Quanta gent hi ha damunt Menorca?

El passat any 2024 es van superar tres sostres històrics del poblament damunt aquesta illa:

• En relació a la població resident, per primera vegada es superaven els 100.000 habitants censats a l’illa.
• En quant a la pressió humana o població total, és a dir la suma de residents més turistes, la mitjana anual superava per primera vegada les 120.000 persones repartides al llarg de tots els dies de l’any.
• El mes d’agost de 2024 es superaven per primera vegada les 200.000 persones de mitjana diària al llarg de tot el mes de pressió humana.

Aquests tres xifres ens han duit a analitzar la situació amb més deteniment per totes les implicacions que comporten en quant a massificació turística, accés a l’habitatge, pressió sobre el territori i consum de recursos.

Quanta gent hi ha damunt Menorca?

Lògicament, depèn del moment de l’any:

• A l’hivern entre 85.000 i 90.000 persones, durant els 6 mesos de la temporada baixa en els dos darrers anys 2023 i 2024.
• A l’estiu entre 150.000 i 160.000 persones, durant els 6 mesos de la temporada turística en els dos darrers anys 2023 i 2024.
• Al mes d’agost la mitjana diària es situa entorn a les 200.000 persones, amb puntes de més de 210.000 persones, en dies puntuals.
• Açò significa que la població flotant es situa entorn a les 68.000 persones de mitjana diària al llarg de tota la temporada turística. (Població flotant = turistes + temporers + segones residències + residents que tornen a l’estiu)
• Açò dona una mitjana anual de 123.639 persones damunt l’illa. Aquesta seria la verdadera població de Menorca, en quant a consum de recursos, necessitats d’habitatge/allotjament i necessitats generals de salut, serveis municipals, subministraments, etc. si la pressió humana estigues homogèniament repartida al llarg de tot l’any.
• La població censada oficial és de 101.074 persones.

Figura 1. Quadre resum amb les principals xifres de poblament a l’illa de Menorca pels anys 2023 i 2024. Més dades i informació  de població i pressió humana en aquest enllaç.

1. Evolució de la població resident

El segle XXI ha configurat una nova realitat demogràfica per a l’illa de Menorca. Des del 1999, quan es registraven 70.825 habitants, la població resident ha crescut de manera gairebé ininterrompuda fins assolir els 101.074 habitants l’any 2024, segons el darrer cens. Aquest increment de més de 30.000 persones en 25 anys representa una transformació profunda, tant en termes quantitatius com en la composició i distribució del poblament.

L’etapa més expansiva es concentra entre 1999 i 2009, amb un creixement impulsat per l’arribada de població estrangera, el dinamisme del sector de la construcció i la consolidació de Menorca com a destinació residencial i turística. Tot i una certa estabilització i reducció entre 2010 i 2017, el creixement es reprèn amb força a partir del 2018, iniciant una nova fase d’expansió demogràfica. En els darrers sis anys, la població censada ha augmentat en més de 8.500 persones.

En l’àmbit territorial, Ciutadella i Maó continuen liderant la dinàmica demogràfica, acollint prop del 60% del total de població. No obstant això, municipis com Alaior i Es Mercadal han viscut un creixement percentual rellevant en els darrers cinc anys. En canvi, municipis com Ferreries o Es Migjorn Gran mostren una evolució més continguda.

2. Creixement vegetatiu negatiu

El creixement vegetatiu, al llarg de la darrera dècada, ha mostrat una tendència clarament decreixent, fins a esdevenir negatiu de manera sostinguda en els darrers quatre anys.

Figura 3. Evolució del nombre de naixements i defuncions, i moviment natural de la població entre els anys 2014 i 2024. Font: IBESTAT.

Fins al 2017, Menorca encara registrava un saldo vegetatiu anual positiu de més de 100 persones. No obstant això, aquests guanys ja evidenciaven una davallada progressiva respecte de períodes anteriors. Aquest fet anticipava una inversió de tendència que es va fer palesa a partir del 2021, quan el saldo esdevé negatiu per primera vegada en dècades, amb una pèrdua neta de 89 persones, i el saldo continua sent negatiu els anys posteriors.

