skip to Main Content

PRESSIÓ HUMANA A MENORCA. Els efectes demogràfics d’un any de pandèmia

L’indicador de Pressió Humana Diària (PHD) és el saldo de persones que hi ha a l’illa dia a dia. S’obté a partir dels registres diaris d’entrades i sortides de passatgers a l’aeroport, al port de Ciutadella i al port de Maó. La seva evolució al llarg d’un any descriu una corba que recull la forta estacionalitat generada pel turisme a l’illa.

Un patró que es repeteix tots els anys amb lleus diferències d’un any per altre, de manera que l’anàlisi de l’evolució d’aquest patró requereix una ampla perspectiva temporal. No ha estat així el darrer any. El 2020 ha estat un any excepcional i la repercussió de la COVID19 en l’indicador de PHD és digne d’analitzar interanualment. Es pot comprovar amb una simple ullada a la gràfica que parla per si sola: la corba del 2020 s’estableix en les cotes de 25 anys enrere.

Gràfic 1. Pressió Humana Diària a Menorca. Cicle anual.

La corba de 2020 va estar literalment confinada fins el mes de juliol i, tot i que l’arribada del turisme va ser més intensa del que és habitual (major pendent juliol-mitjans agost), el màxim de la corba es va situar molt per sota dels anys anteriors, assolint valors propers als de 25 anys enrere.

Però anem per parts. Les següents taules presenten un resum de l’indicador amb mitjanes mensuals i màxim anual de l’inici i darrers anys de la sèrie, així com altres mesures de referència que ens poden ajudar a reflexionar sobre els efectes de la crisi sanitària en termes de població: el nombre de persones empadronades (PMH: registres a 1 de gener del padró municipal d’habitants), la intensitat de trànsit en carretera (IMD: intensitat mitjana diària) i el flux mensual de turistes.

Taula 1. Mitjanes mensuals, mitjanes per temporades i màxim diari de la Pressió Humana Diària a Menorca.

Unitats: persones. Font i elaboració: OBSAM.

Notes: 1. Ressalten en blau o vermell, respectivament, les dades dels anys amb mínims o màxims històrics de cada sèrie 1996-2020 per cada mes (en línies). 2.Temporada baixa: de gener a abril i novembre i desembre. Temporada alta: de maig a octubre.

Taula 2. Padró municipal d’habitants. Registres a 1 de gener.

Unitats: persones. Font: IBESTAT.

Taula 3. Trànsit en carretera: Intensitat Mitjana Diària, estació E-10318 (Me-1, Km.20).

Unitats: nombre de vehicles. Font: Consell Insular de Menorca.

Taula 4. Nombre de turistes anuals a Menorca.

Unitats: nombre de turistes. Font: enquesta FRONTUR, Institut Balear d’Estadística (IBESTAT).

CONFINAMENT

El dissabte 14 de març de 2020 es decreta l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada per la COVID-19. Amb la limitació de la llibertat de circulació de les persones, es crida a la població per al seu confinament als seus domicilis. Fins aquell dia érem 88.058 persones a l’illa. L’estat d’alarma es perllongà fins les 00:00 hores del diumenge 21 de juny. Aleshores, l’indicador de pressió humana diària havia assolit un saldo de 92.252 persones a Menorca. De manera que, durant el confinament, el moviment de passatgers deixa a l’illa un saldo positiu de 4.194 persones (amb 23.082 arribades i 18.888 sortides).

A falta de dades, sobre aquestes persones només podem aventurar hipòtesis. Una és que tots els que tenen un vincle estret a Menorca (família o segona residència) però habitualment viuen fora per feina o estudis, han vingut a l’illa. La majoria probablement són estudiants que tornen a casa a passar el confinament amb les seves famílies. Però també arriben persones que tenen segona residència a Menorca i decideixen traslladar-s’hi a passar el confinament.

