skip to Main Content

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

Durant els dies 23, 24 i 25 de gener s’han celebrat a la seu de l’IME les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, coorganitzades per la Societat d’Història Natural de les Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis.

En el transcurs de les Jornades s’han tractat diferents àmbits del medi ambient, com ara les zones humides, la flora, la fauna, la conservació de les col·leccions científiques, la gestió del medi, etc. Cada un dels temes ha estat introduït per conferències de reconeguts investigadors convidats i s’han complementat amb ponències d’autors d’investigacions locals.

V Jornades de Medi Ambient de les Illes BalearsLes Jornades han estat inagurades per Guillem X. Pons (Secretari de la Societat d’Història Natural de Balears), Josep Miquel Vidal (Coordinador Científic de l’IME) i Pedro Sintes (Representant de la Fundació Sa Nostra).

L’OBSAM hi ha tingut una participació directa amb la presentació de tres ponències i tres pòsters.

David Carreras (Tècnic del Seguiment del Medi Natural) ha presentat l’estudi “La pressió humana difusa i l’estructura del paisatge” i n’Agnès Canals, “L’estudi del grau d’urbanització del litoral”. Ambdós estudis formen part de l’“Anàlisi de la Cartografia Digital de l’Ocupació del Sòl de Menorca 2002” que l’OBSAM està duent a terme des que la tardor de 2007 va enllestir aquesta cartografia.

D’altra banda, na Cati Pons ha presentat l’“Estudi dels herbeis de Cymodocea nodosa (Ucria) Ascherson de poca fondària de la costa nord-est de Menorca”.

A més a més, fruit de la col·laboració entre l’OBSAM i l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental de la UAB també s’han presentat dos pòsters més sobre el projecte que es va dur a terme l’estiu passat per establir un Sistema d’Indicadors de Pressió Ambiental en platges del Mediterrani. En un dels pòsters (“Metodologia. El cas de Menorca”) s’ha explicat la metodologia emprada per al disseny dels indicadors, i en l’altre s’han mostrat els resultats de dos dels indicadors a mode d’exemple (“Impacte Visual d’Infraestructures i Qualitat de Flora Terrestre”).

Durant la cloenda de les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears i després de la celebració d’una taula rodona amb la participació d’experts i persones interessades en el medi ambient, es decidí fer una declaració final o conclusions que són el resum dels debats i les reflexions sorgides en el decurs de les Jornades:

  • Els coorganitzadors de les Jornades veuen amb preocupació com la important superfície d’àrees protegides de Menorca no es correspon amb l’actual capacitat de gestió pública de la conservació dels ecosistemes, essent aquesta gestió fonamental per als fins que justifiquen la seva protecció, i en concret volen manifestar públicament la necessitat de:
  • Incrementar la protecció d’ecosistemes marins costaners, especialment de badies arrecerades com la de Fornells.
  • Protegir amb una figura prou sòlida i que en permeti una gestió eficaç, les zones humides de les Illes Balears.
  • La gestió de la conservació en àrees naturals que en aquests moments no en tenen, sense que causi un efecte de reclam. Això és especialment important a zones que pels seus valors i fragilitat haurien d’ésser autèntics santuaris naturals com el barranc d’Algendar.

Per altra banda consideren necessari emprendre accions de gestió de la conservació de caràcter horitzontal de gran importància, com són:

  • La necessitat d’incentivar la realització d’inventaris de biodiversitat de grups poc coneguts.
  • La necessitat d’establir línies de cooperació més estretes i fluides entre les pròpies administracions públiques i els instituts científics i les ONGs dedicades a la conservació de la natura.
  • Potenciar la informació i divulgació naturalística amb caràcter general, entre la població resident i visitant, com a opció estratègica de la societat i l’economia de les Illes Balears.
  • I per últim, la necessitat de creació d’una xarxa de recursos museístics entre administracions públiques i entitats de la societat civil, que facin possible la conservació i divulgació del llegat que suposen les col·leccions naturalístiques, històriques i recents, un patrimoni científic d’incalculable valor que cal preservar.

20-01-2008

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top