skip to Main Content

Preguntes Freqüents (FAQs) – Programa de vigilància del niu de tortuga marina

Aquest text ha estat consensuat entre el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) i les 4 entitats menorquines que duen a terme el programa de vigilància del niu de tortuga marina (GOB Menorca, OBSAM, Fundació per a la Preservació de Menorca i Per la Mar Viva)

SOBRE LES ACTUACIONS DUTES A TERME

  1. Per què es van treure els ous de Punta Prima?
    • Perquè era sabut que en aquella platja l’arena no assoleix suficient temperatura i la posta no hauria arribat a bon port o haguessin nascut només mascles.
  2. Per què va anar a fer els ous a Punta Prima?
    • Les tortugues trien platges obertes, de fàcil accés des de la mar. Punta Prima és l’única amb aquestes característiques al Llevant de Menorca, juntament amb Sa Mesquida.
    • A causa del canvi climàtic i l’augment de temperatura del mar (2ºC en les darreres dècades), les tortugues marines s’aventuren a explorar noves àrees de reproducció més al nord. Des de l’any passat tenim constància de que han arribat a Balears, encara que és molt possible que ja ho facin des de fa més temps.
  3. Per què es van dur els ous a sa Mesquida?
    • Perquè es sabia que era una platja l’arena de la qual assolia més temperatura a l’estiu gràcies al seu color més fosc (es va fer un estudi anys abans de temperatures de l’arena). Es va prioritzar també que fos a prop del lloc de posta original.
  4. Quants ous es van deixar a sa Mesquida?
    • 90 ous a sa Mesquida, 25 en incubadora a Ciutadella i 17 en incubadora a Mallorca.
  5. Per què ens estem dedicant tants esforços a la vigilància i maneig d’aquesta posta de tortuga?
    • Perquè és una espècie catalogada com a vulnerable a les illes
    • Perquè és el primer registre històric de cria de tortuga marina a
    • Perquè és el primer registre històric del possible naixement de tortugues en una platja de les illes
    • Perquè hi ha un acord a tot l’Estat per gestionar de forma semblant tots els nius de tortuga marina.
  6. Que s’ha fet amb les tortugues que van néixer l’any 2019 a Eivissa?
    • D’un total de 160 ous van néixer 37 tortugues. S’ha fet un programa anomenat Head-starting, que consisteix en criar-les en instal·lacions controlades durant un temps, per després alliberar-les a la mateixa platja on es van incubar els nius. En el nostre cas el programa durarà un any, (fins a final de setembre), i després les alliberarem marcant amb seguiment satel·lital diverses d’elles. El motiu és intentar que sobrevisquin el màxim nombre possible, ja que en la naturalesa s’estima que tan sols un de cada 200 nascuts arriba a adult, i que la mortaldat en els primers mesos és del 90%. D’aquesta manera ajudem a la seva conservació.
  7. Que es farà amb les tortugues quan neixin?
    • El mateix que amb les d’Eivissa del any passat.

Tancat de protecció per a la posta de tortugues a sa Mesquida.

SOBRE LA BIOLOGIA DE LES TORTUGUES MARINES

  1. És possible que aquesta tortuga hagués nascut ja a Punta Prima?
    • No, segurament era la seva primera cria o venia de criar en altres parts del Mediterrani Oriental o Central Sud. El sexe de les tortugues està determinat per la temperatura d’incubació i en les condicions actuals les platges del sud de Menorca produirien mascles.
  2. És possible que la tortuga torni a fresar a Punta Prima?
    • És possible, encara que quan es parla que les tortugues tornen a néixer a el mateix lloc en el qual van néixer (filopàtria) no vol dir que sigui exactament aquest lloc, poden ser fins i tot alguns centenars de quilòmetres.
  3. És habitual que aquestes tortugues es reprodueixin a les illes Balears?
    • No, és possiblement una conseqüència del canvi climàtic. Les tortugues marines són preferentment espècies tropicals i pantropicals. L’any passat 2019 va ser el primer registre històric de la cria de tortuga babaua a les Balears. Concretament es va donar a Eivissa amb 2 postes diferents. Aquest any 2020 n’hi ha hagut una a Eivissa i una a Menorca. És el primer registre històric de cria de tortuga marina a Menorca. Tot el que s’havia vist fins ara en aigües de Menorca eren individus de pas, la majoria joves o subadults en fase de dispersió. A Formentera hi ha registres orals de rastres de tortugues. Tanmateix, si hi havia nidificació en el passat, produïa mascles i per tant no hi havia una població resident.
  4. Quantes espècies de tortugues marines hi ha al Mediterrani?
    • Tres espècies: tortuga babaua (Caretta caretta), tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) i tortuga verda (Chelonia mydas). Sent la més freqüent amb diferència a Balears la tortuga De forma excepcional es poden trobar exemplars de dues espècies més.
  5. Quan tarda en criar una tortuga marina? (edat fèrtil)
    • L’edat de primera maduresa sexual a la Mediterrània és de 20 anys. A altres poblacions no ho fan fins els 30 anys.
  6. Quan tarden en desenvolupar-se els ous?
    • És molt variable, entre 40 i 90 dies. En el Mediterrani entorn a 45-60 dies (54 dies de mitjana).
  7. Quines són les taxes de supervivència de les tortugues petites en el medi natural?
    • En condicions naturals, de mitjana aproximada, només 1 de cada 100 cries de tortuga arriba a 1 any de vida. I només 1 d’entre 200 i 1000 arriba a edat adulta.
  8. Quina mida arriben a assolir les tortugues babaues?
    • Fins a 1 metre de llargada de la closca. Però la majoria que es troben fan 40-60 cm.
  9. Diuen que les tortugues tornen a fresar al lloc on van néixer. És veritat? Tornaran en un futur les tortugues que neixin a sa Mesquida?
    • El mateix que la resposta de Punta Prima.
Trasllat de la posta de Punta Prima per part del COFIB, els Agents de Medi Ambient i el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Menorca.

 

SOBRE LA CONSERVACIÓ DE LES TORTUGUES MARINES

  1. Quines són les principals amenaces de les tortugues marines al Mediterrani?
    • Captures accidentals per determinades arts de pesca (xarxes-fantasma, xarxes d’arrossegament, palangre,…)
    • El canvi climàtic.
    • Els depredadors, especialment en etapes juvenils.
    • Pèrdua de zones de posta.
    • Ingestió de materials ingeribles flotants (plàstics…).
    • Col·lisió amb embarcacions.
  2. En quin nivell de protecció està catalogada la tortuga babaua?
    • Vulnerable – Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas. (BOIB 46 23/02/2011)
    • Altres: Directiva Hàbitats (Annexos II i IV); Conveni de Barcelona (Annex II); Conveni de Berna (Annex II); Conveni CITES (Annex I).
  3. Quin és el seu estat de conservació?
    • Vulnerable, segons el llibre vermell dels vertebrats de Balears (UICN).
    • Llista vermella – Vulnerable amb tendència poblacional decreixent. The IUCN Red List of Threatened Species 2017:
Amb qui ho vols compartir?
Back To Top