Els moviments de passatgers durant les 14 setmanes que dura el confinament es produeixen en distintes intensitats i direccions. Durant la primera setmana entren 3.577 persones i en surten 4.086: marxen més persones de l’illa que no pas n’entren. La majoria dels moviments de passatgers, tant sortides com entrades, es produeixen entre dissabte 14 de març i dimarts 17 de març. Les sortides es produeixen majoritàriament per via aèria, igual que les entrades, però destaca l’arribada de 661 persones al port de Maó el primer dia de l’estat d’alarma. Una hipòtesi sobre les sortides dels primers dies encaixaria amb els turistes de l’IMSERSO que en aquelles dates visitaven Menorca. Les arribades es podrien identificar amb la primera onada d’estudiants que van tornar a casa.

Gràfic 2. Pressió Humana Diària a Menorca durant el confinament.

La resta de setmanes el saldo del moviment de passatgers és positiu: entren més persones que no pas en surten. En les 7 setmanes següents, és a dir fins el 8 de maig, les arribades es situen al voltant de les 500 persones setmanals i les sortides al voltant de les 400 persones a la setmana. Els moviments de passatgers van augmentant paulatinament durant les quatre setmanes següents, deixant a l’illa uns saldos positius d’unes 200 persones de mitjana setmanal. I en les dues darreres setmanes del confinament (a partir de dissabte 6 de juny) l’augment dels moviments passa de gradual a exponencial: gairebé es doblen els moviments de les setmanes anteriors. Una hipòtesi que contemplem sobre un possible origen d’aquest increment és l’arribada de temporers esperant poder arrencar la temporada.

La deriva de la corba de pressió humana la situa sobre les 92.000 persones. Curiosament per sota de la població que hi havia empadronada l’1 de gener de 2020 (gairebé 3.500 persones menys). Això fa pensar sobre el gran volum de persones empadronades que no viuen realment a l’illa. Caldrà contrastar aquesta informació amb possibles nous empadronaments produïts durant el confinament. La perspectiva del teletreball pot encoratjar a més d’un a prendre tal decisió. Per avançar sobre aquesta hipòtesi haurem d’estar atents a les properes actualitzacions de les dades del padró (registre del PMH a 1 de gener de 2021).

DESCONFINAMENT

L’estat d’alarma per tot l’estat espanyol s’anirà prorrogant fins el 21 de juny. A partir d’aquesta data i en funció del nombre de casos cada comunitat anirà assolint diferents fases fins a un desconfinament total. Una millor situació sanitària respecte a altres comunitats permet que les Illes Balears es trobi en fases més avançades del desconfinament. L’anhelada temporada turística comença a donar els primers símptomes de vida, fet que es trasllada en els nombres de l’indicador de pressió humana.

Gràfic 3. Pressió Humana Diària a Menorca, inici de temporada (1jul-11ago).

En el tram de juliol fins primera quinzena d’agost la corba de PHD pren una pendent positiva de 1.445 persones diàries, mentre que els anys anteriors aquesta pendent no superava les 1.150 persones diàries. Això ens indica que el desconfinament es va caracteritzar per una arribada de turistes més intensa del que és habitual. Vist d’un altra manera, durant el mes de juliol del 2019 la corba de PHD va augmentar en 26.632 persones, mentre que durant el mes de juliol del 2020 la corba ha augmentat en 44.529 persones.

Tot i així, a Menorca durant el mes de juliol registra de mitjana 125.759 persones, gairebé set mil persones diàries menys que el 1996, fa vint-i-quatre anys, i un 28 % menys que la mitjana mensual registrada el juliol del 2019.

EN QUÈ HA QUEDAT LA TEMPORADA TURÍSTICA?

