Finalitza la restauració de 1.800m² de la praderia de posidònia a Cala Blanca, Ciutadella
L’OBSAM completa els treballs de replantació de Posidònia per a la restauració de la praderia marina del projecte europeu INTERREG ARTEMIS.
Divendres passat van finalitzar els treballs de restauració de 1.800m² de la praderia de Posidonia oceanica situada davant de les costes de Cala Blanca (al LIC Canal de Menorca) que fa 15 anys va ser afectada per un vessament de bentonita mentre es realitzaven les obres de construcció de la torre de captació de la dessaladora de Ciutadella.
Imatge 1. Treballs subaquàtics de plantació de Posidònia a la zona de restauració a 20m de profunditat. Font: Tecnoambiente
Els treballs subaquàtics han estat desenvolupats per l’empresa Tecnoambiente SL, que va resultar adjudicatària de la licitació que va convocar l’Institut Menorquí d’Estudis. S’hi ha dedicat un equip especialitzat format per 5 persones: un doctor en Ciències Biològiques, dos llicenciats en Ciències Ambientals i un en Ciències del Mar, tots ells amb titulació de busseig professional i científic, més un patró portuari; també ha comptat amb la col·laboració de l’empresa menorquina Servisub. L’import de la restauració efectuada ha estat de 71.995€ IVA inclòs.
Els treballs de restauració s’han basat en el projecte previ elaborat conjuntament entre l’equip de l’OBSAM-IME i l’IMEDEA-CSIC, i que va ser autoritzat pel Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La metodologia de restauració està basada en la seguida en altres projectes de restauració de praderies de Posidonia oceanica desenvolupats a les Illes Balears, sota la supervisió científica de l’IMEDEA, com és el cas del projecte “Bosque Marino de REDEIA” portat a terme a la badia de Pollença, el de Cala en Bosch després de les obres de la interconnexió elèctrica submarina Mallorca-Menorca, o la restauració de l’escull barrera del port de Fornells impulsada per Ports IB.
Com s’ha restaurat la praderia afectada
La primera etapa ha consistit en els treballs de prospecció i cartografia detallada dels 1.800m² de superfície per planificar la plantació. Aquesta fase ha suposat la cartografia digital de la zona a actuar, la caracterització morfològica i de la cobertura del fons marí, l’estudi de la capa de substrat on replantar i la determinació del gruix de capa de mata morta (és a dir, restes d’arrels, rizomes i material biològic enterrat al fons marí que abans sustentava la mateixa praderia), ja que aquest és el substrat òptim sobre el qual replantar la posidònia, tal com s’ha vist a partir d’experiències prèvies.
Posteriorment s’ha procedit a la recol·lecció de fragments de Posidònia vius despresos de manera natural després dels nombrosos temporals marítims d’aquest hivern. Segons Eva Marsinyach, responsable de medi marí de l’OBSAM, “s’han prospectat les zones d’acumulació (cubetes o zones deprimides al fons marí) entre Santandria i Cala Blanca. No obstant, enguany, com a conseqüència dels temporals predominants, la zona on s’ha trobat més fragments de posidònia despresos acumulats és a zones més properes al cap des Mal Passar, al Cap d’Artrutx. Per aquestes feines s’han emprat torpedes d’arrossegament per fer més efectiu el temps de treball submarí de les persones encarregades dels treballs. Cal destacar que ha estat necessari escollir només els fragments de planta que reunien les característiques òptimes de creixement per assegurar l’èxit de la replantació”.
Posteriorment s’ha traslladat els 1.100 fragments de Posidònia recol·lectats fins a les instal·lacions cedides pel Club Nàutic de Ciutadella a Cala en Busquets, on conservada dins la mar, s’ha procedit a la seva preparació. Al llarg del mes de febrer, les tasques de preparació del material vegetal, han inclòs la cobertura dels estreps metàl·lics que serveixen de base amb cera d’abella per reduir el fregament amb els fragments de Posidònia, i el lligat d’aquesta als estreps per mantenir el seu contacte amb el fons marí un cop replantada i possibilitar de nou l’arrelament.