Aquest canvi s’explica per la combinació de dos factors:

• Descens de la natalitat, que ha passat de 738 naixements el 2014 a només 580 el 2024, una caiguda del 21% en 10 anys, a pesar de l’increment de la població.
• Increment de la mortalitat, especialment després de la pandèmia de la COVID-19, que ha fet créixer el nombre de defuncions anuals de 611 a 749 en el mateix període (+23%).

Aquesta evolució s’emmarca dins d’una tendència generalitzada arreu d’Europa i de l’Estat espanyol, però amb particularitats locals. El fort envelliment demogràfic de l’illa i la reducció de la població en edat fèrtil, juntament amb factors socioeconòmics com la precarietat laboral juvenil o les dificultats d’accés a l’habitatge, contribueixen a frenar la renovació generacional. Per altra banda, evidencia la importància de les polítiques de suport a la natalitat i la conciliació familiar. 

3. En mans dels nouvinguts

Per tant, el creixement comentat en l’apartat 1 es deu, sobretot, a una migració neta positiva. L’arribada de població procedent d’altres comunitats autònomes i d’altres països com el Regne Unit, Colòmbia, Itàlia, Marroc i França ha compensat l’envelliment estructural i el creixement natural negatiu. Aquesta situació, tot i assegurar la vitalitat numèrica a curt termini, planteja importants interrogants sobre el futur de l’equilibri demogràfic intern, la integració i la cohesió social. 

4. Són reals aquests nous empadronaments?

Tot indica que sí, l’índex de pressió humana així ho corrobora. Del 2018 al 2024 la mitjana de l’índex en temporada baixa s’ha incrementat en unes 8.761 persones, un valor molt similar a  l’increment de la població censada.

Figura 4. Taula de la pressió humana diària (PHD) des de l’any 1996 i variacions interanuals (%). * Temporada alta: de maig a octubre. Temporada baixa: de novembre a abril. Dif. TA-TB és la diferència entre la PHD mitjana en temporada alta i en temporada baixa, i pretén ser una mesura aproximada de la població flotant. Font: OBSAM.

5. Comparativa de la pressió humana abans i després de la pandèmia

La comparació de la pressió humana a Menorca entre els períodes 2016–2019 i 2022–2024 mostra un augment significatiu després de la pandèmia. Si bé entre 2016 i 2019 la mitjana de temporada alta estava entorn a les 146.000 persones, al període 2022–2024 aquest valor s’ha incrementat fins a superar els 157.000 el 2024, reflectint un nou pic històric de pressió estival.

Figura 7. Gràfica amb l’evolució dels mínims, màxims i mitjanes per temporada de la pressió humana diària des de l’any 2016. Font: OBSAM.

Els màxims anuals reforcen aquesta tendència: mentre que entre 2016 i 2019 el dia de major pressió humana oscil·lava entre les 204.000 i 206.000 persones, el 2024 s’ha arribat a la xifra rècord de fins a 211.962 persones en un sol dia (10 d’agost de 2024). De forma paral·lela, els mínims anuals també han augmentat: de valors al voltant dels 75.000 residents a l’hivern s’ha passat als 83.409 del gener de 2024. Aquesta tendència apunta a una presència més sostinguda de població durant tot l’any, fet que pot tenir implicacions importants en serveis socials, infraestructures i accés a l’habitatge per a la població resident.

6. Quants més turistes han vingut al 2024?

Aquestes diferències entre els anys pre i postpandèmia també els podem reflectir a través de l’estadística de nombre de turistes facilitada per IBESTAT a través del programa FRONTUR, que passa d’entorn a 1.400.000 anuals al període 2016-2019 a uns 1.600.000 turistes als anys 2022-2024, posant de manifest un gran creixement turístic en quant a afluència de visitants. No obstant, la realitat és molt més complexa, i veritablement ens hauríem de demanar no quants turistes han vingut, sinó quants turistes hi ha hagut en cada moment de l’any? La resposta és… pràcticament els mateixos, amb algunes petites diferències entre anys per mesos concrets.

