Skip to content

Pla de mesures prioritàries en matèria d’aigua i territori

Des de la comissió d’Aigua i Territori de l’IME duim més d’un any treballant per consensuar un paquet de mesures prioritàries per posar en marxa quan abans a Menorca. Aquí us presentam les set mesures proposades i, a continuació, una explicació més desenvolupada de cada una d’elles.

  1. Redacció de les ordenances municipals sobre l’estalvi d’aigua. Establert a l’article 46 del PHIB (Revisió de tercer cicle 2022-2027, aprovat per RD 49/2023, de 24 de gener), i als Plans de Gestió Sostenible de l’Aigua Municipals. Responsables: ajuntaments i Consell Insular com a coordinador territorial.
  2. Redacció de l’Estudi d’alternatives d’abastament de la zona del Llevant de Menorca (ACTUACIONS_9b_004 prevista al PHIB) que valori conjuntament les possibilitats d’ús d’aigües regenerades, la dessalinització i la reordenació de captacions per abastament i que permeti traçar un full de ruta per a la massa 1901M1 Maó. Responsables: D.G de Recursos hídrics del Govern de les Illes Balears; Ajuntaments de Maó, Sant Lluís i es Castell, i Consell Insular com a coordinador territorial.
  3. Modificació de la classificació d’estat de la massa 1902M1 Sa Roca i redacció d’un pla d’actuació per a la massa, que contempli les possibilitats de reutilització, entre elles les de reg i recàrrega artificial. Responsables: D.G de Recursos hídrics del Govern de les Illes Balears, ajuntaments de Maó i es Mercadal, i Consell Insular com a coordinador territorial.
  4. Connexió en alta de la IDAM Ciutadella amb la xarxa del centre urbà de Ciutadella (INFRAESTRUCTURES_3a_016 prevista al PHIB) i redistribució de les captacions per abastament i cabals de bombeig a la massa d’aigua 1901M3 Ciutadella. Responsables: D.G de Recursos hídrics del Govern de les Illes Balears, ABAQUA, Ajuntament de Ciutadella i Consell Insular com a coordinador territorial.
  5. Posar en marxa el Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades amb destinació al regadiu a les Illes Balears incloent l’assessorament directe a finca per a optimitzar el consum i evitar la contaminació. Responsables: D.G. d’Agricultura del Govern de les Illes Balears en coordinació amb la DG de Recursos Hídrics, ajuntaments i Consell Insular com a coordinador territorial.
  6. Redacció i execució dels Plans Especials de nucli rural, que haurien d’incloure, entre d’altres mesures de sostenibilitat, mesures destinades a l’estalvi d’aigua i evitar la contaminació. Està establert al Capítol III del PTI (articles 68-71 de la normativa). Responsables: Comunitats de propietaris, ajuntaments i Consell Insular com a coordinador territorial.
  7. Gestió unificada i de proximitat de l’aigua, en forma de consorci i comunitat d’usuaris. Responsables: D.G de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, ajuntaments i Consell Insular com a coordinador territorial.

 A continuació es detallen les accions a emprendre dins cada una d’aquestes 7 grans línies de treball. Com haureu pogut veure, la majoria de mesures proposades ja estan descrites al Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) o en altres normatives públiques. Des de la comissió només se n’ha fet una selecció i una priorització de les que pensam són més factibles i urgents.

  1. Redacció de les ordenances municipals sobre l’estalvi d’aigua. Establert a l’article 46 del PHIB (Revisió de tercer cicle 2022-2027, aprovat per RD 49/2023, de 24 de gener), i als Plans de Gestió Sostenible de l’Aigua Municipals. Responsables: ajuntaments i Consell insular com a coordinador territorial

Cada ajuntament ha de redactar la seva ordenança municipal sobre estalvi d’aigua. Aquestes ordenances haurien de tenir una estructura homogènia per a tots els ajuntaments de  l’illa per la qual cosa és important el treball conjunt de manera coordinada. En aquest aspecte ja hi ha un esborrany d’ordenança tipus elaborat pel consell.

Tenint en compte l’existència d’una ordenança tipus, i les ajudes que tenen per a l’execució dels Plans de Gestió Sostenible de l’Aigua (PGSA), seria desitjable establir l’objectiu que tots els ajuntament disposin d’ordenança actualitzada, amb mesures reglamentàries i fiscals, abans de 2025.