El següent gràfic ofereix una perspectiva temporal més ample de la sèrie, que ens permet comprovar l’excepcionalitat de l’any 2020 respecte als anteriors. Setmana Santa i Sant Joan constituïen dos màxims locals de la corba que enguany han desaparegut. La corba assoleix el seu màxim en nivells similars als de fa vint-i-cinc anys: s’estableix en les 161.968 persones l’11 d’agost, un 21% inferior al màxim assolit l’any anterior, el 2019.

Gràfic 4. Evolució de la Pressió Humana Diària i el Padró (registres a 1 gener).

De la taula 1 que recull distintes sèries de la PHD, contrasta el fet que el màxim i mínim de tota la sèrie de mitjanes en temporada alta es trobin en dos anys correlatius: el màxim el trobem en la temporada alta 2019 i el mínim en la temporada alta 2020. Aquesta circumstància es repeteix pels mesos de maig i juny. Les xifres mensuals de la PHD pels mesos de maig, juny i juliol, prenen els valors més baixos dels darrers 25 anys, i l’agost pren valors molt similars als del 1996, l’inici de la sèrie. Òbviament aquests nivells tan baixos de pressió humana responen als efectes de la paralització de la corba durant el confinament.

Segons les dades de l’enquesta FRONTUR sobre flux de turistes, la temporada del 2020 Menorca va rebre prop d’un milió de turistes menys que en temporades anteriors, això és una reducció del 70%. Per procedències obtenim que entre els turistes estrangers la reducció ha estat del 89%, mentre que entre els turistes espanyols és del 39% en tot l’any 2020, que inclou Setmana Santa.

La por al contagi desencoratgen a moltes persones a l’hora de planificar les seves vacances. Les restriccions de viatjar imposades per Alemanya i Regne Unit també incideixen directament sobre l’evolució de la corba. Tanmateix la resposta al desconfinament ha estat contundent, sobretot per part del turisme nacional. En la gràfica de flux mensual de turistes segons procedència es comprova que el màxim de turistes espanyols durant l’estiu s’assoleix en els mateixos màxims dels anys anteriors.

Gràfic 5. Flux de turistes a Menorca.

El contrast de les variacions interanuals del mes d’agost, com a cúspide de la temporada turística, per diferents indicadors conviden a la reflexió. Obtenim que, durant el mes d’agost, la mitjana mensual de la PHD ha estat el 2020 un 23 % menor que el 2019. Pel que fa al trànsit registrat en les carreteres ha davallat respecte l’any anterior un 17 %. I quan a la davallada del flux de turisme durant el mes d’agost ha estat del 51%.

Taula 5. Comparativa xifres agost 2019 i agost 2020.

Unitats: persones, vehicles i turistes. Fonts: OBSAM, Consell Insular de Menorca i IBESTAT.

De manera que, en termes relatius, ha davallat més la població que el trànsit a les carreteres, indicatiu d’una major mobilitat de les persones que han estat a l’illa, i/o de que bona part de les persones que no han vingut enguany no circulaven o circulaven poc per dins l’illa durant la seva estada. Encaixarien en aquest perfil de turista els estrangers que s’allotjaven en hotels amb tot inclòs.

D’altra banda observem que la davallada del turisme ha estat molt superior a la davallada de la PHD. Això fa pensar en que, si be no han vingut molts dels turistes, sobretot els estrangers, els residents tampoc no han viatjat a l’estranger, de manera que els residents que feien turisme fora de l’illa enguany han optat per fer turisme dins l’illa.  Això també ha generat ben segur una major mobilitat dins l’illa.

Tot i a pesar de les dades de PHD, la reducció de l’oferta turística i la major mobilitat dels visitants d’enguany han contribuït a que la sensació durant la temporada no ha estat d’una illa buida.

