Informe trimestral de Conjuntura Econòmica de Menorca – 4T 2025
INFORME TRIMESTRAL
4t trimestre 2025
Aquesta publicació forma part del projecte de Diagnosi Econòmica de Menorca, una eina d’anàlisi que neix l’any 2021 com a continuació del Butlletí de Conjuntura Econòmica de Menorca i que té l’objectiu de dotar Menorca d’una estructura informativa oberta, objectiva, dinàmica i actualitzada dels principals indicadors econòmics de l’illa.
Índex
Quadre resum
Introducció i context general
Bloc 1. Consum i demanda
Bloc 2. Empreses i activitat econòmica
Bloc 3. Mercat de treball
Bloc 4. Construcció i habitatge
Bloc 5. Mobilitat i indicadors avançats
Bloc 6. Turisme
Conclusions
Taula 1. Quadre resum de conjuntura 4T 2025. Comparació amb 4T 2024 i 4T 2019.
Introducció i context general
L’economia menorquina tanca el quart trimestre de 2025 amb una configuració caracteritzada per l’estabilitat de l’activitat econòmica durant la temporada baixa, en coherència amb la fase de maduresa del cicle expansiu iniciat després de la pandèmia. Tot i la marcada correcció estacional pròpia del final de l’any —especialment visible en els indicadors vinculats al turisme i a la mobilitat—, els principals indicadors mostren nivells d’activitat lleugerament superiors als registrats l’any anterior, confirmant una trajectòria de creixement moderat però sostingut.
En aquest context, el quart trimestre reflecteix amb claredat la naturalesa estacional del model econòmic menorquí: mentre els indicadors vinculats al turisme i a la mobilitat es redueixen intensament respecte al tercer trimestre, altres variables estructurals —com el mercat laboral, el teixit empresarial o la demanda residencial— mantenen una dinàmica sòlida.
Aquest escenari té lloc en un entorn macroeconòmic europeu caracteritzat per una inflació moderada i una demanda turística encara robusta, tot i una certa desacceleració en alguns mercats emissors. En aquest marc, Menorca manté una evolució relativament favorable, amb un mercat laboral en nivells històricament baixos d’atur i amb una activitat immobiliària molt intensa.
El quart trimestre confirma així una economia que manté una base productiva sòlida però fortament condicionada per la seva estacionalitat, amb reptes estructurals persistents vinculats a l’habitatge, la disponibilitat de mà d’obra i la concentració temporal de l’activitat turística.
Bloc 1. Consum i demanda
Els indicadors vinculats al consum i a la demanda mostren una evolució coherent amb la transició cap a la temporada baixa, però amb nivells generals d’activitat lleugerament superiors als registrats l’any anterior.
La demanda total d’electricitat arriba als 103,9 GWh al quart trimestre, un increment del +2,6% interanual i un +3,0% respecte al mateix període de 2019. Aquest indicador confirma que el nivell d’activitat econòmica durant la temporada baixa es manté relativament estable i fins i tot lleugerament superior als nivells prepandèmics.
El consum de combustibles per a la mobilitat interior registra 12,8 milions de litres, amb un augment del +2,5% interanual i un increment acumulat del +8,5% respecte al 2019. Aquest comportament suggereix una mobilitat interna dinàmica i una demanda interna resilient, malgrat la forta reducció estacional respecte al tercer trimestre (–49%).
Pel que fa als preus, l’IPC se situa en el 2,79% interanual, un nivell que confirma la progressiva normalització inflacionària després dels valors elevats registrats durant el període 2022–2023. Tot i aquesta moderació, la inflació continua situada lleugerament per damunt de l’objectiu del Banc Central Europeu, mantenint certa pressió sobre el cost de vida de les llars.
En conjunt, aquests indicadors reflecteixen una economia que manté una base de consum estable, amb una demanda interna que continua sostenint l’activitat fora dels mesos de temporada alta.