Per fer aquesta sorprenent afirmació ens basam en la congruència de dues fonts de dades de diferent procedència:

A. El nombre de pernoctacions anuals de turistes

Figura 8. Taula de dades amb el nombre de turistes, dies d’estada mitjana i nombre de pernoctacions segons la metodologia de l’IBESTAT. Es considera pernoctació cada nit que un viatger s’allotja en un allotjament turístic col·lectiu o privat. Font: EGATUR-IBESTAT. L’Enquesta de despesa turística (EGATUR) ofereix informació mensual sobre la despesa turística, el nombre de pernoctacions i l’estada mitjana que realitzen els turistes nacionals i internacionals per illa.

Com podem observar a la taula, a partir del 2016 l’increment del nombre de turistes es compensa amb la baixada de l’estada mitjana, donant lloc a uns valors de pernoctacions – plaça ocupada cada nit que un viatger s’allotja en un establiment – pràcticament iguals al llarg de tot el període 2016-2024, a excepció dels dos anys de pandèmia 2020-2021, que deixarem fora de l’anàlisi.

Aquest fenomen es pot observar clarament si representem les pernoctacions en una gràfica. Veiem que al 2016 s’assoleix un valor certament elevat i que aquest es manté de forma bastant constant fins al 2024, amb variacions interanuals menors al +/-5%. Fixeu-vos que tots els valors més alts ronden les 11 milions de pernoctacions.

Aquest fet denota un augment de la mobilitat exterior (aèria i marítima) que queda palesa en les estadístiques de l’aeroport i ports de Menorca, i a la vegada comporta un increment notable d’emissions de CO2 en transport.

B. El volum de població flotant

A la primera taula de l’apartat 4, hem presentat el càlcul Dif. TA-TB com la diferència entre la PHD mitjana en temporada alta i en temporada baixa, i pretén ser una mesura aproximada de la població flotant mitjana per un dia qualsevol de l’estiu (temporada alta).

En aquesta gràfica també s’observa la forma d’altiplà en la corba de la població flotant a partir del 2016. I també una gran similitud amb el viscut als anys 1999, 2000 i 2001. Fixeu-vos que tots els valors més alts ronden les 67.000 persones.

7. I la sensació de massificació?

Llavors, si en un moment donat no hi ha hagut un valor similar de turistes, perquè la sensació de massificació és cada vegada més estesa entre els menorquins i comença abans en la temporada? Les hipòtesis són diverses i segurament complementàries:

1. L’increment de residents fa pujar el nombre total de persones damunt l’illa al llarg de tot l’any. Com hem vist al primer apartat.
2. L’augment de la mobilitat interior a l’illa. Les dades d’intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) a les carreteres de Menorca no han aturat de pujar en els últims anys, a excepció dels anys de pandèmia. Els turistes venen manco dies, però es mouen molt més, fet que tampoc contribueix als objectius de reducció de les emissions de CO2 associades al transport. Ho podem comprovar consultant l’apartat 4.3 dels indicadors econòmics.
3. Un evident i progressiu canvi de model turístic, on els turistes surten dels nuclis turístics i les seves platges associades, per visitar altres platges verges, centres culturals o altres indrets d’interès paisatgístic. O també, turistes que ja no s’allotgen en nuclis turístics, sinó que ho fan als mateixos nuclis tradicionals que els residents. Açò ho podem comprovar amb les estadístiques de densitat d’usuaris de platges, on les estadístiques que més pugen són les de les platges verges en contraposició amb les platges d’urbanitzacions.

