skip to Main Content

La posidònia i els ports: una relació impossible?

Els herbassars de la fanerògama marina Posidonia oceanica situats o propers als principals ports menorquins han sofert una important degradació. Aquest és el cas del port de Fornells, Ciutadella, i com ja s’havia fet menció anteriorment, el port de Maó (vegeu l’actualitat ambiental de gener de 2007). Dita degradació es manifesta en una pèrdua de densitat de feixos (part llenyosa de la planta d’on neixen les fulles i les flors) per metre quadrat, en una minva de la cobertura del fons marí, i en un retrocés del seu límit inferior (profunditat màxima on pot arribar a desenvolupar-se la planta). Arran de les campanyes de seguiment del medi marí de Menorca, iniciades l’any 2001, i portades a terme des de l’OBSAM amb la col·laboració de la Direcció General de Pesca de les Illes Balears i amb la de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular, s’ha constatat en aquests ports una pèrdua considerable de la qualitat ecològica dels fons ocupats per aquesta planta marina considerada hàbitat prioritari a conservar dins el territori de la UE (Directiva Hàbitat UE, 92/42 CEE del 21/05/1992), i espècie estrictament protegida per la Convenció de Berna.

Quines són les causes de la degradació dels herbassars en aquests ports? Encara que la causa d’aquesta degradació, en ambdós casos, és l’increment de la terbolesa de l’aigua de mar, l’origen d’aquesta respon a dos fets distints.

1. El port de Ciutadella (Sa Farola): les tasques de construcció del dic de Ciutadella han ocasionat, a banda de la destrucció física d’una important zona de posidònia, la generació i suspensió de sediments fins que impossibiliten la penetració de suficient llum per afavorir l’existència d’un herbassar ben desenvolupat. S’ha observat que part d’aquests sediments s’han dipositat a sobre de l’herbassar enterrant-lo sota una capa notable de fang. Igualment, s’observa un desmesurat creixement d’organismes epífits, donant com a resultat un aspecte degradat.

Herbassar de posidònia al límit inferior davant de Sa Farola (Ciutadella)

Fig. 1: Detall de dos límits inferiors, un en mal estat (a) i un altre en bon estat (b): a) Herbassar de posidònia al límit inferior davant de Sa Farola (Ciutadella) a 29 m de profunditat. A la part superior de la imatge es pot observar en detall el recobriment de les fulles de posidònia de sediment i d’organísmes epífits. b) Herbassar de posidònia al límit inferior davant de la platja de Son Bou a 30,4 m de profunditat. En aquest cas, s’observa com l’herbassar ha guanyat terreny (barra amb boia del 2009 i barra sense boia del 2004, difuminada al mig del prat)

Herbassar de posidònia al límit inferior davant de la platja de Son Bou

2. La badia de Fornells: en aquest cas, l’augment de la terbolesa de l’aigua està causada pel fondeig lliure que s’ha donat i es dóna dins la badia de Fornells. El fet que aquesta sigui un indret arredossat, amb un paisatge atractiu, i amb certs serveis, fa que s’hi concentri un nombre elevat d’embarcacions en l’època estival. Així, s’havien arribat a comptabilitzar al voltant de 200 vaixells ancorats abans que l’any 2007 Ports de Balears instal·lés 75 boies de fondeig. Per l’acció mecànica de l’àncora es calcula que el fondeig lliure provoca, de mitjana, un solc d’uns 2,2 m de llarg per 0,3 m d’amplada. A més, en tota l’operació de fondeig d’un sol vaixell una mitjana de 34 feixos són arrabassats o desenterrats, representant una pèrdua d’uns 50 feixos per metre quadrat. Al llarg de tota la temporada estiuenca seran molts els vaixells que hauran passat la nit fondejats a Fornells, multiplicant, és clar, els danys sobre l’herbassar de posidònia. Així, per l’efecte dels ancoratges part del fons marí queda desproveït de vegetació. Els corrents que es formen dins la badia de Fornells mobilitzen els fins sediments del fons, ara lliures, incrementant la terbolesa de l’aigua. Doncs, amb els anys l’herbassar ha deixat de ser esponerós, amb una important pèrdua de la densitat de feixos (Fig. 2a i 2 b), alhora que s’ha incrementat la seva fragmentació. A banda d’això, s’ha observat com el seu límit inferior ha anat retrocedint (Fig. 3).

