skip to Main Content

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Ahir dilluns 17 de juliol a la seu de l’IME es va dur a terme la xerrada «El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada», a càrrec de Txema Brotons i emmarcada en el calendari d’activitats d’estiu de l’Institut Menorquí d’Estudis.

L’activitat va estar organitzada per la Secció de Ciències Naturals i l’associació Tursiops (http://www.asociaciontursiops.org/), de la qual Brotons és soci fundador juntament amb Marga Cerdà i Elvira Álvarez. Aquesta associació es va fundar l’any 1998 a Mallorca i treballa en el camp de la investigació i la divulgació del coneixement científic dels cetacis. Un dels seus principals projectes és el seguiment del catxalot (Physeter macrocephalus), iniciat l’any 2003.

Durant la xerrada el conferenciant ens va explicar com fan el seguiment dels catxalots, quins aparells empren, com identifiquen els individus… i també les peculiaritats i el comportament d’aquesta espècie tan colossal. En el seguiment dels catxalots és molt important “escoltar” davall la mar, doncs també ens va posar gravacions dels diferents sons que fan els catxalots (clangs). Aquests grans mamífers provoquen aquests sons estrenyent unes bosses d’aire que tenen a la part posterior del cap i els empren per fer “ressonàncies” a l’entorn, rebent així informació del què els envolta; per exemple, la presència d’aliment, d’altres catxalots, d’amenaces i també per comunicar-se. Els catxalots no callen dins la mar i poden arribar a fer apnees d’una hora i mitja a fondàries de fins a 2.000 metres. Per això el principal mètode de seguiment és escoltar-los davall la mar, mitjançant un hidròfon i, a partir dels sons que s’enregistren, els investigadors poden seguir els animals fins que necessiten sortir a la superfície a respirar i, allà, identificar-los, fotografiar-los o recollir mostres com ara excrements (els catxalots s’alimenten a fondària i defequen a la superfície). 

Detall d’una aleta caudal de catxalot. Fotografia de l’associació Tursiops.

A la Mediterrània occidental habita una població de catxalots diferenciada que s’ha estimat en devers uns 400 individus. Aquests no es mesclen amb els individus de l’Atlàntic i molt poc amb els del Mediterrani oriental. També s’ha pogut comprovar que aquestes poblacions emeten sons i tenen comportaments socials diferents; per això, es diu que els catxalots de la Mediterrània occidental tenen una cultura pròpia i conformen una població “endèmica”
A les illes Balears la presència de catxalots es distribueix des del sud de Formentera fins a arribar a la costa nord de Menorca, passant per la costa de llevant de totes les illes.  Les principals amenaces d’aquests mamífers marins són les col·lisions amb embarcacions, les restes de xarxes de pesca i la contaminació acústica. No són rars els avistaments des d’embarcacions, però Brotons ens va recordar que són animals protegits i que no ens hi hem d’atracar a menys de 60 metres, sempre respectant la velocitat de l’individu més lent per tal de no destorbar-los ni causar-los danys.

Moltes gràcies Txema i Marga per visitar-nos, ha estat un plaer escoltar-vos. Que tingueu sort i molts Big clangs!!

Secció de Ciències Naturals de l’IME

20-07-2017

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top