L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca
Els tècnics de l’OBSAM a través de la seva feina de seguiment del medi marí i gràcies a la col·laboració del centre de busseig de Cala Torret, han descobert la presència de l’alga verda Caulerpa racemosa a l’Illa de l’Aire. Es tracta d’una alga invasora d’origen tropical que ja era present a altres zones de Balears, però de la qual fins ara es desconeixia la seva arribada a les aigües menorquines.
La zona afectada ocupa uns 4 m2, tot i que sembla ser que existeix almenys una altra localització on també hi és present, però que igual que la primera presenta unes dimensions reduïdes. S’ha localitzat a sobre d’una comunitat d’algues fotòfiles situades a uns 15 m de fondària, sobre substrat rocós.
Distribució
La introducció de Caulerpa racemosa al Mediterrani data ja dels anys 30. La seva entrada va realitzar-se llavors a través del canal de Sues i ràpidament va colonitzar les costes mediterrànies més orientals, tot i que fins els anys 90 no va arribar a la mediterrània occidental. Així doncs, la primera cita que se’n té en aigües Balears és a Mallorca l’any 1998 (Ballesteros et al.), i posteriorment a Eïvissa l’any 2000.
Per desgràcia, aquest mes d’agost, els tècnics de l’OBSAM han pogut observar aquesta alga invasora a les aigües menorquines per primer cop.
Font: Laboratoire Environnement Marine Litoral, Univ. Nice
L’alga s’ha observat al sud de l’Illa de l’Aire, tot i que sembla que ser que podria trobar-se en altres zones de la mateixa illa i fins i tot, no es descarta que ja s’hagi extès a altres zones del nostre litoral.
Descripció i biologia
La Caulerpa racemosa és una alga de la família de les caulerpàcies de color verd, formada per una part reptant constituïda d’estolons d’entre 0,5 i 1mm de diàmetre i una part erecte formada per frondes de 10-25 cm d’alçada proveïdes de pínnules semiesfèriques i inflades que es caracteritzen pel seu aspecte racemós.
És una espècie anual i pseudoperenne que conserva una part de l’estoló a l’hivern. Presenta una taxa de creixement molt elevada (superior a 1 cm diari) encara que ho fa de manera estacional durant l’estiu i la tardor especialment, i no durant tot l’any. Es reprodueix tan sexualment com vegetativament mitjançant un zigot o un fragment de tal·lus. Aquests es dispersen, s’assenten a un nou substrat i desenvolupen un eix reptant (estoló) que es fixa mitjançant una espècie d’arrels (rizoides). Serà a partir d’aquests estolons d’on aniran emergint les frondes amb capacitat fotosintètica. Actualment, es desconeix la importància de la reproducció sexual en l’expansió de la Caulerpa, però sí que es coneix que la propagació vegetativa a partir de fragments del tal·lus és molt important.
La Caulerpa racemosa pot viure damunt de qualsevol substrat (arena, fang o roca) i a fondàries que van del zero fins als 60 metres. L’espècie invasora pot formar extenses praderies damunt angiospermes marines com ara Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, però també pot créixer damunt les comunitats de macroalgues que viuen a les roques. Aquesta invasió pot provocar la mort de les espècies autòctones i, per tant, produir una pèrdua de la diversitat i dels recursos dels quals s’alimenten els animals herbívors, com ara alguns peixos. La ràpida proliferació de les espècies de Caulerpa s’ha atribuït a la seva capacitat competitiva damunt les angiospermes marines i a què són pocs els animals herbívors que les depreden.
Què hem de fer?
Tractant-se d’una alga invasora amb una gran capacitat d’expansió és important la detecció el més aviat possible de noves localitats on pugui establir-se. Per aquest motiu demanem la col·laboració de pescadors i bussejadors. Si trobeu nous focus de Caulerpa racemosa no la manipuleu per evitar dispersar-la, preneu nota de:
- Zona exacta de la localització
- Profunditat
- Substrat (arena, roca, praderia de posidònia) i
- Superfície aproximada que ocupa
i poseu-vos en contacte, el més aviat possible, amb l’OBSAM mitjançant correu electrònic adm.obsam@cime.es o el telèfon 971 36 15 82, o bé directament amb el Servei de Recursos Marins de la Direcció General de Pesca del Govern Balear.
Gràcies per la vostra col·laboració!
20-08-2006