Es confirmen els senyals de moderació
VALORACIÓ CONJUNTURA ECONÒMICA | 4T 2024
Diagnosi econòmica de Menorca | https://economia.obsam.cat
L’economia menorquina ha tancat el quart trimestre de 2024 amb una evolució desigual dels seus principals indicadors. Tot i que el cicle expansiu postpandèmia havia mantingut un ritme de creixement significatiu, aquest últim període de l’any reflecteix una desacceleració en diversos sectors, que van en línia amb la tendència general observada a la resta de les Illes Balears i Espanya. Així, encara que es mantenen algunes dinàmiques positives en el mercat laboral (població aturada) i el sector turístic (entrades de viatgers i despesa), altres factors com la confiança empresarial i la tendència a la baixa de la contractació apunten a un escenari amb certs matisos de moderació.
En aquest sentit, la demanda d’electricitat ha augmentat un 2,8% en comparació amb el quart trimestre de 2023, i el consum de combustibles un 3%, en línia amb aquest augment de la demanda energètica. Al mateix temps, la població en situació d’atur s’ha reduït un 8,5%, arribant a un mínim històric de 1.933 persones registrades en situació de desocupació, el registre més baix de la sèrie per un quart trimestre. Tot i això, aquest avenç en l’ocupació no es tradueix en un augment proporcional dels contractes signats, que han caigut un 7,7%, mantenint-se en els nivells més baixos des del 2011 i només superant les xifres de la crisi del 2020.
En termes de preus, el nivell d’inflació s’ha situat en un 2,5%, dins d’un interval de certa moderació i en sintonia amb la mitjana de la Unió Europea. Aquesta relativa estabilització de preus que s’observa ja des de fa alguns mesos podria estar permetent un cert marge de maniobra de la capacitat adquisitiva i el consum privat de la població si no fos per l’acumulació de gairebé quatre anys de pujades contínues de preus, sobretot durant els anys 2021 i 2022.
Consum i activitat econòmica
Indicador 1.2 Consum de combustibles per a la mobilitat interior.
Indicador 4.1 Matriculació de vehicles inscrits a les Illes Balears.
Indicador 4.3 Intensitat mitjana diària (IMD) del trànsit a Menorca.
En termes energètics, la demanda d’electricitat creix un 2,8% i el consum de combustibles ho fa un 3%, cosa que suposa un canvi de tendència respecte a la moderació observada el quart trimestre de l’any 2023, quan el consum de combustibles va registrar una reducció del 7,7%. Aquest increment intueix una major activitat durant aquest últim període, tot i que els nivells de mobilitat interior a partir dels registres diaris del trànsit a les carreteres de Menorca es manté relativament estable, amb un creixement de l’1,3% (pk. 20,4 de la carretera Me-1 a l’altura d’Es Mercadal).
Pel que fa al mercat automobilístic, s’ha registrat un increment significatiu del 21% en les matriculacions de vehicles en comparació amb el quart trimestre de 2023 (484 vs. 588 vehicles matriculats), tot i que aquesta xifra, però, no ha de fer oblidar que la tendència general anual segueix sent decreixent, amb una reducció acumulada del 8% en el total de matriculacions de l’any 2024 respecte l’any 2023 (2.448 vs. 2.251).
Teixit empresarial i confiança empresarial
Indicador 2.4.1 Nombre d’empreses per activitat econòmica.
Indicador 2.5 Índex de confiança empresarial.
Indicador 3.2 Població aturada.
Un dels aspectes més destacats d’aquest quart trimestre és la reducció de la població en situació d’atur, que ha caigut un 8,5% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, situant-se en 1.933 persones aturades, el registre més baix de la sèrie històrica per a un quart trimestre. D’aquestes 1.933, la majoria (58%) són dones, gairebé tres quartes parts (71%) tenen més de 34 anys i el 67% resideixen a Maó o a Ciutadella. Per posar en context la dada d’aquest període, l’any 2019, just abans de la pandèmia, els aturats durant el quart trimestre va ser 4.629 persones, i el 2011, 2012 i 2013 van ser més de 7.000.
