skip to Main Content

“Ha sortit varella”

“Ha sortit varella, n’haurem d’anar a replegar”, aquesta és una expressió encara no oblidada pels nostres majors, que bons coneixedors del medi que els envoltava, sabien aprofitar bé els recursos que aquest brinda. La varella era recollida, assecada i més endavant utilitzada com a esca o “bromer” per pescar amb canya. Aquestes darreres setmanes de març i abril més d’un s’ha espantat en pensar veure grans taques d’oli o petroli a prop de la costa o sobre les mateixes platges. Però que hi ha en realitat darrera de tot això? Doncs res més que un fenomen natural que es repeteix de forma periòdica però irregular, que duu fins a les nostres costes grans quantitats d’aquest ésser viu, la varella.


Aspecte de la massa de varella a la cala de s’Escala de Favàritx.

La varella (Velella velella) és un animal del phylum dels cnidaris, de la classe dels hidrozous, de l’ordre Anthomedusae (o de l’ordre dels sifonòfors, per altres autors) i de la família Velellidae. En definitiva, un petit invertebrat marí, emparentat amb les meduses. No obstant, a diferència d’aquestes, els filaments urticants resulten innocus per a l’ésser humà. Cada exemplar presenta un engruiximent de color blau i ple d’aire anomenat pneumatòfor que actua com a flotador. A més, incorpora una petita cresta membranosa a mode de vela, que li permet desplaçar-se encara amb major facilitat.


Exemplar adult de varella i d’altres de més petits “navegant” sobre un fons d’algues a sa platja de Sa Cavalleria.

La mida habitual dels adults és de 3 a 6 cm de diàmetre, però en aquesta ocasió, els corrents i el vent, han empès també gran nombre d’exemplars de molt petita mida, segurament encara en estat de desenvolupament, fins a les costa. La descomposició de tota aquesta matèria orgànica provoca unes notables males olors, que prest desapareixeran juntament amb les masses gelatinoses de l‘animal; sòls restarà la membrana quitinosa que els hi serveix d’esquelet intern.

20-04-2002

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top