El Projecte ARTEMIS fa l’estudi de l’estat ecològic de la praderia de posidònia a Cala Blanca, Ciutadella
Científics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i l’OBSAM-IME comencen els estudis previs a la restauració de la praderia de Posidònia del projecte europeu INTERREG ARTEMIS que es duu a terme a Menorca
La praderia de Posidonia oceanica situada davant de les costes de cala Blanca (Menorca) serà un dels quatre llocs pilot a la Mediterrània del projecte INTERREG EuroMED ARTEMIS, juntament amb els altres tres llocs pilot situats a Creta (Grècia), i a Itàlia: Sardenya i Monfalcone. El projecte té previst dur a terme projectes de restauració d’aquestes praderies marines, així com l’avaluació del valor econòmic i financer dels beneficis per a la societat que proporcionen aquests importants ecosistemes.
Conèixer l’estat de la biodiversitat que acull la praderia abans de la restauració
Aquests dies s’estan fent les campanyes de treballs submarins a Menorca de recollida de dades que serviran per calcular els indicadors d’avaluació de l’estat de la praderia de Posidònia i de la biodiversitat associada, prèviament a l’actuació de restauració. L’objectiu és conèixer l’estat inicial de la biodiversitat (o Baseline), que posteriorment permetrà als científics seguir l’evolució i avaluar l’efecte de la restauració sobre el conjunt de la praderia de posidònia.
La metodologia segueix les directrius establertes pels socis del projecte ARTEMIS per avaluar el Baseline dels serveis ecosistèmics de la mateixa manera a les praderies situades als quatre llocs pilot.
Vídeo 1. Tasques de mostreig de posidònia a l’entorn de la zona impactada (a 20 metres de fondària). Cala Blanca (Ciutadella).
Algunes de les dades que recullen els científics són: la cobertura del fons marí per la praderia, la densitat de feixos foliars de la posidònia, la taxa de creixement vertical del rizoma de la posidònia, la biomassa d’epífits (organismes que colonitzen la superfície de les fulles de la planta), la pressió d’herbivoria sobre la praderia, la fauna (invertebrats) bentònica, etc. Totes aquestes dades, juntament amb el processament de les mostres recollides al laboratori, permetran el càlcul dels indicadors de biodiversitat, i per tant conèixer l’estat ecològic de la praderia.
L’equip està format per quatre investigadors de l’IMEDEA amb una àmplia experiència prèvia a l’estudi de la posidònia. En declaracions de Jorge Terrados, investigador de l’IMEDEA que dirigeix la campanya: «És molt important fer aquesta caracterització prèvia de l’estat de l’ecosistema abans de la intervenció de restauració per poder avaluar-ne l’èxit«. Per la seva banda, Eva Marsinyach, tècnica de medi marí de l’OBSAM-IME, afegeix: “És la primera vegada que apliquem aquesta metodologia d’avaluació de les praderies de posidònia i la seva biodiversitat, per a l’OBSAM-IME suposa una gran oportunitat per posar en pràctica noves tècniques i poder comparar els resultats amb altres territoris mediterranis”.
Avaluar la capacitat d’emmagatzemar el carboni blau
Els mesos previs també s’han dut a terme estudis científics per determinar l’anomenat “carboni blau”, és a dir, la capacitat de la praderia de Posidònia de segrestar carboni i, per tant, contribuir a mitigar el canvi climàtic.
Aquests treballs els realitza un equip científic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), liderat per l’investigador Oscar Serrano. Aquest estudi servirà per determinar la quantitat de carboni emmagatzemat per la praderia (l’anomenat carboni blau), aportant nova informació científica a aquesta important funció que realitza la posidònia al nostre medi marí. El carboni blau és el carboni orgànic capturat i emmagatzemat per l’oceà en ecosistemes costaners amb vegetació, com ara els manglars, les maresmes o les praderies marines. El carboni orgànic en aquests ecosistemes de carboni blau s’acumula als sediments, on s’emmagatzema. A diferència dels ecosistemes terrestres, aquest carboni blau pot romandre atrapat a les praderies marines per molt llargs períodes de temps, des de segles fins a mil·lennis, aquí rau la seva importància.
L’objectiu últim: restaurar una praderia degradada
A cala Blanca l’objectiu és restaurar una superfície de 1.800m2 de praderia de posidònia gairebé desapareguda per un vessament fortuït de bentonita que es va produir durant les tasques de construcció de la torre de captació d’aigua de mar de la dessaladora de Ciutadella. S’ha triat aquesta àrea degradada, on l’impacte causant de la destrucció ha desaparegut, per dur a terme el trasplantament de planta viva, acompanyat d’un seguiment científic que permetrà analitzar la viabilitat i l’evolució de la restauració.
La planificació del projecte inclou que aquesta restauració es pugui dur a terme a finals d’aquest any i principis del que ve. Al voltant d’aquest espai la prada es troba en bon estat de salut, per la qual cosa s’espera que l’actuació de restauració d’ARTEMIS acceleri la recuperació.
La metodologia de restauració que s’utilitzarà és la desenvolupada pel grup de recerca de l’IMEDEA i que n’ha demostrat la viabilitat a la Badia de Pollença, Mallorca (projecte Bosc Marí de Red Elèctrica) i que recentment s’ha utilitzat també per restaurar part d’un escull barrera de Posidonia oceanica a la badia de Fornells, Menorca.
El projecte ARTEMIS
ARTEMIS té com objectiu accelerar la restauració de praderies de fanerògames marines a la Mediterrània, a través de la integració dels beneficis econòmics i socials dels serveis ecosistèmics que ofereixen a les polítiques públiques i privades. El projecte fomentarà la col·laboració entre actors locals i internacionals mitjançant solucions innovadores per a la conservació de la biodiversitat i la gestió sostenible dels espais marins. Els resultats clau del projecte inclouen l’aplicació de protocols avançats de restauració a diverses zones pilot de països de la Mediterrània, que promouen la biodiversitat, el segrest de carboni i la resiliència davant del canvi climàtic.
Avui dia, a la Mediterrània, les praderies marines cobreixen aproximadament el 25% del llit marí entre 0 i 40 m de profunditat. Tot i això, en les últimes dècades, aquestes praderies han experimentat una perillosa regressió, estimada en un 34% en els últims 50 anys. Més enllà de la seva importància ecològica, les praderies de Posidònia figuren entre els embornals de carboni més eficaços, segrestant aproximadament el 50% del carboni enterrat als sediments marins a tot el món. A més, aquesta praderia marina acull aproximadament el 25% de les espècies mediterrànies, servint de zona de reproducció, viver o hàbitat permanent per a moltes i diferents espècies.
L’OBSAM-IME, una de les deu entitats sòcies del projecte ARTEMIS
Els socis que comparteixen el projecte amb l’OBSAM-IME són: Pla Bleu per a l’Environment and Development in the Mediterranean (líder del projecte, França), el Centre Hel·lè de Recerca Marina (HCMR, Grècia), l’Institut Italià per a la Protecció Ambiental i la Recerca (ISPRA), les entitats sense ànim de lucre MEDSEA Foundation i The Green Tank, l’Ajuntament de Monfalcone (Itàlia) i les empreses ECOACSA, BAX i EY Denkstatt (Bulgària).
A més de l’OBSAM-IME, tres entitats de les Balears s’han sumat al projecte ARTEMIS com a entitats associades a l’IME: la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears, la Fundació Menorca Preservation i el Consell Insular de Menorca.
Per a més informació sobre el projecte ARTEMIS: https://artemis.interreg-euro-med.eu/