Malgrat aquesta millora en l’atur registrat, hi ha un factor que genera preocupació: l’estabilització del nombre d’empreses i la contínua reducció del nombre de contractes signats. Durant el quart trimestre de 2024 s’han registrat 4.106 contractes, la tercera xifra més baixa de la sèrie, només per sobre dels anys 2011 i 2020. Aquest descens s’emmarca en una tendència anual de reducció de la contractació del 5% respecte a l’any 2023, fet que posa de manifest una certa reticència per part de les empreses a augmentar les seves plantilles de manera estructural, que es confirma amb la reducció de l’índex de confiança empresarial (ICE) (-2%), que clarament està influint en aquesta moderació de la contractació i que suggereix una percepció de major incertesa entre els empresaris de l’illa de cara al 2025, que podrien estar adoptant una posició més conservadora en les seves decisions d’expansió i inversió.
Sector de la construcció
Indicador 5.1 Superfície dels projectes visats.
Un altre aspecte destacat ha estat l’increment del 15% en la superfície dels projectes visats respecte al quart trimestre de 2023. Tot i aquest augment puntual, cal destacar que la construcció residencial segueix una trajectòria descendent des del pic del 2022, quan es van superar els 400.000 m² de projectes visats, un nivell que no s’assolia des de l’any 2007 (789.000m²). Aquest comportament podria estar vinculat tant a la pujada de costos en el sector com a la dificultat més gran d’accés al crèdit hipotecari, tot i que hi ha hagut una certa flexibilització durant els últims mesos.
Sector turístic
Indicador 7.1 Moviment de viatgers a l’aeroport de Menorca.
Indicador 7.5 Despesa turística per persona i dia.
En el sector turístic, la temporada ha finalitzat amb xifres positives. L’entrada de viatgers a l’aeroport de Menorca ha crescut un 7,4% respecte al quart trimestre de 2023, consolidant una demanda sostinguda per l’illa i una passa més cap a la desestacionalització real. L’any 2024, tanca, per tant, amb 2.078.788 entrades de viatgers a l’aeroport de Menorca.
A més a més, no només han arribat més turistes, sinó que aquests han gastat més: la despesa diària per visitant ha augmentat un 18%, assolint els 126€/pax/dia, el registre més alt de la sèrie històrica (Mallorca, 150€/pax/dia). En termes de despesa per nacionalitats, és veritat que els turistes estrangers (163€/pax/dia) han tingut un impacte més gran que els nacionals (83€/pax/dia), però sempre el tenen i, per tant, aquesta és una tendència ja consolidada. Ara bé, caldrà veure, sobre això, si l’augment continuat de preus, sobretot de les pernoctacions a l’illa, desplaça definitivament al turista nacional i deixa Menorca en mans del que durant tants anys es demanava: turisme de qualitat. Encara que sigui estranger? A propòsit d’això, el quart trimestre de 2024 ha estat l’any en què el viatger nacional ha tingut menys pes (66%) en les entrades a l’aeroport de Menorca des de l’any 2005!
Conclusions
El quart trimestre de 2024 presenta un escenari complex per a l’economia menorquina. Tot i la bona evolució del mercat laboral i del sector turístic, s’observen senyals de moderació en la confiança empresarial i la contractació, així com una certa incertesa en el sector de la construcció. El creixement en la demanda de treball i la reducció de la població en situació d’atur són fets positius, però la caiguda del nombre de contractes signats podria ser un indici de certa precaució en el teixit productiu de l’illa.
L’augment de la despesa turística i l’increment en la mobilitat aèria reforcen el paper del turisme com a motor econòmic principal de Menorca, però també posen de manifest per enèsima vegada la necessitat de diversificar l’economia insular per reduir la seva dependència d’aquest sector. A més, el creixement en la demanda de combustibles i el consum energètic convida a reflexionar sobre el camí cap a una economia més sostenible i eficient.
De cara a l’inici del curs 2025, serà crucial observar l’evolució d’aquests indicadors per entendre cap a on es dirigeix l’economia menorquina. La reducció de la confiança empresarial podria ser un factor de risc, especialment si es tradueix en una menor inversió i una major contenció en el mercat laboral, agreujat pel conflicte de l’habitatge, cada vegada més en sintonia amb regions com Eivissa o Formentera. En aquest sentit, serà fonamental monitorar l’evolució de la inversió i el mercat laboral durant el 2025 per avaluar la capacitat de Menorca per mantenir un creixement equilibrat i sostenible, en línia en la identitat de Reserva de Biosfera.