Presentació conjunta dels estudis “Evolució de la línia de costa de les platges de Menorca 1956-2021” i “Cartografia d’hàbitats i impactes de sistemes dunars. Comparativa 1988-2004-2021”
El litoral i els sistemes dunars de la Reserva de la Biosfera de Menorca han estat avaluats en dos estudis dirigits per l’OBSAM dins d’un marc de perspectiva històrica, que reforça les conclusions d’aquests treballs.
Aquest divendres s’ha presentat l’estudi “Evolució de la línia de costa de les platges de Menorca 1956-2021“, un treball que neix de la col·laboració entre l’OBSAM i la Societat d’Història Natural de Balears que pretén donar una visió global de la fluctuació de la línia de costa sobre 52 platges d’arena de la nostra illa durant els darrers 65 anys.
La conclusió global d’aquest estudi, que completa altres treballs anteriors, és que la línia de costa de Menorca presenta, de mitjana, un retrocés total de 4,8 m al llarg del període 1956-2021. Aquest valor es podria considerar moderat, encara que s’ha de tenir en compte que les característiques úniques de cada platja fan que els valors a cada una d’elles siguin diferents. El que queda clar, però, és que durant els darrers 65 anys la línia de costa menorquina ha sofert un retrocés contingut, en el qual hi intervenen diversos factors.
Per zones, les platges que presenten un retrocés més important són les de les façanes oest i sud de l’illa. Coincideix que són les platges a on es registren nivells més alts de densitat d’usuaris. Igualment, les que presenten un retrocés menor o, fins i tot, un creixement, són les platges de la façana nord i est, quedant com la zona de l’illa on es pot apuntar cap a un equilibri en el temps de la línia de costa.
Són diversos els factors que determinen el retrocés o avançament de la línia de costa. Al nord, per exemple, la menor afluència d’usuaris, major gramatge de l’arena i la presència més habitual de sistemes dunars associats a la platja, fan que el retrocés sigui menor o no es doni. S’ha de tenir present que les platges són sistemes dinàmics, en les quals s’han de tenir en compte molts de factors per conèixer la realitat concreta de cada un dels arenals. Tanmateix, amb aquest estudi s’ha comprovat que aquelles platges amb sistemes dunars, especialment si es troben en bon estat de conservació, ajuden a mitigar els factors que causen el retrocés de la línia de costa, com potser la pujada del nivell de la mar causada pel canvi climàtic.
Així, l’estudi conclou, amb les dades estudiades durant el període de 1956 a 2021, que el 67,3% dels 52 arenals estudiats està en retrocés, mentre que un 32,7% han avançat. En els extrems, per una banda es troben les platges de cala Blanca, arenal de Llevant de Son Saura i cala en Porter, com les que presenten uns valors més negatius, i les platges de Canutells i es Bot, com les que presenten valors d’evolució més positius.
A banda d’aquest estudi, també s’ha presentat la publicació feta en col·laboració amb l’Agència Menorca Reserva de Biosfera “Cartografia d’hàbitats i impactes de sistemes dunars. Comparativa 1988-2004-2021”. Aquest estudi demostra una recuperació de l’estat de conservació dels sistemes dunars menorquins, comparant l’evolució des de 2004 a 9 arenals. També posa èmfasi en l’efectivitat de les mesures de conservació adoptades per recuperar els sistemes dunars.
A l’acte de caràcter cientificotècnic han assistit Josep Juaneda, conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera; Irene Estaún, directora insular de Reserva de Biosfera;Esteve Barceló Marquès, director insular de Medi Ambient; Isaac Olives Vidal, director insular de Projectes Sostenibles; Marisa Álvarez, regidora de Medi ambient de l’Ajuntament des Castell; David Martínez Pablo, director del parc natural de S’Albufera des Grau; Marta Jordi,coordinadora científica l’IME; David Carreras, director de l’OBSAM; José Ángel Martín i Guillem X. Pons, autors de l’estudi Evolució de la línia de costa de les platges de Menorca 1956-2021; Sònia Estradé i Iván Fernández, autors de l’estudi “Cartografia d’hàbitats i impactes de sistemes dunars. Comparativa 1988-2004-2021” i Joan Rita.
Son Bou (part urbanitzada)