 Integraran mesures per a l’estalvi i evitar la contaminació, entre les quals destaquem:

  • Construcció i recuperació de cisternes aljubs d’aigua de pluja en noves edificacions i en reformes i restauració dels existents.
  • Instal·lació de comptadors individuals on encara no n’hi hagi i modernització a comptadors de lectura remota. Comptadors en totes les dependències i usos
  • Limitacions al consum en casos de consum excessiu o abusiu i discriminació per usos.
  • Reg i neteja de carrers amb aigües regenerades o pluvials (aprofitament d’aigües no potables)
  • Xerojardineria municipal (adaptació al canvi climàtic, substitució d’enjardinaments per sistemes ornamentals sense consum d’aigua)
  • Inversions per a reducció de fuites i millores a les xarxes de distribució amb objectius a curt termini. Monitoritzacions de les xarxes.
  • Sistema tarifari integrat pels diversos municipis en funció del padró. Sistema tarifari per blocs amb: Subministrament gratuït de l’aigua vital; subministrament a preu de cost de l’aigua ciutadana; preu desincentivador amb augment geomètric (situació alt consum) i preu punitiu (situació consum insostenible). veure ordenança fiscal tipus redactada.
  • Instal·lació de fonts (i aljubs) d’aigua públiques
  • Redacció de plans d’usos eficients d’aigua pels grans consumidors identificats, que hauran de ser aprovats per l’ajuntament i auditats bianualment pel seu compliment
  • Mesures de control de consum en zones portuàries i estudi de la viabilitat d’emprar només aigües regenerades (extensible a grans consumidors o consumidors singulars)
  • Implantació progressiva de Sistemes de Drenatge urbà d’aigües pluvials (SUDs)
  • Implementar les xarxes de distribució i sanejament als nuclis de població que encara no en tenen
  • Projectes de xarxes separatives en noves xarxes de clavegueram.
  1. Redacció de l’Estudi d’alternatives d’abastament de la zona del Llevant de Menorca (ACTUACIONS_9b_004 prevista al PHIB) que valori conjuntament les possibilitats d’ús d’aigües regenerades, la dessalinització i la reordenació de captacions per abastament i que permeti traçar un full de ruta per a la massa 1901M1 Maó. Responsables: D.G de Recursos hídrics del Govern de les Illes Balears; ajuntaments de Maó, Sant Lluís i es Castell, i Consell Insular de Menorca com a coordinador territorial.

Es tracta d’una mesura de caràcter urgent per la qual cosa l’estudi hauria d’estar executat l’any 2024, per poder posar les bases de totes les mesures a implementar a la zona de llevant de Menorca.

  1. Modificació de la classificació d’estat de la massa 1902M1 Sa Roca i redacció d’un pla d’actuació per a la massa, que contempli les possibilitats de reutilització, entre elles les de reg i recàrrega artificial. Responsables: D.G de Recursos hídrics del Govern de les Illes Balears, ajuntaments de Maó i es Mercadal, i Consell Insular com a coordinador territorial.

Malgrat que el PHIB classifica la massa 1902M1 Sa Roca com a bo, les sèries de dades mostren una tendència preocupant, que fa replantejar la seva classificació de cara a emprendre les mesures necessàries per revertir aquesta situació. Seria recomanable fer-ho de forma simultània també per a la massa 1903M1 Addaia, amb perspectives similars.

  1. Connexió en alta de la estació dessaladora (IDAM) de Ciutadella amb la xarxa del centre urbà de Ciutadella (INFRAESTRUCTURES_3a_016 prevista al PHIB) i redistribució de les captacions per abastament i cabals de bombeig a la massa d’aigua 1901M3 Ciutadella. Responsables: D.G. de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, ABAQUA, Ajuntament de Ciutadella i Consell Insular com a coordinador territorial.

El PHIB classifica la massa 1901M3 Ciutadella com a dolent, amb problemàtiques greus de salinització de l’aqüífer i manca de disponibilitat del recurs. Mentrestant, la IDAM Ciutadella funciona per davall de la seva capacitat de producció, principalment per la inexistència de totes les connexions a la xarxa de distribució previstes inicialment.

Es considera prioritària la redacció del projecte de connexió de la IDAM Ciutadella a la xarxa del centre urbà de Ciutadella dins el 2024, de cara a la seva tramitació, finançament i execució urgent.

  1. Posar en marxa el Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades amb destinació al regadiu a les Illes Balears incloent l’assessorament directe a finca per a optimitzar el consum i evitar la contaminació. Responsables: D.G. d’Agricultura del Govern de les Illes Balears en coordinació amb la D.G. de Recursos Hídrics, ajuntaments i Consell Insular com a coordinador territorial.

