Informe trimestral de Conjuntura Econòmica de Menorca – 2T 2025

INFORME TRIMESTRAL

2n trimestre 2025

Aquesta publicació forma part del projecte de Diagnosi Econòmica de Menorca, una eina d’anàlisi que neix l’any 2021 com a continuació del Butlletí de Conjuntura Econòmica de Menorca i que té l’objectiu de dotar Menorca d’una estructura informativa oberta, objectiva, dinàmica i actualitzada dels principals indicadors econòmics de l’illa.

Índex

Quadre resum

Introducció i context general

Bloc 1. Consum i demanda

Bloc 2.  Empreses i activitat ec.

Bloc 3. Mercat de treball

Bloc 4. Mobilitat

Bloc 5. Construcció i habitatge

Bloc 6. Sector primari

Bloc 7. Turisme

Indicadors avançats

Conclusions

Taula 1. Quadre resum 2T 2025.

Introducció i context general

L’economia menorquina encadena un altre trimestre de creixement positiu, amb un comportament estable (sobre el 2,5% des de fa pràcticament dos anys) però amb moderació del ritme d’expansió. Després de l’excel·lent tancament de 2024, el 2T 2025 reflecteix una activitat sòlida, impulsada pel consum intern i el repunt turístic, però amb senyals de desacceleració en la inversió i en la confiança empresarial.

El context europeu continua marcat per tipus d’interès elevats, una inflació controlada del 2–2,5% interanual (i.a.) i un creixement moderat a la zona euro. Les Illes Balears mantenen un ritme lleugerament superior a la mitjana espanyola, tot i l’alentiment general del turisme europeu i l’encariment de costos laborals.

En el cas de Menorca, el 2T és històricament el trimestre clau, que anticipa entre el 25% i el 30% de l’activitat anual i projecta la intensitat del cicle turístic. L’anàlisi històrica (2019–2024) mostra que aquesta proporció s’ha mantingut amb una desviació inferior al 2% per als principals indicadors (energia, afiliació, ocupació hotelera), fet que dona alta fiabilitat a les projeccions de tancament anual.

A partir d’aquest patró, podem estimar amb certa prudència que el PIB insular podria créixer un +2,5% anual el 2025, un ritme molt similar al de 2024 però coherent amb la fase de maduresa del cicle expansiu. El dinamisme prové principalment del mercat laboral, que continua mostrant alta ocupació i descens de l’atur, i d’un sector turístic que creix en volum, però conté la despesa per càpita, fet que modera la productivitat del sector. La demanda interna i els indicadors avançats confirmen un bon comportament en el pic de temporada, mentre que la construcció i el finançament immobiliari es reactiven tot i les dificultats de manca de mà d’obra i pressió del mercat d’habitatge. En conjunt, l’economia menorquina es consolida en una fase de maduresa del cicle expansiu, amb un creixement més equilibrat però condicionat per riscos a la baixa en inversió i despesa turística.

Bloc 1. Consum i demanda

Pel que fa a l’evolució dels indicadors del primer bloc, la demanda elèctrica augmenta +5,3% i.a. respecte al 2T de 2024 i un 26,8% respecte del 1T 2025, confirmant la fortalesa de l’inici de la temporada. Tot i ser una dada positiva, el creixement és lleugerament inferior al +7% registrat el 2T 2024 vs 2T 2023, fet que suggereix un ritme d’activitat positiu però més contingut. El consum de combustibles presenta un comportament similar (+5%), amb predomini del consum de gasoil, que reflecteix la forta dependència del transport privat i professional a l’illa.

L’IPC insular, aproximat a partir de la sèrie balear, se situa entorn del 2,4% interanual, en línia amb l’objectiu d’estabilitat de preus del Banc Central Europeu (BCE). Els preus dels aliments i habitatge continuen pressionant la inflació subjacent, però amb clara moderació respecte a l’any 2023. Aquesta estabilitat reforça el consum privat, tot i la contenció de la renda disponible i la lleu pèrdua de confiança dels consumidors davant les incerteses del mercat i la crisi d’habitatge, entre d’altres.