Evolució del número màxim de feixos/m² a diferents fondàries de la badia de Fornells

Diferència de la densitat màxima de feixos/m² en percentatge a les diferents profunditats de l’estació de la badia de Fornells en els intervals de temps on s’han obtingut dades (2004-2007, 2007-2008, 2008-2009).

Fig. 2: a) Evolució del número màxim de feixos/m² a diferents fondàries de la badia de Fornells. Tant en el límit superior (a uns 8,5 m de profunditat) com en el punt central (al voltant dels 15 m), s’observa un descens de la densitat de feixos al llarg del període 2004-2009. Per contra, la tendència de la densitat del límit inferior (a uns 15 m, imatge a la Fig. 2) no presenta grans canvis, però si que s’ha donat un retrocés de 2,5 m del seu límit físic. b) Diferència de la densitat màxima de feixos/m² en percentatge a les diferents profunditats de l’estació de la badia de Fornells en els intervals de temps on s’han obtingut dades (2004-2007, 2007-2008, 2008-2009).

Límit inferior de l’herbassar de la badia de Fornells

Fig. 3: Límit inferior de l’herbassar de la badia de Fornells situat a uns 15 m de profunditat. A la fotografia s’observa la barra que marcava el límit de l’any 2004 i la barra amb boia marca el nou límit trobat al 2009. El retrocés que s’ha donat en aquests 5 anys ha estat de 2,5 m.

A partir d’aquí es poden plantejar diferents interrogants: és reversible la situació?, la conservació dels ecosistemes marins i l’existència d’infrastructures portuàries o zones de fondeig són dues coses antagòniques?

Pel que fa a la reversibilitat de la situació en el cas de la badia de Ciutadella, poden afirmar que la degradació de l’herbassar és irreversible. L’existència d’un port (dic) implica poca circulació de les aigües, que juntament amb les maniobres d’atracament i desatracament de grans vaixells que remouen els sediments del fons i algun vessament ocasional de combustible i/o olis, faran que la transparència de les aigües sigui baixa. A més, aquest tipus de construccions tendeixen a modificar la circulació dels corrents marins. Aquesta modificació redistribueix el sediments del fons provocant episodis d’enterrament o desenterrament dels rizomes (branques) donant lloc a la destrucció dels herbassars. Tot i això, no vol dir que desaparegui tot l’herbassar però s’haurà de veure la resposta d’aquesta planta marina a les noves condicions ambientals.

A Fornells la situació no és crítica. Un pas important ha estat la instal·lació de punts de fondeig fixes, evitant així haver de llençar l’àncora. Ara bé, és primordial seleccionar el tipus de fondeig en relació al tipus de fons (posidònia, fang, arena, o roca). Per tant, la situació de Fornells és reversible sempre i quant es col·loquin més punts de fondeig fixes i es prohibeixi el fondeig lliure. En efecte, i paral·lelament a això, seria desitjable calcular la capacitat de càrrega de la badia, d’acord a evitar la massificació de vaixells. L’herbassar podria recolonitzar, doncs, els espais degradats per l’efecte de les àncores, al manco aquells de petites dimensions, gràcies al creixement i a la ramificació dels rizomes tot i el lent creixement d’alguns centímetres l’any.

Un altre aspecte a considerar en relació a la badia de Fornells és la seva catalogació com a zona LIC (Lloc d’Interès Comunitari) per la Unió Europea (92/43/CEE) i la proposta inicial de Parc Natural. Aquí doncs, caldrà harmonitzar els usos portuaris amb la conservació de la biodiversitat, minimitzant els impactes produïts arrel de l’activitat nàutica recreativa (zona d’amarrament i fondeig, zona d’avarada, i zona de combustible).

Per acabar, recordar el projecte POSIMED (“Conservació de les praderies de Posidonia oceanica en el Mediterrani espanyol. Integració de xarxes de control i voluntariat”), finançat per la Fundació Biodiversitat, on hi col·laboren l’OBSAM i la Direcció General de Pesca de les Illes Balears.

20-10-2009

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top