skip to Main Content

L’única població de pinastres de les Balears en perill

La zona afectada per l’incendi succeït el passat 1 d’agost, va afectar aproximadament unes 140 ha, repartides entre les Àrees Naturals d’Especial Interès Me-2 (La Vall) i Me-3 (Dels Alocs a Fornells). Les comunitats afectades per l’incendi van ser bàsicament la marina de bruc, el pinar i l’alzinar, tot i que aquest últim no es va veure tan afectat al tractar-se d’una massa boscosa més densa i tancada. El foc va arribar a terres dels llocs de Binidelfà, Son Abatzer, Santa Elisabet i de la finca pública d’Alfurí de Dalt, pertanyent aquesta darrera al municipi de Ciutadella, mentre que les tres primeres al municipi de Ferreries.

A partir del mapa de Cobertes de Sòl que està realitzant l’OBSAM es pot veure amb més detall com era la zona cremada i com ha afectat a les diferents espècies i/o comunitats vegetals de la zona:

Tipus de Coberta Hectàrees Àrea (m2) Perímetre (m)
Camins rurals0,0238,4252,9
Camps abandonats/Pastures 3,7 3.7015,5 1.819,2
Alzinar 11,3 112.981,4 10.759,5
Pinar 52,0 519.966,0 28.466,4
Bosc mixt d’alzines i pins 3,0 30.035,8 3.576,5
Herbassar natural sec (Carritxeres) 2,1 20.985,0 1.317,5
Marina de bruc 66,0 660.009,4 30.888,4
Ullastrar en regeneració 0,7 7.310,4 829,9
Roquissar amb vegetació 0,7 6.490,0 893,5
TOTAL 139,5 1.395.032,0 78.803,8

Font: OBSAM

 

Mapa incendi es Milocar Mapa incendi es Milocar foto
Font: Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.

Com ja s’ha comentat més amunt, la comunitat vegetal més afectada per l’incendi ha estat la marina de bruc. Aquesta està formada per plantes arbustives com ara l’aladern, el càrritx, el bruc, l’argelaga i l’arboç. Tot i que s’ha cremat una superfície extensa, aquesta formació no tindrà problemes de recuperació a llarg o mig termini gràcies a què les seves plantes tenen la capacitat de rebrotar a partir de les soques cremades.

Malauradament, els pins mediterranis no tenen la capacitat de rebrot i només es pot crear un nou tapís arbori en cas que hi hagi un banc de llavors suficient al sòl. A l’incendi des Milocar de l’1 d’agost es van cremar unes 52 hectàrees de pinar, la majoria de les quals formades per pi blanc (Pinus halepensis), però també es va veure greument afectada una petita població de pinastre (Pinus pinaster) situada al capdamunt del cim des Milocar. La pèrdua d’aquesta població significa la possible extinció de l’espècie en estat silvestre a Balears, ja que a les altres localitats on es troba, es tracta d’exemplars plantats per repoblament o per jardineria.

El pinastre (Pinus pinaster) és una conífera de la regió mediterrània occidental que creix de forma natural a la Península Ibèrica, Itàlia, Marroc, Argèlia i Tunísia. Generalment viu entre el nivell de la mar i fins a uns 800 metres d’alçada, encara que al Marroc arriba fins als 2000 metres. A Espanya, és el pi que ocupa una major superfície i, a més, és una de les espècies amb la que més s’ha repoblat. Tot i la seva àmplia distribució, la població del nord de Menorca era l’única població natural de les Illes Balears, d’aquí la gravetat de la seva possible desaparició. A més, segons estudis no publicats de Pere Fraga i la Universitat Politècnica de Madrid, la petita població de pinastres de Menorca té més similituds genètiques amb les poblacions de Còrsega i Itàlia que no pas amb els pinastres de la Península Ibèrica. Aquesta característica encara fa més interessant i important la conservació d’aquesta població única, ja que sembla que té un origen diferent a la resta de pinastres d’Espanya.

Pinastre

El pinastre és un arbre perennifoli de mida mitjana (20-35 metres), amb l’escorça vermell-ataronjada, gruixuda i profundament esquerdada. Té les fulles aciculars llargues (10-25 cm) i rígides disposades en parelles. Com la resta de les pinàcies, és un arbre monoic: cada peu produeix flors masculines i femenines. Les flors masculines es troben en grups a l’extrem de les branques, són grogues i produeixen una gran quantitat de pol·len que es dispersa amb el vent. Les flors femenines són violàcies i es troben a l’extrem de les branques més altes. Les pinyes maduren al cap de dos anys de ser fecundades i són llargues i estretes amb escames punxegudes. Els pinyons fan de 8-10 mm i tenen una ala de 20-25 mm que els permet ser dispersats pel vent. Els pinastres produeixen una gran quantitat de resina i, de fet, ha estat una de les espècies més utilitzades per l’extracció industrial de resina.

Abans de l’incendi, la població de pinastres del nord de Menorca estava formada per 2 individus adults i 9 juvenils crescuts de manera natural. També hi havia 120 exemplars que havien estat replantats durant l’hivern de 2005 dins el Pla d’Actuacions de Conservació de Pinus pinaster de la Conselleria de Medi Ambient (en funcionament des de 2003), dels quals han sobreviscut al foc 25 individus. Abans del foc, dins de les feines previstes pel Pla d’Actuacions, ja s’havien recol·lectat llavors per tal de formar un banc de llavors de l’espècie i per tal de crear planters de pinastres en vivers. També s’havia efectuat l’empelt dels dos únics individus adults naturals sobre patrons de pinastres procedents de viver, de manera que es disposa d’una trentena d’individus idèntics als exemplars adults de la població des Milocar.

Pinastres

El Pla d’Actuacions de Conservació del Pinus pinaster preveu actuacions in situ i ex situ per fer front a les conseqüències de l’incendi. Les actuacions in situ proposades inclouran: rec periòdic de la zona per garantir la supervivència dels individus que van resistir a l’incendi, retirada de la fusta cremada, recollida de les pinyes i trasllat al viver de Menut (Mallorca) i col·locació d’un protector metàl·lic als nous plançons per protegir-los dels rosegadors. Les actuacions ex situ es dirigiran a la sembra i manteniment de plançons en viver i a realitzar replantacions a la mateixa zona afectada per l’incendi i a Sant Isidre (Maó).

20-09-2006

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top