skip to Main Content

Les tortugues marines a Menorca

Text: Dra. Marta Sales i Dr. Lluís Cardona, Secció de Ciències Naturals de l’IME

De les tres espècies de tortugues que es poden trobar al mar que envolta Menorca, així com a la resta de les Illes Balears, la més abundant és la tortuga babaua (Caretta caretta), espècie migratòria d’àmplia distribució a les regions subtropicals de tots els oceans (Broderick et al., 2002; Wallace et al., 2010). El Mediterrani occidental és una zona d’alimentació per a aquesta tortuga, que és més abundant al sud de les Illes Balears. La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) i la tortuga verda (Chelonia mydas) apareixen de forma esporàdica a les nostres aigües.

Tortuga babaua (Caretta caretta) a Punta Prima el passat 19 de juny de 2020.

La tortuga babaua (Caretta caretta) pot arribar a mesurar un metre de longitud, i les seves principals platges de posta es troben al Cap Verd i a les costes atlàntiques dels Estats Units i el Carib. Alguns milers de femelles dipositen els ous al Mediterrani Oriental, principalment a Grècia i Turquia. El Mediterrani Occidental és una zona d’alimentació per a tortugues babaues procedents tant de poblacions atlàntiques com del Mediterrani oriental, poblacions que estan aïllades i difereixen genèticament entre elles (Carreras et al., 2006, 2011). Mentre que a les costes continentals europees hi predominen les tortugues procedents del Mediterrani oriental, a la conca algeriana i les aigües de les illes Balears hi predominen individus juvenils i subadults d’origen atlàntic (Clusa et al., 2014). Aquestes tortugues alternen la seva fase oceànica amb una fase nerítica en què s’apropen a les costes de les Illes Balears per a la seva alimentació, basada principalment en espècies pelàgiques de peixos, cefalòpodes i plàncton gelatinós (Revelles et al., 2007). En un estudi realitzat l’any 2004, mitjançant prospeccions aèries amb avioneta, es va poder comprovar que al sud-est de Menorca hi ha una població important de tortuga babaua, mentre que al voltant de la resta de l’illa aquesta espècie és poc abundant (Carreras et al., 2004).

La tortuga babaua es troba en regressió a tota la seva àrea de distribució, i sembla que la principal causa de mortalitat d’aquesta espècie és la seva captura accidental mitjançant diverses arts de pesca, a més de la col·lisió amb embarcacions, la ingestió de plàstics i altres residus, i la contaminació (Carreras et al., 2004). Un estudi fet durant l’any 2001 va estimar un total de 377 tortugues capturades accidentalment per la flota pesquera de les Balears. Les principals arts de pesca mitjançant les quals les tortugues van ser capturades van ser el palangre de superfície a Mallorca i les xarxes de llagosta a Menorca (Carreras et al., 2004).

De les altres dues espècies de tortugues marines presents a les aigües de les Balears, la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) és la tortuga marina més grossa del món, i pot arribar a fer tres metres i a pesar 800 kg. És la tortuga marina amb una distribució geogràfica més àmplia, i pot assolir latituds més enllà de les aigües tropicals i subtropicals. Els exemplars que entren al Mediterrani procedeixen de l’Atlàntic o de l’Índic i entren per l’estret de Gibraltar o pel Canal de Suez respectivament. En tan sols una generació, les seves poblacions mundials han patit un descens al voltant del 70%, i es troben en greu perill d’extinció (OCEANA, 2006). La tortuga verda (Chelonia mydas), igual que la tortuga babaua, es reprodueix i cria al Mediterrani oriental. És molt poc freqüent en aigües del Mediterrani occidental ja que és una espècie menys migratòria que la tortuga babaua o la llaüt. Es tracta d’una tortuga principalment herbívora, raó per la qual no sol ser captura accidental dels palangres, però sí de xarxes fixes, nanses o ròssec.

En resum, tot i no tenir platges de posta, les aigües del Mediterrani occidental són part de l’àrea de distribució de certes espècies de tortugues marines. De les tres tortugues que es poden trobar a les nostres aigües, dues es consideren vulnerables (la babaua i la llaüt) i una en perill (la verda) segons la IUCN[1].

 

Bibliografia

Broderick, A.C., Glen, F., Godley, B.J. i Hays, G.C. 2002. Estimating the size of nesting populations of green and loggerhead turtles in the Mediterranean. Oryx, 36: 227-236.

Carreras, C., Cardona, L. i Aguilar A. 2004. Incidental catch of the loggerhead turtle Caretta caretta off the Balearic Islands (western Mediterranean). Biological Conservation, 117: 321-329.

Carreras, C., Pascual, M., Cardona, L., Marco, A., Bellido, J.J., Castillo, J.J., Tomás, J., Raga, J.A., Sanfélix, M., Fernández, G. i Aguilar, A. 2011. Living together but remaining apart: Atlantic and Mediterranean loggerhead sea turtles (Caretta caretta) in shared feeding grounds. Journal of Heredity, 102: 666-677.

Carreras, C., Pont, S., Maffucci, F., Pascual, M., Barceló, A., Bentivegna, F., Cardona, L., Alegre, F., Sanfélix, M., Fernández, G. i Aguilar, A. 2006. Genetic structuring of immature loggerhead sea turtles (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea reflects water circulation patterns. Marine Biology, 149: 1269-1279.

Clusa, M., Carreras, C., Pascual, M., Gaughran, S.J., Piovano, S., Giacoma, C., Fernández, G., Levy, Y., Tomás, J., Raga, J.A., Maffucci, F., Hochscheid, S., Aguilar, A. i Cardona, L. 2014. Fine-scale distribution of juvenile Atlantic and Mediterranean loggerhead turtles (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea. Marine Biology, 161: 509-519.

OCEANA, 2006. Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. OCEANA y Obra Social Caja Madrid. Madrid. 38 pp.

Revelles, M., Cardona, L., Aguilar, A. i Fernández, G. 2007. The diet of pelagic loggerhead sea turtles (Caretta caretta) off the Balearic archipelago (western Mediterranean): relevance of long-line baits. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 87: 805-813.

Wallace, B.P., DiMatteo, A.D., Hurley, B.J., Finkbeiner, E.M. i altres. 2010. Regional management units for marine turtles: a novel framework for prioritizing conservation and research across multiple scales. PLoS ONE, 5: e15465.

[1]  www.iucnredlist.org

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top