Bloc 2. Empreses i activitat econòmica
El teixit empresarial menorquí manté un perfil de lleu expansió però amb una estructura productiva relativament estable. El nombre total d’empreses actives se situa en 3.061 al quart trimestre de 2025, amb un creixement del +1,3% interanual i del +2,9% respecte al 2019. Aquesta evolució confirma que el creixement econòmic dels darrers anys ha estat impulsat principalment per una major intensitat d’activitat de les empreses existents més que per una expansió significativa del nombre d’unitats productives.
La dinàmica empresarial mostra, però, una certa capacitat de regeneració. Les altes empresarials augmenten un +23,2% interanual, mentre que les baixes es mantenen pràcticament estables (+0,5%), fet que indica una renovació moderada del teixit empresarial. A escala sectorial, es detecten comportaments diferenciats. Les empreses de lloguer de vehicles experimenten un creixement molt notable (+260% interanual), consolidant el seu vincle amb l’activitat turística. En canvi, les empreses de lloguer nàutic registren una reducció significativa (–63%), reflectint la forta estacionalitat d’aquest segment. Especialment destacable és el fort increment del nombre d’empreses immobiliàries, que confirma el protagonisme creixent del sector residencial en l’economia insular.
L’Índex de Confiança Empresarial (ICE) se situa en 139,1 punts, amb un increment interanual del +0,7%, mantenint-se així en nivells relativament elevats i indicant unes expectatives empresarials moderadament positives. En conjunt, el teixit empresarial menorquí mostra resiliència i estabilitat, però també reflecteix una estructura econòmica fortament vinculada als sectors turístics i immobiliaris.
Bloc 3. Mercat de treball
El mercat laboral menorquí manté durant el quart trimestre una situació clarament favorable, amb nivells d’atur històricament baixos. La població aturada se situa en 1.873 persones, una reducció del –3,1% interanual i una caiguda acumulada del –59,5% respecte al 2019. Aquestes dades confirmen que el mercat laboral menorquí continua operant en nivells pròxims a la plena ocupació estructural.
El volum de contractes registrats arriba a 4.364, amb un increment del +6,3% interanual, fet que indica una certa activitat laboral fins i tot durant els mesos de temporada baixa.
La dependència turística de l’afiliació se situa en 16,77%, un increment de +4,8% respecte al mateix trimestre de l’any anterior, la qual cosa confirma el pes estructural del sector turístic en el mercat laboral insular.
En conjunt, el mercat laboral mostra una fortalesa notable, però també revela limitacions estructurals associades a la disponibilitat de mà d’obra i a la dependència sectorial.
Bloc 4. Construcció i habitatge
El sector de la construcció i del mercat residencial continua mostrant una dinàmica molt expansiva durant el quart trimestre de 2025. La superfície de projectes residencials visats arriba als 36.630 m², amb un increment interanual del +78,5%. Paral·lelament, el nombre d’expedients visats augmenta un +35,6%, confirmant un augment notable de l’activitat constructora. El pressupost total associat als projectes residencials ascendeix a 31,7 milions d’euros, amb un increment del +80,6% interanual, situant-se en nivells molt elevats dins la sèrie recent.
La dinàmica del mercat hipotecari reforça aquesta lectura expansiva. El nombre d’hipoteques formalitzades augmenta un +32,7%, mentre que l’import total concedit creix un +43,1%, indicant una forta demanda residencial i una elevada activitat financera vinculada al sector immobiliari.
Aquest conjunt d’indicadors confirma que el sector residencial continua actuant com un dels principals motors de l’activitat econòmica insular, tot i que aquesta expansió es produeix en un context de forta pressió sobre l’accessibilitat a l’habitatge.
