skip to Main Content

Maó, un port natural?

És sabut que el port de Maó és una de les badies naturals més grans d’Europa i del Mediterrani i al llarg dels últims segles ha significat un important desenvolupament socioeconòmic per a la ciutat de Maó i l’illa de Menorca. Malauradament, tot aquest progrés ha comportat també una important pèrdua de biodiversitat. En aquest escrit es fa un repàs d’alguns dels valors naturals que s’han anat perdent dins les aigües del port, per posar de manifest la fragilitat ecològica d’aquests sistemes naturals i de les conseqüències que tenen al llarg dels anys determinades actuacions de modificació de les condicions originals dels ports.

 

El creixement i les activitats socioeconòmiques del port de Maó

El port de Maó, amb quasi 5 quilòmetres de llargada i una excepcional localització al mig del Mediterrani Occidental, s’ha convertit al llarg de segles en un port d’extraordinària importància comercial i turística. Aquest fet ha permès que les poblacions de Maó i es Castell, situades a la seva ribera sud, hagin anat creixent econòmicament i físicament. A més, les cales de la ribera nord s’han anat urbanitzant al llarg del segle XX, amb l’aparició de nuclis com Cala Rata i Cala Llonga amb els seus propis embarcadors de menor o major importància. Algunes de les activitats socioeconòmiques que es desenvolupen actualment són: l’activitat portuària, la descàrrega de combustible, la central elèctrica de GESA, el cultiu de marisc i diverses activitats nàutiques de lleure. No obstant, tot aquest desenvolupament demogràfic, urbanístic i econòmic ha comportat una important degradació de la qualitat de l’aigua i de la biodiversitat marina del port.


Vista aèria d’un tram de la ribera nord del port de Maó.
(Fotografia: Guia de Playas del Ministerio de Medio Ambiente)

 

Contaminants que afecten la biodiversitat marina

Com a conseqüència del creixement i de totes les activitats esmentades, des de temps enrera, estan arribant al port quantitats notables de contaminants, d’entre els quals destaquen aigües residuals de diferent origen, hidrocarburs, metalls pesants i productes químics diversos, com alguns components que es troben a les pintures anti-fouling utilitzades en els cascs de les embarcacions. S’ha demostrat en diferents estudis científics que aquests contaminants, o la combinació d’alguns d’ells poden retardar o interferir en algunes fases de creixement de plantes i animals marins. D’altra banda, la construcció de noves infraestructures comporta, a més de la destrucció directa del fons marí, un gran moviment de sediments i partícules que queden suspeses entre aigües. Aquest fenomen s’agreuja amb el pas de grans vaixells que re-suspenen aquest sediment amb el moviment de les seves hèlixs. El conjunt comporta una gran pèrdua de transparència, la qual cosa impossibilita la vida de gran part d’organismes, sobretot de Posidonia oceanica per la falta de llum.

A principis del segle XX, l’eminent botànic i algòleg maonès J.J. Rodríguez Femenías va descriure la presència de 5 espècies diferents d’algues brunes del grup de les Cystoseira al litoral del port; aquestes són espècies extremadament sensibles a la contaminació i s’utilitzen com a indicadores de la qualitat de l’aigua en la nova Directiva Marc de la Unió Europea, en fase d’implementació. Actualment, tres d’aquestes espècies han desaparegut completament del port i la presència de les altres dues queda totalment restringida a la zona de la bocana. S’ha de dir que algunes d’aquestes espècies avui dia només es troben al port de Fornells i a pocs més ports de tota la Mediterrània.

 


Cystoseira stricta, una de les espècies encara presents a la bocana del port

D’altra banda, se sap que als anys vuitanta les praderies de posidònia s’estenien per la cala de Sant Jordi i cala Teulera arribant a entapissar tot el fons. En una prospecció de 2004, els tècnics de l’OBSAM van poder comprovar que en aquestes cales la posidònia pràcticament havia desaparegut i que només s’observaven unes poques mates a escassa fondària (manco de 4 m). Avui en dia, per trobar les primeres taques continues de posidònia s’ha de sortir fins a la bocana, on a banda i banda, i només fins als 10 m de fondària (normalment arriba a més de 30 m), es poden trobar praderies de posidònia de baixa densitat i amb un estat de conservació regular.

(Vegeu l’indicador de l’OBSAM Seguiment biològic de les praderies de posidònia. Dades 2007

També es sabut que durant els darrers 30 anys el port ha viscut diversos episodis de contaminació per aigües residuals. Aquest fet ha quedat registrat, per exemple, a les analítiques d’aigües de bany que la Conselleria de Sanitat del Govern Balear realitza cada estiu a Cala Pedrera (Es Castell). Aquesta platja és l’única de Menorca on en els últims anys s’ha arribat a prohibir circumstancialment el bany.

(Vegeu l’indicador de l’OBSAM Coliforms totals)

 

Les comunitats actuals del port de Maó

Durant la primavera del 2005, a través d’un projecte realitzat per l’OBSAM en conveni amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), es va fer una descripció de les comunitats de vorera del port. Es va detectar un gradient des de la colàrsega fins a la bocana d’organismes més resistents a la contaminació cap a organismes més sensibles. A la part més interna es van trobar únicament briozous, uns animals que viuen aferrats a la roca i són típics d’ambients portuaris. A l’alçada de l’Illa Pinto ja apareixen unes algues capaces de suportar un cert grau de contaminació, són algues vermelles com la Corallina elongata. Una mica abans de Cala Rata a la ribera nord i just després de Cala Figuera a la ribera sud apareixen les primeres comunitats d’algues fotòfiles (Padina pavonia, Halopteris scoparia, etc.), visibles a la vorera de qualsevol platja. A Cala Partió i a Cala Teulera apareixen les primeres plantes marines. Es tracta de petites praderies d’algueró (Cymodocea nodosa i Zostera noltii) que, tot i no ser tan sensibles com la més coneguda posidònia, necessiten d’un mínim de qualitat ambiental per poder-se desenvolupar. Del final de Cala Teulera cap a fora es comencen a trobar algunes taques de Posidonia oceanica i algues brunes del gènere Cystoseira que, com ja s’ha comentat abans, són molt sensibles a la contaminació.

 


Esquema de les comunitats litorals actuals del port de Maó i relació amb la contaminació.

amplia la imatge

 

Qualsevol actuació damunt un port natural té conseqüències ecològiques negatives

Es pot concloure, llavors, que qualsevol actuació damunt un port natural tindrà unes conseqüències ecològiques més o manco greus, a curt o a llarg termini, i que sempre s’ha de cercar l’equilibri entre el desenvolupament socioeconòmic realment necessari i la conservació del patrimoni natural.

Després del camí seguit pel port de Maó i tants altres ports de Balears i la Península, a Menorca encara queden els ports de Fornells, Addaia i Sanitja amb hàbitats i espècies que han esdevingut únics en el Mediterrani Occidental. Però, …es repetirà en el futur la mateixa història?

20-01-2007

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top