l’aigua per beure que es podria abastar mitjançant aljubs municipals.
    • Aigua ciutadania: per blocs. Primer gratuït fins a 30 l, un segon bloc fins a 100-120 l/per/dia (dret ciutadà en que es pagui el cost del servei) i anar en augment fins a que es penalitzi molt el malbaratament. Els luxes com una piscina o un jardí exòtic haurien de pagar l’aigua més cara, com a recurs escàs que és.
    • L’aigua economia. És un dret a fer negoci però en aquest cas s’han de cobrir les despeses d’extracció, subministrament, sanejament, etc. de manera que es recuperin costos. Les noves concessions haurien d’estar supeditades a que la resta d’usos estiguin assegurats.

Es podria començar a implementar poc a poc i amb reduccions de les tarifes a les famílies que disminueixin el seu consum respecte el mateix mes de l’any anterior. Si això no es fa així i sobreexplotem el recurs en poc temps ens trobarem que tots els ciutadans haurem de pagar el preu elevat de l’aigua dessalada i el seu cost energètic. Us recomanem el vídeo on Pedro Arrojo explica aquests conceptes: http://www.youtube.com/watch?v=TDKBwA4Sm0k

  • Seguiment i control detallat de les extraccions
  • Millores en la gestió de les depuradores per tal de poder reutilitzar l’aigua
  • Inversions en infraestructures: dobles xarxes, reduir fuites, aljubs
  • Subvencions per a la restauració d’aljubs, la construcció de filtres verds, cobertores de piscines, etc. i dotar de serveis tècnics que informin i recolzin als particulars per a poder canviar les gespes tradicionals per gespes de baix consum o jardineria autòctona sense necessitats d’aigua.
  • Planificació hidrològica adaptada als objectius de la DMA.

Gestió integrada del recurs. Crear un CONSORCI INSULAR DE L’AIGUA per a una gestió sostenible del recurs i fer una PLANIFICACIÓ que emmarqui les diverses actuacions anteriors davall el paraigües d’un pla estratègic o un full de ruta cap a la sostenibilitat a la Reserva de Biosfera de Menorca.

Reflexió final sobre les solucions tecnològiques per augmentar la disponibilitat d’aigua

Altres solucions tecnològiques encaminades a augmentar la disponibilitat del recurs haurien de ser un pas posterior, en cas que fos imprescindible, un cop aplicades les mesures de gestió de la demanda i reutilització de les aigües depurades. El recurs disponible a Menorca és suficient per les demandes actuals si no s’augmenten els regadius, es reutilitzen les aigües depurades per als regadius actuals i es fa una gestió de la demanda. Les solucions tecnològiques de les que fa temps se’n parla com una altra possible dessaladora (a més de la ja construïda a Ciutadella) o desnitrificadora as Castell donen solució al tema de la quantitat d’aigua (no pas dels problemes de contaminació de les aigües de l’aqüífer per nitrats) traslladant el problema de l’aigua al greu problema energètic al que ens enfrontem com a illa i com a humanitat en general. Posar en marxa una dessaladora o desnitrificadora per donar aigua de qualitat i dur a terme tots els processos industrials requerits per obtenir un elevat nivell de qualitat d’aigua per a tots els usos als que es destina l’aigua urbana es un malbaratament dels recursos. Cal tenir en compte que s’empren, com a molt, 3 litres d’aigua per persona i dia que requereixen d’uns alts nivells de qualitat (per beure i cuinar), mentre que la resta d’usos fins arribar als 280 l/hab/dia s’empren per usos que no requereixen aquests alts nivells de qualitat: rentar la roba, dutxar-se, rentar els plats, WC, rentar el cotxe, omplir la piscina, regar, netejar carrers, etc. Sembla lògic pensar que emprar petroli i gastar doblers i energia per potabilitzar aigua a uns nivells excel·lents per desprès rentar els plats o llençar-la pel vàter i tornar-la a dur a la depuradora, tornar a emprar més energia i doblers per depurar-la i posteriorment llençar-la a la mar, no és en absolut un procés sostenible.

20-03-2014

Referències:

  1. Menorca Reserva de la Biosfera. Estrategia de la Reserva. Programa básico de actuaciones. Tomo V. Consell Insular de Menorca – IME. 1993.
  2. Plan de Desarrollo Sostenible. Estudio de Viabilidad. Consell Insular de Menorca- IME. 1998. http://issuu.com/pubcipriano/docs/plandesarrollososteniblemenorca/21
  3. Declaració del Fórum de l’aigua de les illes Balears. 2001-2003. http://www.caib.es/sacmicrofront/elementodocumento.do?idsite=259&cont=16887&lang=ca
  4. Pla de Participació de la Directiva Marc de l’Aigua. El Pla Hidrològic de les illes Balears – zona Menorca. Govern de les illes Balears. 2008. http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI36401&id=36401
  5. El repte de l’aigua en el segle XXI. Curs UIMIR. Document de conclusions. 15-16 de març de 2013. http://www.uimir.cime.es/WebEditor/Pagines/file/Document%20de%20conclusions.pdf
  6. Estradé, S. Aportacions al coneixement del balanç hídric de l’aqüífer de Migjorn de Menorca. IME-OBSAM. 2005. [en línia] Aportacions al coneixement del balanç hídric de l’aqüífer de migjorn de Menorca
  7. Estradé, S. El consum urbà d’aigua a Menorca i la seva relació amb la presió humana. IME-OBSAM. 2003.[en línia] El consum urbà d’aigua a Menorca i la seva relació amb la pressió humana 
  8. Estradé, S. Evapotranspiració potencial de Menorca. Comparació entre els diferents mètodes de càlcul. IME-OBSAM.2003. [en línia] Evapotranspiració potencial de Menorca. Comparació entre els diferents mètodes de càlcul 
  9. Estradé, S. Evolució del balanç hídric de l’aqüífer de Migjorn de Menorca 1984-2012. A VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. IME. Maó. Nov 2013. pags 102-106. [en línia]  http://www.shnb.org/jma/PonènciesiResumsJMA.pdf
  10.  Consum urbà d’aigua. Indicadors bàsics de l’obsam. [en línia] Consum urbà 1999-2012.
  11.  Nivells piezomètrics de l’aquífer de Migjorn. Indicadors bàsics de l’OBSAM. [en línia]. Nivell piezomètrics de l’aqüífer de Migjorn 1984-2012
  12. Indicadors de precipitació. Indicadors bàsics de l’OBSAM. [en línia] Precipitació 1864-2016
  13. Indicadors de qualitat de l’aigua. Indicadors bàsics de l’OBSAM. [en línia] Qualitat de l’aigua subterrània 1997-2011
  14. Consum d’aigua per capita. Indicadors bàsics de l’OBSAM. [en línia] Consum urbà per càpita 1999-2012
  15. Perez, M. Consum de recursos naturals als nuclis turístics de Menorca. Projecte ASANT, Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca (2010-2011). OBSAM 2012. [en línia] https://www.obsam.cat/actualitat/2012/asant/asant-5-consum-recursos-naturals.pdf 
  16. Indicados de consum agrari. Indicadors bàsics de l’OBSAM. [en línia] Estimació de les extraccions d’aigua per a consum agrari 2002-2007
  17. Worldwatch Institute. Bottled Water Pricey in More Ways than One. [en línia] http://www.worldwatch.org/node/5063
Amb qui ho vols compartir?
Back To Top