Tanmateix el sector hoteler ha rebut un percentatge molt menor del que és habitual, ja que gran part d’aquest turisme s’ha allotjat fora del sector. Aquesta és un altra dada que es desprèn de l’enquesta FRONTUR: la temporada 2020 una major proporció dels turistes arribats a l’illa s’han decantat per allotjaments fora de mercat (habitatges particulars o similars). Si altres anys aquesta modalitat representava una cinquena part del total d’allotjaments, el 2020 ha estat més de la tercera part, circumstància especialment negativa pel sector hoteler. És a dir, dels 1.424.953 turistes arribats durant el 2019, el 79% es van allotjar en algun establiment hoteler, però dels 425.543 turistes arribats el 2020 els allotjats en algun establiment hoteler ha estat només el 64%.

Gràfic 6. Modalitat d’allotjament dels turistes: mercat i no mercat.

TANCAMENT DEL 2020

La pandèmia no dona treva i les mesures de contenció de la COVID-19 establertes per la comunitat autònoma acompanyaran tota la temporada turística, que culminarà amb la nova declaració de l’estat d’alarma al país, el 25 de octubre del 2020, prorrogat fins el proper 9 de maig.

L’any 2020 es tanca amb 4.450 persones menys que el seu inici, que representa una disminució del 5%. En termes més generals, la pressió humana global del 2020, entesa com a l’àrea de la corba anual, ha disminuït un 18% respecte l’any anterior. La relació de proporció entre població permanent i població flotant que altres anys rondava el 70/30,  ha estat durant el 2020 de 80/20. És a dir que proporcionalment s’ha reduït més la població flotant (-49%) que no pas la població permanent (-4%).

Gràfic 7. Pressió Humana Diària: població permanent i població flotant.

Aquesta reducció del 18% calculada en la pressió humana anual, coincideix perfectament amb la disminució de la demanda d’electricitat observada (-18%), la demanda d’abastiment d’aigua (-17%) i el total dels residus generats (-20%); sempre comparant els anys 2020 i 2019. Totes les xifres davallen entre una cinquena i sisena part respecte l’any anterior. La coincidència de la davallada dels quatre indicadors, procedents de fonts diferents, reafirma el correcte càlcul de la pressió humana a la vegada que demostra, una cop més, fins a quin punt són dependents aquestes variables entre sí.

Taula 6. Comparativa xifres 2019 i 2020.

Unitats: persones, MWh, m3 i Tones. Fonts: OBSAM, Red Eléctrica España, Consorci de residus i energia de Menorca (CIME), Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear, Ajuntaments de Ferreries i es Migjorn Gran, Royal Son Bou, Hidrobal, Aigües St. Lluís, Aigües cala blanca, Binissafuller Rotters, INIMA, Aguafines; Aigües de binixíquer; Son Parc de Menorca SA, CastelloSA., Ass. veïns cala Galdana; Ass. veïns Serra Morena; Aigües des  Mercadal, AENA.

Enguany l’estat d’alarma ha acabat 43 dies abans que el 2020, tot i que les restriccions continuen vigents. Segons el que hem après del 2020, què podem esperar de la propera temporada que està a tocar? El turisme nacional possiblement continuï fidel a la seva cita estival amb l’illa, però la seva arribada s’intensificarà més o menys en funció del que s’allarguin les restriccions de mobilitat. Pel que fa a l’estranger, l’evolució de la crisi sanitària a Europa amb les restriccions que se’n derivin determinarà la resposta de la demanda del mercat estranger, tot perfilant la nova corba de pressió humana d’aquesta temporada i determinant l’activitat del sector hoteler.

Nota metodològica aclaridora: Les xifres aquí presentades de PHD difereixen sensiblement de les xifres de l’indicador equivalent publicades per IBESTAT (IPH). Tot i que la idea bàsica del càlcul és comuna, no apliquem els mateixos criteris d’ajust en el tractament dels registres d’entrades i sortides de persones pels aeroports i ports de les illes. S’obtenen uns valors lleugerament diferents que afecten principalment al nivell on es situa la corba, però no tant a la forma. De manera que la corba dels dos indicadors tenen una forma molt similar i per tant moltes de les conclusions d’aquest article són compartides.   

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top