skip to Main Content

Prospeccions petrolieres al mar Balear

En els darrers anys, les prospeccions petrolieres a l’àmbit espanyol s’estan estenent pel Mediterrani, Cantàbric i aigües canàries. Al Mediterrani ja són diverses les prospeccions permeses al golf de València i davant les costes de Tarragona, i ara ens enfrontem a les prospeccions projectades en el mar balear. Concretament, abracen des de la part nord de la costa catalana, a 31 km de distància de la costa Brava, estenent-se cap al sud, per l’est de les illes Balears fins a 20 km de la costa menorquina, a unes profunditats que van des dels 200 fins als 2.800 metres. Aquest tipus de prospeccions sísmiques duen associats un gran nombre d’impactes sobre la fauna i els ecosistemes marins, que es veurien multiplicats amb la instal·lació i funcionament de les explotacions petrolieres que podrien posar-se en marxa en cas de que es trobessin dipòsits aprofitables.



Figura 1. La zones ratllades corresponen a l’àmbit de prospecció durant les dues fases del projecte: Fase 1, en vermell; i Fase 2, en verd. Font: Spectrum Geolimited i URS. amplia la imatge

Com es faran les prospeccions?
Per tal de localitzar estructures geològiques susceptibles de contenir hidrocarburs es faran les exploracions sísmiques mitjançant vaixells que arrastraran, a una fondària d’entre 5 i 9 metres, 4 emissors d’ones acústiques (air-guns) que emetran cadascun ones de 215 decibelis (dB). Aquests sons són suficientment forts com per travessar tota la capa d’aigua i el subsòl, penetrant a través de les diverses capes geològiques i reflectint-se a la superfície. Els ecos que retornen es graven a uns receptors que es situen en un cable de 10.050 metres de llargada (streamer) arrossegat pel vaixell, permetent analitzar les diverses estructures geològiques.

El projecte consta de dues fases: la primera a la zona entre Catalunya i nord Menorca; i la segona que engloba tot l’est i sud de les illes balears, abraçant gairebé tota Menorca. Les operacions sísmiques es realitzaran en un total de 14.000 km lineals i tindran una durada de 22 setmanes (5 mesos).

Principals impactes sobre la fauna marina

Les ones sonores emeses per dur a terme les prospeccions produeixen forts impactes a la fauna marina, entre ells els cetacis com balenes, catxalots, dofins i orques. Els cetacis usen ones sonores per a comunicar-se, rastrejar l’aliment en el mar, aparellar-se o orientar-se. Les emissions d’ones sonores per part de les activitats humanes de tant alta intensitat (215dB) i amb freqüències de 0 fins a 120 Hz dins del rang de les emprades per aquesta fauna, poden afectar greument aquestes funcions. Tot i que els cetacis solen allunyar-se de la font de soroll, el seu comportament es veu altament afectat amb canvis en les rutes migratòries, alteració dels ritmes de respiració i immersió, problemes fisiològics (com estres, immunodepressió, etc.), augment de la despesa energètica, afectació a la capacitat d’alimentació i d’orientació. En casos extrems, pot produir-los danys irreparables al sistema auditiu o, fins i tot, la mort. En aquesta zona hi són presents vuit espècies de cetacis: dofí mular (Tursiops truncatus), dofí comú (Delphinus delphis), dofí llistat (Stenella coeruleoalba), cap d’olla gris (Grampus griseus), cap d’olla comú (Globicephala melas), catxalot (Physeter macrocephalus), balena de Cuvier (Ziphius cavirostris) i rorqual comú (Balaenoptera physalus).

Les tortugues marines com la ta tortuga boba (Caretta caretta) inclosa en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, també es veu afectada pels sons d’alta intensitat amb canvis a les seves rutes migratòries, ala vegada que poden sofrir danys en els òrgans interns, el crani i la closca.

Quant als peixos, hi ha diversos estudis que demostren que els polsos sonors de les avaluacions sísmiques produeixen danys als ous i la mort de larves. Les cèl·lules sensorials dels peixos adults es veuen greument danyades o totalment destruïdes a poca distancia de les fonts d’ones sonores a més d’altres danys físics, alteracions de comportament o la mort per impacte directe.

Totes aquestes repercussions sobre els peixos afecten a la pesca, amb disminució de les captures i una disminució en la diversitat de les especies capturades. Un estudi sobre els efectes de les prospeccions sísmiques sobre la pesca de bacallà (Engas et al,1993) van mesurar reduccions d’aproximadament un 50% en un radi de 20 milles nàutiques. La reducció va ser més gran dins de la zona de tir, on el descens de les captures d’arrossegament va ser de 70% en comparació amb el nivell d’abans que comencés la prospecció . La reducció en les taxes de captura de bacallà amb palangre dins de la zona de tir va ser del 44%.

De forma més específica per Menorca, les prospeccions podrien afectar de manera directa les pescaries de gamba (talús mitjà) i d’escamarlà (talús superior) ja que la pràctica totalitat d’aquestes zones es troben situades dins l’àrea d’actuació.

La zona afectada
L’estudi realitzat pel Ministeri de Medi Ambient “Identificación de las Áreas de Especial Interés para la Conservación de los Cetáceos en el Mediterráneo Español” (2002),  va ser elaborat per tal d’aportar dades científiques per a l’aplicació dels diversos tractats, acords i normatives tant internacionals com nacionals per la conservació dels mamífers marins. En aquest estudi es proposen varies zones a protegir com a àrees d’interès per als cetacis i entre elles son definides a Balears la costa nord de Mallorca, costa nord de Menorca, el canal de Menorca, el sud-est de Mallorca i Cabrera, i sud de Formentera. A més, com a zona d’interès per ser zona migratòria s’hi afegeix tota l’àrea entremig de les costes de Catalunya, Comunitat Valenciana i illes Balears; zona coincident amb la prospectada en la fase 1 del projecte. Les mesures de conservació que recomana l’estudi per aquestes zones inclou, entre d’altres, la regulació i inclús prohibició de qualsevol activitat relativa a la exploració,modificació o explotació del sòl o el subsòl.

Figura 2. Àrees d’interès per a la conservació dels mamífers marins al Mediterrani espanyol. Font: Identificación de las Áreas de Especial Interés para la Conservación de los Cetáceos en el Mediterráneo Español (2002). amplia la imatge

El futur de l’energia
Parlar dels impactes de les explotacions petrolieres i de les repercussions ambientals de l’ús del petroli com a font energètica ens duria a una altra actualitat ambiental però es ben clar que els temps del petroli estan arribant a la seva fi. L’augment exponencial del consum mundial i la minva de les reserves ens porta a uns escenaris propers d’escassetat d’aquesta font energètica, que cada vegada es més difícil de trobar i més costosa d’extreure. A més de les repercussions socio-econòmiques de la dependència exterior i la constant escalada dels preus del barril.

Els impactes i desastres ambientals que ha dut associada la seva explotació i transport són ben coneguts tenint exemples propers com l’Exxon Valdez (Alaska, 1989) el Prestige (Galicia, 2002)o la plataforma petroliera Deepwater Horizon, (golf de Mèxic, 2010). Els problemes de canvi climàtic i contaminació atmosfèrica produïts per la crema de combustibles fòssils ens duen irremediablement a haver d’apostar per la disminució dels consums, l’estalvi i l’eficiència com a accions indispensables cap a un futur sostenible basat en energies renovables.

20-01-2014

Bibliografia

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top