skip to Main Content

Nedar entre bòrns

Ja ha arribat el més de juny, comença a fer calor, els dies són llargs, i comencen a venir ganes d’anar a la platja. Arribes a la vorera, fas una ullada a la mar i t’adones que hi ha uns animals de color rosat que volten per les aigües transparents. Llavors crides: “hi ha bòrns!”.

Aquesta expressió d’anar alerta, o la seva traducció en diversos idiomes, ben segur que s’escoltarà molt aquest estiu al litoral menorquí. I és que aquest any, el nombre de meduses que arriben a les costes menorquines i a les del Mediterrani occidental en general, està sent elevat.

Hi ha diverses espècies de bòrns que visiten el litoral menorquí i que més avall es descriuran, però és Pelagia noctiluca, el bòrn comú, també anomenant en alguns indrets “bòrn luminiscent” la responsable d’aquesta proliferació.

La distinció per part dels banyistes d’aquesta espècie és senzilla; Pelagia noctiluca (foto 1) és un bòrn petit de color rosat – vermellós d’uns 5 a 7cm de diàmetre però que pot assolir excepcionalment els 12cm.

Bòrn o medusa comuna (Pelagia noctiluca)
Bòrn o medusa comuna (Pelagia noctiluca).
Font: Enciclopèdia de Menorca

La caputxa, que tècnicament s’anomena ombrel·la és semiesfèrica, en forma de cúpula, una mica aplanada impregnada de berrugues, que faciliten la seva distinció. Aquestes berrugues no són més que cúmuls de cèl·lules urticants anomenades cnidòcits o cnidoblasts. És una espècie pròpia d’aigües de mar oberta, de manera que el seu hàbitat natural es situa entre els 40 i 60 km de la costa, tot i que per influència dels corrents pot arribar a la vorera independentment de l’època de l’any en què ens trobam, si be és cert que durant els mesos de maig i juny es poden produir blooms (augment desmesurat del nombre d’individus d’una espècie), d’aquesta espècie de bòrn.

RECOMANACIONS: Segons els serveis de la Creu Roja el millor que podem fer en cas de picada és aplicar un antihistamínic en forma de pomada sobre la zona afectada o bé aplicar aigua de mar ben calenta, mai aigua dolça. Si ens trobem a una platja que compti amb serveis de la Creu Roja tot d’una hem d’anar a la seva caseta per a què ens atenguin.

 

Ataquen les meduses?
No, les meduses no tenen la capacitat d’atacar, en primer lloc perquè ni tan sols ténen capacitat per desplaçar-se i contrarestar la dinàmica marina. Les meduses només poden moure’s verticalment dins la columna d’aigua, és a dir pugen o baixen en funció de factors com la llum o la disponibilitat d’aliment. No poden per tant dirigir un atac contra cap persona o animal. Només que si, per causalitat, ens creuem en el seu camí ens picaran. El mecanisme de picada és senzill, cada cèl·lula urticant o cnidòcist, compta amb un filament sensorial anomenat cnidocili. Quan un objecte o organisme toca aquest filament, automàticament surt de dins d’una espècie de càpsula, anomenada nematòcist, un filament urticant amb espines i forma de punxó que es clava i injecta una toxina.

 

Hi ha més meduses ara que abans? Per què?
La majoria d’indicis apunten que la presència de grans concentracions de bòrns són ara més freqüents, i de fet aquesta és la percepció general de la població i dels científics.

També és nota en el fet que, en els darrers anys, hi ha hagut un augment del nombre de picades que provoquen aquests organismes, com posen de manifest les dades de la Creu Roja. El gràfic1 mostra un fort augment del nombre de persones ateses per aquesta causa.

Evolució persones ateses picades de medusa
Font: Creu Roja. Elaboració. OBSAM

 

Aquestes dades no són suficients però, per afirmar amb fonament que aquestes grans concentracions són exclusives d’aquests darrers anys o són més freqüents ara que abans i, per tant, susceptibles de ser provocades o influenciades per l’activitat humana. Tanmateix, s’enumeren a continuació tot un seguit de factors que la majoria d’experts coincideixen que podrien tenir influència en la quantitat de meduses que arriben a les nostres costes, sempre sota l’hipotètic cas que estem davant un augment demostrable d’aquest fet i no d’una simple impressió.

 

1. Augment de la temperatura del mar
L’escalfament global del planeta, està provocant que els oceans i els mars també s’escalfin i el mediterrani no és una excepció. Segons experts de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (Consell Superior d’Investigacions científiques), la temperatura mitjana de la superfície del mar al Mediterrani occidental ha augmentat mig grau en els darrers trenta anys, tot i que en els darrers cinc i deu anys aquest augment s’està accelerant. Un indicador inequívoc de que l’escalfament del mediterrani és una realitat és l’augment de 0,12ºC que ha sofert en aquests darrers trenta anys a una profunditat de 400m on les condicions ambientals són relativament estables.

Aquest escalfament està provocant una redistribució de les diferents espècies d’organismes al mediterrani, així com també podria estar relacionat amb l’aparició de nombrosos “blooms” d’organismes, com ara de dinoflagelats (algues unicel·lulars) o també meduses.