Bloc 5. Mobilitat i indicadors avançat
Els indicadors vinculats a la mobilitat reflecteixen la clara transició cap a la temporada baixa. Les matriculacions de vehicles se situen en 547 unitats, amb una reducció interanual del –7%, fet que pot estar relacionat amb la moderació del consum i amb el context financer marcat per tipus d’interès relativament elevats. Pel que fa al transport de mercaderies, el trànsit total de càrrega a l’aeroport augmenta un +5,7% interanual, tot i que es manté encara molt per sota dels nivells registrats abans de la pandèmia. En canvi, el trànsit de mercaderies al port de Maó disminueix un –3,4% interanual, indicant una certa moderació en els fluxos logístics.
En conjunt, aquests indicadors apunten a una activitat econòmica moderada però estable durant el quart trimestre, coherent amb el patró estacional habitual de l’economia menorquina.
Bloc 6. Turisme
El quart trimestre mostra una evolució moderadament positiva en el nombre de visitants, però amb una certa normalització en els indicadors de rendibilitat turística. El nombre de turistes arribats a Menorca augmenta un +10,3% interanual, confirmant que la demanda turística es manté dinàmica fins i tot fora de la temporada alta. En canvi, els indicadors de rendibilitat hotelera mostren una certa correcció després dels màxims registrats els darrers anys. El RevPAR disminueix un –15,2% interanual, mentre que la tarifa mitjana diària (ADR) es redueix un –4,4%.
Aquesta evolució suggereix una normalització dels preus hotelers després del fort increment registrat durant el període postpandèmic, tot i que el sector manté nivells de demanda relativament elevats.
Conclusions generals
L’economia menorquina tanca el quart trimestre de 2025 en una fase de consolidació del cicle econòmic, caracteritzada per un nivell d’activitat estable i un creixement moderat. Els principals indicadors avançats d’activitat econòmica apunten a la continuïtat d’aquesta trajectòria durant els primers trimestres de 2026, amb una economia que manté un bon nivell d’operativitat també fora de la temporada alta.
El mercat laboral continua mostrant una fortalesa notable, amb nivells d’atur històricament baixos, mentre que el teixit empresarial evoluciona amb estabilitat i una lleu expansió. En paral·lel, els indicadors avançats vinculats a la inversió —especialment el fort creixement de les hipoteques i de l’activitat visada— confirmen que el sector immobiliari es consolida com un dels principals vectors anticipadors de l’activitat econòmica per al 2026.
En l’àmbit turístic, tot i el manteniment d’un volum elevat de visitants, els indicadors de rendibilitat apunten a una fase de normalització després dels màxims del període postpandèmic, coherent amb un escenari de maduresa del cicle. Aquesta evolució suggereix una menor contribució marginal del turisme al creixement a curt termini, tot i continuar sent el principal pilar del model econòmic insular.
En conjunt, els indicadors anticipatoris del quart trimestre dibuixen una economia que es dirigeix cap a un escenari d’expansió moderada el 2026, sostinguda per la demanda interna i la inversió residencial, però condicionada per limitacions estructurals persistents. Entre aquestes destaquen, especialment, la tensió del mercat de l’habitatge, la disponibilitat de mà d’obra i l’elevada dependència del sector turístic, factors que continuen definint el potencial de creixement i els límits del model econòmic menorquí.
Taula 2. Indicadors avançats d’activitat econòmica. Anticipació de la trajectòria econòmica de Menorca.
Autors de l’informe:
Joan R. Sánchez Tuomala i David Serra Hidalgo.
Coordinació:
David Carreras Martí (Director OBSAM)
Joan R. Sánchez Tuomala (Cercle d’Economia de Menorca)
Aquesta publicació forma part del projecte de la Diagnosi Econòmica de Menorca.
Enllaç a l’eina interactiva: www.economia.obsam.cat
Tota la bibliografia d’aquest informe es basa en les dades obtingudes per a la Diagnosi Econòmica de Menorca. La font específica de cada indicador es pot consultar a l’apartat “Índex” de l’aplicatiu web www.economia.obsam.cat. En cas que s’hi incorporin dades que no formen part de la Diagnosi, s’indicarà la font concreta dins del mateix text.