En conjunt, els indicadors de demanda interna mostren una dinàmica positiva però menys expansiva que l’any anterior. El consum energètic creix amb força, però sense acceleració addicional. Aquesta estabilitat indica que el cicle d’expansió s’ha consolidat, mentre el teixit domèstic manté un comportament racional davant de la incertesa macroeconòmica.

Gràfic 1. Grups de productes amb un increment de preus més significatiu (2024 – 2025). Font: Diagnosi Econòmica de Menorca, a partir de les dades d’IBESTAT.

Bloc 2. Empreses i activitat econòmica

Per un altre costat, les dades demostren que el teixit empresarial segueix mostrant una clara estabilitat estructural. El nombre total d’empreses actives (3.914) roman estable (-0,4%) des de fa molts anys (+1% respecte 2T 2019), però amb una clara (i més forta que l’any 2024) millora estacional (+22% vs 1T 2025). De la mateixa manera, les altes empresarials pugen +9% i.a., mentre que les baixes baixen (–6,5%), fet que reflecteix un equilibri entre creació i destrucció empresarial més favorable que el 2024, on el canvi versus 2023 va ser més suau.

Pel que fa a l’indicador de confiança empresarial (ICE), aquest se situa prop dels 140 punts, amb un lleu retrocés interanual (–2%), mentre que el PIB no agrari creix un +2,5–2,7% i.a., segons les dades de la Impulsa Balears, per sota del conjunt balear (+3,3%), que s’explica per la pèrdua d’impuls de la construcció i la indústria. El 2T 2025 mostra estabilitat empresarial però sense expansió significativa. Les empreses mantenen activitat, però amb marge d’inversió limitat per la pujada de costos laborals i la incertesa normativa. La resiliència del teixit menorquí és notable, i el seu futur dependrà de la capacitat d’adaptació tecnològica i de cooperació entre pimes.

Bloc 3. Mercat de treball

L’ocupació manté un perfil força positiu:

• Afiliació: +1% interanual i +33% respecte del 1T (major impuls estacional que el 2024).
• Atur registrat: –3,4% i.a. | Taxa d’atur: del 3,7% del 2023 al 3,3% del 2024 al 3,1% del 2025.
• Contractacions: lleugera reducció, tot i pèrdua de dinamisme respecte a 2024.
• Salaris mitjans (Observatori Construcció): +2% anual; estabilitat salarial.
• Contractació indefinida: ≈ 75% del total de la nova contractació.

Aquestes dades, amb valors molt pròxims a la plena ocupació, combinades amb una estacionalitat molt marcada, però controlada (± 300-500), mostra la solidesa del model del mercat de treball de l’illa. Tot i això, persisteixen tensions de mà d’obra en construcció i hostaleria, que limiten la capacitat d’execució i incrementen la pressió salarial. En aquest sentit, els salaris mitjans mostren certa estabilitat (+2%), i la contractació indefinida representa la majoria dels nous contractes (75 de cada 100). Abans del 2022, els valors no superaven el 20%. Així, es consolida el canvi estructural amb més estabilitat, que reforça la productivitat del model.

Bloc 4. Mobilitat

Els indicadors de mobilitat confirmen un entorn d’activitat robust. El volum de matriculacions augmenta un +21% respecte del 2T de 2024, tot i que encara se situa un 8% per sota del nivell de 2019 i per davall dels valors registrats els anys 2023 i 2024. Paral·lelament, la Intensitat Mitjana Diària (IMD) a les carreteres de l’illa mostra una tendència creixent, amb un increment del +15% entre el 2T 2024 i el 2T 2019.

Per una altra banda, cal destacar l’augment en l’entrada de vehicles al port de Ciutadella: si durant el segon trimestre de 2019 en van entrar 16.724, durant el 2T d’aquest any ho han fet 29.428 (un 76% més!). En comparació amb l’any 2024, el volum ha augmentat un 15%. El màxim el trobem el tercer trimestre de 2023, amb 42.848 entrades.