 

2. Sequera
Quan es produeix un període de sequera molt prolongat, els cabals dels rius disminueixen sensiblement i per tant també ho fa l’aigua que aquests aboquen al mar. En canvi durant anys plujosos els rius aboquen una gran quantitat d’aigua. Es tracta llavors d’una aigua més freda i dolça que la del mar i carregada de sediments en suspensió, que actua com a “barrera” impedint que organismes com les meduses s’atraquin a la costa. A Menorca tot i no tenir rius, els barrancs i les nombroses fonts d’aigua dolça costaneres també aboquen aigua dolça i freda sobretot a la costa sud de l’illa. Aquesta quantitat d’aigua també és molt depenent de la pluviometria anual i dels nivells d’aigua subterrània emmagatzemada.

 

3. Augment de la contaminació
Els abocaments d’aigües residuals de tot tipus, urbanes, agrícoles, industrials, etc. carregades de compostos nitrogenats i fosfatats està provocant una “fertilització del mar” , el fitoplacton i zooplacton augmenten i les meduses troben en aquests organismes l’aliment perfecte.

 

4. Disminució de les poblacions de depredadors
La sobre-pesca i la contaminació estan provocant que les poblacions de depredadors naturals de les meduses disminueixin. Els depredadors naturals de les meduses són entre d’altres: les tortugues marines (Caretta caretta), els grans mamífers marins (balenes, dofins, foques, etc.), els grans migradors (tonyines, emperadors…) i altres peixos grans com el peix lluna (Mola mola). Les poblacions de totes aquestes espècies, per raons diferents però totes relacionades amb la mala gestió dels recursos pesquers, s’han reduït sensiblement i aquest fet pot haver influenciat, amb major o menor grau, l’augment de les meduses.

Què són les meduses? Quines espècies podem trobar habitualment a Menorca?
Les meduses pertanyen al grup dels cnidaris, que inclou a més de les meduses, organismes com coralls, ortigues, gorgònies, etc. Els cnidaris es caracteritzen per la presència de cèl·lules urticants anomenades cnidòcists, que empren tant per caçar com per defendre’s. Compten amb una fase vital fixa al substrat o fase pòlip i amb una fase pelàgica o fase medusa. Aquest grup amb més de 10.000 espècies descrites, quasi totes elles marines, és molt primitiu. Es tracta d’organismes sense aparell excretor ni respiratori i amb un sistema nerviós molt poc evolucionat, que es redueix a un conjunt de cèl·lules nervioses més o manco connectades entre sí. Estrictament existeixen tres classes de cnidaris, que es classifiquen en funció de la durada del la fase pòlip o medusa. Així, aquells que tota la seva vida es troben en fase pòlip és a dir fixes al fons marí, i no tenen per tant fase medusa, pertanyen a la classe dels antozous (coralls, ortigues, gorgònies, etc.); els que la majoria de la seva vida son pòlips però que poden presentar també fase medusa pertanyen a la classe dels hidrozous; i finalment, els cnidaris en els quals predomina la fase medusa front la fase pòlip pertanyen a la classe dels escifozous. Curiosament Pelagia noctiluca és un cas extrem dins dels escifozous ja que no presenta fase pòlip, sinó que de cada ou en surt un bòrn amb les mateixes característiques que la medusa adulta. A Menorca podem trobar-nos amb meduses tant de la classe dels hidrozous com amb meduses de la classe dels escifozous.

Dintre de les escifomeduses anomenades també meduses vertaderes, ens podem trobar a més de Pelagia noctiluca amb:

Cotylorhiza tuberculata o bòrn encrespat (foto 2): també apareix amb certa freqüència, però mentre Pelagia sol estar present durant tot l’any Cotylorhiza apareix principalment durant l’estiu i la tardor. Aquesta espècie presenta una ombrel·la deprimida de 20 a 30cm de diàmetre, de color castany i dotada de nombrosos tentacles blaus de mida petita. La seva acció urticant és escassa i la seva morfologia recorda a la d’un ou fregit.

Cotylorhiza tuberculata o bòrn encrespat
Foto 2. Cotylorhiza tuberculata o bòrn encrespat

Rhizostoma pulmo o bòrn blau (foto 3): no apareix amb tanta freqüència com les altres dues, però a vegades es pot observar a les costes, principalment a la primavera i a principis d’estiu. La seva ombrel·la és molt convexa, d’entre 20 a 60cm i de color blanquinós amb una vistosa vorera blau – violeta. No presenta tentacles urticants, de manera que no és perillosa per l’home.

Rhizostoma pulmo o bòrn blau
Foto 3. Rhizostoma pulmo o bòrn blau

Les hidromeduses pertanyen a l’ordre dels sifonòfors, també anomenat anthomeduses. A Menorca és estrany observar individus d’aquest ordre a excepció de la varella, Velella velella (més informació sobre aquesta espècie a l’arxiu d’actualitats ambientals), si bé de forma aïllada s’han vist alguns individus de Physophora hydrostatica, Porpita porpita i Chelophyes appendiculata, aquest darrer amb major freqüència.

20-06-2006

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top