El pla, que es troba en procés de tramitació ambiental i està programat per al cicle 2023-2027, inclou 8 programes d’actuació com són el d’inversió en infraestructures, el d’explotació i manteniment de les infraestructures, el de consolidació i modernització del regadiu existent, el programa d’assessorament i formació, el de foment d’actuacions d’investigació i innovació, el d’actuacions compensatòries de la qualitat de l’aigua, actuacions per impulsar l’eficiència energètica i les actuacions mediambientals i de restauració dels entorns de les basses. Inclou també 9 objectius de caràcter econòmic, 6 de caire ambiental i 2 de caràcter social.

És molt important tenir en compte que la implantació de reg amb aigües depurades ha de suposar la substitució dels usos d’aigües subterrànies i tenir un balanç positiu per a l’aqüífer. S’ha de prevenir la creació de noves zones de reg que puguin suposar a futur nous consums d’aigües subterrànies en cas de mancar el subministrament d’aigües regenerades.

Destaquem les següents actuacions com a prioritàries:

  • Actuacions per a la millora de la qualitat de l’aigua i evitar salinitat a les EDARs en coordinació amb ajuntaments, Autoritat Portuària de les Illes Balears i Ports de les Illes Balears.
  • Construcció de les infraestructures necessàries per al dipòsit d’aigües regenerades i l’arribada a les finques de regadiu existents sense creació de nous regadius. S’ha de remarcar la importància d’una bona planificació i disseny d’aquestes infraestructures tenint en compte el seu ús, usuaris potencials, etc.
  • Posar en marxa un acompanyament tècnic a les finques a diversos nivells. Visites periòdiques a les finques i ajudes tècniques i propostes per a reduir consums i evitar contaminació: programes de fertilització, eficiència en el reg, tria de varietat cultivades, etc.
  • Prohibició de regar cultius entre les 13 i 18h.
  1. Redacció i execució dels Plans Especials de nucli rural, que haurien d’incloure, entre d’altres mesures de sostenibilitat, mesures destinades a l’estalvi d’aigua i evitar la contaminació. Està establert al Capítol III del PTI (articles 68-71 de la normativa). Responsable: Comunitats de propietaris, ajuntaments i Consell Insular com a coordinador territorial.

És imprescindible ordenar i gestionar correctament els nuclis rurals, assegurant no només una gestió eficient de l’ús de l’aigua, sinó també un tractament adient de les aigües residuals generades que permeti el seu aprofitament i eviti la contaminació de l’aqüífer.

Destaquem com a mesures prioritàries a incloure en aquests plans en temes relatius als recursos hídrics:

  • Construcció de filtres verds o sistemes autònoms de depuració d’aigua, ja siguin a nivell particular o de comunitats de propietaris amb reutilització de les aigües per a reg.
  • Construcció d’aljubs o sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja.
  • Xerojardineria.
  • Agricultura ecològica.
  • Sistemes de reg eficients.
  • Limitacions en horaris de reg
  • Gestió eficient de les piscines.
  • Comptadors als pous i control de les extraccions.
  • Límits màxims d’extracció.

A més hauria d’haver un suport tècnic per part de l’administració amb oferiment de cursos d’agricultura sostenible, filtres verds, reutilització d’aigües, banys secs, etc.

  1. Gestió unificada i de proximitat de l’aigua, en forma de consorci i comunitat d’usuaris. G de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, ajuntaments i Consell Insular com a coordinador territorial.

Seria recomanable que abans de finalitzar l’any 2023 s’aprovin definitivament els estatuts del Consorci de Residus i Energia, que passi a denominar-se Consorci de Residus, Energia i Aigua de Menorca per incorporar l’aigua com a objecte de gestió i poder dur a terme accions consorciades a partir de 2024.

Al mateix temps, s’hauria de reprendre la tasca de la creació de la Comunitat d’Usuaris dels Aqüífers de Menorca estudiant la viabilitat les diverses alternatives possibles.

La Comissió d’Aigua i Territori està formada per diversos membres de l’IME preocupats per la pèrdua de la quantitat i la qualitat dels recursos hídrics de Menorca. Tot i que principalment en formen part membres de les seccions de Ciència i Tècnica i de Ciències Naturals, també hi participen membres d’altres seccions i persones externes a l’IME amb una llarga experiència en el sector privat.  Finalment, és important recordar que des de la Comissió volem estudiar i tractar l’aigua des de totes les seves vessants, incloent aspectes tant diversos com l’arquitectura hidràulica tradicional, la toponímia o la conservació de les masses d’aigua superficials.

 

Back To Top