Bloc 5. Construcció i habitatge

Pel que fa a les dades del sector de la construcció, cal destacar el creixement interanual dels projectes visats (+13% de superfície, +14% d’expedients, +27% habitatges i 7% de pressupost). Per un altre cantó, les hipoteques també pugen: +104% interanual i +33% en relació amb el 1T, fet que confirma la reactivació del mercat immobiliari, condicionat també pels alts preus del lloguer. Els preus de l’habitatge, però, es mostren relativament estables després de l’alça dels anys 2022–2023. Així, la construcció torna a créixer, però de manera moderada i focalitzada en rehabilitació i obra menor. El sector recupera activitat sense pressions inflacionàries addicionals.

Les darreres dades de l’Observatori del Treball mostren, a més, que la construcció creix en afiliació a totes les illes, però a Menorca es concentra sobretot en construcció d’immobles (55% del total) que suggereix una orientació a la rehabilitació i obra menor més que a grans obres. Alhora, la contractació nova de l’any 2024 al sector de la construcció cau a Menorca (-5,9%) i l’atur mitjà del sector hi puja lleugerament (+0,7%), a contracorrent del descens a la resta d’illes. Aquest patró —menys contractació i lleu repunt de l’atur en un sector amb activitat que avança— és coherent amb tensions de disponibilitat i d’adequació de mà d’obra, que poden estar limitant la capacitat d’execució i desplaçant l’activitat cap a projectes de menor dimensió. En conjunt, els indicadors mostren un sector en represa moderada, amb limitacions per oferta laboral i cost de sòl.

Taula 2. Resum Construcció a Menorca (2024).

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, El mercat de treball en el sector de la construcció (any 2024). Valors en variació interanual o pes; dades específiques de Menorca; la resta, sector Construcció Illes Balears.

Bloc 6. Sector primari

El sector primari manté un pes reduït, entorn de l’1,5–2% del VAB, però amb estabilitat en la producció ramadera i lleugera millora en la llet i derivats D.O. Mahón-Menorca. Els preus agrícoles s’han estabilitzat després de l’alça de 2022–23. Sector estable, amb importància territorial i ambiental més que econòmica, però que aporta cohesió i resiliència al model productiu menorquí. Semblava que l’evolució de la inflació en alimentació havia crescut fins a 2024, però segons les darreres dades de l’Observatori de Preus Agraris i Pesquers de les Illes Balears, els preus agraris en origen s’han mantingut en general estables durant 2024 i la primera meitat de 2025, després del fort xoc inflacionari viscut el 2022–2023, impulsat per l’augment del cost dels pinsos, fertilitzants, energia i transport.

Tot i aquesta estabilització a l’inici de la cadena, la inflació d’aliments al consumidor ha continuat creixent per damunt de la inflació general, fet que indica la persistència de marges i costos de transformació i distribució elevats al llarg de la cadena alimentària. En conseqüència, encara que el sector primari no ha estat recentment el principal motor de l’encariment dels aliments, sí que ha suportat una pressió de costos estructural, mentre que les llars menorquines han continuat patint un augment significatiu del cost del cistell alimentari el 2024. Aquesta situació reforça la importància estratègica del sector en seguretat alimentària i la necessitat de millorar eficiències i valor afegit en la cadena.

Bloc 7. Turisme

Les dades aeroportuàries mostren un augment en l’entrada de viatgers del +2,3% interanual (+344% vs 1T, un canvi estacional superior al canvi entre el primer i segon trimestre del 2024). Els creueristes també creixen (+21%), l’entrada de turistes també (+3,7% i.a.), i la despesa turística mitjana es manté elevada (166 €/persona/dia, font EGATUR), tot i que es manté estable respecte al mateix trimestre de 2024 (-0,2%). En canvi, cal destacar la variació històrica, ja que ha augmentat un 32% respecte al 2T de 2019.

La taxa d’ocupació hotelera supera el 60%, superior a la de 2024 i lleugerament per damunt de 2023. El 2T 2025 consolida, per tant, la bona marxa del turisme, principal motor de l’economia menorquina.

En aquest sentit, la temporada s’inicia amb unes perspectives força positives: augment de les entrades, alta ocupació i rendibilitat hotelera en creixement: RevPAR (ingressos per habitació disponible) +24% i ADR (tarifa mitjana diària) +14%), tot i el lleuger estancament del creixement de la despesa per càpita i estada turística, sobretot durant els primers mesos de la temporada, fet que podria moderar la productivitat del sector. Per últim, pel que fa al mix turístic, es tendeix un altre cop a cada vegada més visitants internacionals (des de l’any 2022 han tornat a guanyar pes respecte al mercat nacional): per primera vegada des del 2018, el pes del turisme nacional durant els primers vuit mesos de l’any és inferior al 50%.