Des de finals de febrer, s’han anat distribuint totes les caixes preparades amb els feixos de Posidònia, per les diferents àrees de plantat dins la zona de restauració. Després, a la darrera etapa s’ha procedit a clavar els estreps metàl·lics amb feixos de Posidònia cada 20 cm per possibilitar un nou arrelament de la planta a la zona impactada, i iniciar d’aquesta manera el seu procés de recuperació natural.
Seguiment científic en els propers anys del procés de restauració
Tot el procés de restauració anirà acompanyat d’un seguiment científic que permetrà avaluar-ne l’evolució i l’èxit de la restauració. Afegeix Irene Estaún, coordinadora del projecte a l’OBSAM “El fet innovador de tècniques de restauració com les aplicades a Cala Blanca, fa que resulti molt necessari el seguiment científic de l’evolució posterior a la replantació per mesurar l’efectivitat, i també per poder possibilitar la millora de les tècniques aplicades”. Per aquest motiu, una part dels feixos replantats al fons marí de Cala Blanca s’han identificat amb etiquetes, per possibilitar el seu estudi científic a llarg termini. També s’ha enregistrat detalladament amb imatges tot el procés, per facilitar-ne el seguiment de l’evolució temporal.
Científics de l’IMEDEA, encapçalats pels doctors Jorge Terrados i Inés Castejón, juntament amb l’equip tècnic de l’OBSAM seran els encarregats d’aquest seguiment, que compta també amb el suport financer de la fundació Menorca Preservation, una altra de les entitats associades que s’han sumat al projecte Interreg ARTEMIS per fer possible el projecte a Menorca.
Rebecca Morris, Directora de Menorca Preservation: “La nostra col·laboració amb ARTEMIS neix del compromís amb la investigació científica i la conservació marina. Aquesta feina ens ha permès donar suport a l’OBSAM en la identificació d’una praderia de posidònia que requeria restauració, una acció que ara s’ha pogut dur a terme gràcies al projecte INTERREG. Per això, des de Menorca Preservation considerem essencial garantir el seguiment d’aquesta restauració un cop finalitzi el projecte”.
El projecte ARTEMIS
ARTEMIS té com objectiu accelerar la restauració de praderies de fanerògames marines a la Mediterrània, a través de la integració dels beneficis econòmics i socials dels serveis ecosistèmics que ofereixen a les polítiques públiques i privades. El projecte fomenta la col·laboració entre actors locals i internacionals mitjançant solucions innovadores per a la conservació de la biodiversitat i la gestió sostenible dels espais marins. Els resultats clau del projecte inclouen l’aplicació de protocols avançats de restauració a diverses zones pilot de països de la Mediterrània, que promouen la biodiversitat, el segrest de carboni i la resiliència davant del canvi climàtic.
Avui dia, a la Mediterrània, les praderies marines cobreixen aproximadament el 25% del fons marí entre 0 i 40 m de profunditat. Tot i això, en les últimes dècades, aquestes praderies han experimentat una perillosa regressió, estimada en un 34% en els últims 50 anys. Més enllà de la seva importància ecològica, les praderies de Posidònia figuren entre els embornals de carboni més eficaços, segrestant aproximadament el 50% del carboni enterrat als sediments marins a tot el món. A més, aquesta praderia marina acull aproximadament el 25% de les espècies mediterrànies, servint de zona de reproducció, viver o hàbitat permanent per a moltes i diferents espècies.
L’OBSAM-IME, una de les deu entitats sòcies del projecte ARTEMIS
Els socis que comparteixen el projecte amb l’OBSAM-IME són: Plan Bleu per a l’Environment and Development in the Mediterranean (líder del projecte, França), el Centre Hel·lè de Recerca Marina (HCMR, Grècia), l’Institut Italià per a la Protecció Ambiental i la Recerca (ISPRA), les entitats sense ànim de lucre MEDSEA Foundation i The Green Tank, l’Ajuntament de Monfalcone (Itàlia) i les empreses ECOACSA, BAX Innovation i EY Denkstatt (Bulgària).
A més de l’OBSAM-IME, tres entitats de les Balears s’han sumat com a socis associats al projecte ARTEMIS: la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears, la Fundació Menorca Preservation i el Consell Insular de Menorca.
Per a més informació sobre el projecte ARTEMIS: https://artemis.interreg-euro-med.eu/
Menorca, 16 de març de 2026