Indicadors avançats

Hi ha variables que presenten una elevada capacitat per anticipar l’evolució del cicle econòmic menorquí. L’anàlisi del període 2019–2024 mostra que indicadors com la demanda elèctrica, la IMD, les matriculacions de vehicles i les entrades de viatgers mantenen una estacionalitat del segon trimestre estable (entre el 25% i el 30% del total anual) i una correlació positiva amb l’activitat del 3T i del 4T.

Dins aquest conjunt, la demanda elèctrica destaca com a indicador avançat principal per la seva alta correlació amb el PIB insular (coeficient = 0,9), mentre que la IMD actua com a complement directe de l’activitat real. En canvi, el volum de matriculacions i les entrades de viatgers ofereixen senyals útils però més volàtils.

Per tant, s’ha de prioritzar el seguiment de la demanda elèctrica i la IMD com a indicadors avançats principals, emprar les matriculacions i les entrades de viatgers com a variables de suport, i validar periòdicament el seu poder predictiu amb les dades del 3T i el 4T. Tenint en compte que el millor predictor de la conjuntura (demanda d’electricitat) augmenta un 5% i.a., la valoració hauria de ser positiva.

Conclusions

El 2T 2025 confirma un creixement sòlid però més moderat que el 2024. El mercat laboral i el turisme continuen essent els pilars centrals, i la construcció i el consum energètic mostren signes de reactivació, de la mateixa manera que els indicadors avançats, que anticipen una segona meitat d’any estable.

El pes del 2T en el PIB anual es manté al voltant del 25-30%, fet que preveu un creixement anual del +2,5%, en línia amb la mitjana europea però inferior al ritme postpandèmic de 2022–23¹. Per tant, es pot afirmar que l’economia menorquina entra en una fase de maduresa del cicle expansiu, amb nivells elevats d’activitat i ocupació, però desacceleració en inversió i confiança. El principal repte és diversificar l’activitat, reduir l’estacionalitat, millorar la productivitat en serveis i comerç i sobretot, resoldre la crisi d’habitatge. En aquest sentit, l’augment dels preus dels últims anys i la manca de mà d’obra estan interrelacionats: el primer limita la retenció i captació de talent i el segon frena la capacitat productiva. Aquesta dinàmica pot actuar com a fre estructural al creixement.. Així i tot, els indicadors anticipats apunten a una temporada favorable, tot i la moderació del consum i la inversió que s’haurà de veure com acaba afectant la rendibilitat del sector serveis.

1 Les projeccions per al 2025 es basen en l’anàlisi del patró estacional de l’economia menorquina entre 2019 i 2024, període en què el 2T ha concentrat entre el 25% i el 30% de l’activitat anual en indicadors com la demanda elèctrica, l’afiliació, la mobilitat i el turisme. Per això, el 2T 2025 s’utilitza com a referència per anticipar la intensitat de l’any, ajustant les previsions segons factors no estacionalitzats com la inversió, la despesa turística per càpita i l’evolució dels mercats laboral i immobiliari. Les estimacions s’actualitzen amb les dades del tercer i quart trimestre per afinar el tancament anual.

Autors de l’informe:

Joan R. Sánchez Tuomala i David Serra Hidalgo.

Coordinació:

David Carreras Martí (Director OBSAM)

Joan R. Sánchez Tuomala (Cercle d’Economia de Menorca)

Aquesta publicació forma part del projecte de la Diagnosi Econòmica de Menorca.

Enllaç a l’eina interactiva: www.economia.obsam.cat

Tota la bibliografia d’aquest informe es basa en les dades obtingudes per a la Diagnosi Econòmica de Menorca. La font específica de cada indicador es pot consultar a l’apartat “Índex” de l’aplicatiu web www.economia.obsam.cat. En cas que s’hi incorporin dades que no formen part de la Diagnosi, s’indicarà la font concreta dins del mateix text.