8. Temes per a la reflexió

En qualsevol cas, el fet que s’observi una situació similar a través de dos indicadors amb orígens tant diferents com són les pernoctacions i la població flotant, ens fa pensar en descartar que pugui tractar-se de qualsevol artefacte estadístic. Les reflexions a que dona lloc aquesta anàlisi són moltes i de gran calat; a continuació n’apuntam cinc per al debat:

1. En l’increment de la població total ha tingut un major pes l’augment de la població resident, més enllà de la major arribada de turistes. De forma derivada sorgeix una pregunta òbvia: a Menorca es necessiten més places per turistes? o més bé, es necessiten més habitatges per residents? O tal vegada és necessari reconduir els usos dels habitatges ja construïts, sense augmentar el nombre de places?
2. Ha arribat Menorca a una mena d’asímptota de saturació turística? Des de l’any 2016 s’observa que els grans nombres entre una temporada i una altra són molt similars. Només s’observen unes lleugeres diferències en els valors mensuals. Aquesta situació vindria donada en gran mesura per l’increment contingut del total de places en establiments turístics col·lectius. De manera que si s’incrementa aquest valor de forma significativa en els pròxims anys, aquest sostre desapareixerà, s’incrementaran de forma accelerada la població resident i l’afluència turística, amb el corresponent increment en el consum recursos. En un moment en el qual s’esperava que les millores tecnològiques i d’eficiència es poguessin traduïr em una reducció dels valors absoluts de consum de recursos, com s’exigeix des de la Unió Europea, l’increment poblacional ho està fent impossible.

Hem de tenir present que bona part de les noves places de lloguer turístic aparegudes als darrers anys, corresponen a places prèviament existents que s’han anat regularitzant. A part queden les places no declarades de lloguer turístic i les segones residències, que en conjunt podrien significar entorn a 30.000 places més, però que al no està oficialment comptabilitzades, no podem analitzar la seva evolució i la seva transcendència sobre aquestes reflexions. És un aspecte sobre el qual caldrà seguir investigant.

3. L’increment de la població resident com a causa o conseqüència? A la vista d’aquestes dades, tot i que l’increment de la població resident és la causa principal de l’increment de la població total, resulta obvi pensar que l’increment de la població resident és en gran part una conseqüència de l’arribada sostinguda al llarg dels anys d’un elevat nombre de turistes i de població vinculada al sector turístic.

En termes estructurals, l’arribada sostinguda de turistes i visitants genera demanda d’habitatge (de lloguer i compra), serveis i infraestructures, i això atrau població per cobrir aquestes necessitats. Així, l’augment de residents és, en bona mesura, un efecte de l’activitat turística, que transforma l’economia i el mercat laboral, i que fa que més persones vegin viable viure a Menorca, encara que sigui temporalment o de forma intermitent. No obstant, la saturació de l’oferta, tant de béns privats com públics fa que aquesta expectativa sigui cada cop més difícil de satisfer.

4. Un altre aspecte rellevant és que la pujada dels valors mínims de la pressió humana diària apunta a un allargament del període d’alta afluència, especialment cap al mes d’abril, i a una presència més distribuïda durant l’any de turistes. Així i tot, hem de tenir present que els turistes al llarg dels 6 mesos de temporada baixa avui dia representen aproximadament només un 10% del total anual.
5. Finalment, cal destacar que les dades apunten cap a una nova normalitat postpandèmica on la pressió humana no només s’ha recuperat sinó que ha superat els nivells prepandèmics. Aquesta tendència obliga a repensar el model territorial i socioeconòmic de l’illa, amb una mirada més estructural sobre la sostenibilitat, la capacitat de càrrega i el benestar de la població resident. Monitorar l’evolució d’aquests indicadors al llarg dels pròxims anys serà clau per anticipar i gestionar els efectes d’un possible creixement de places turístiques que, tot i ser una font d’activitat econòmica, també comporta riscos i reptes per a l’equilibri social i ambiental de Menorca.

Finalment, cal destacar que les dades apunten cap a una nova normalitat postpandèmica on la pressió humana no només s’ha recuperat sinó que ha superat els nivells prepandèmics. Aquesta tendència obliga a repensar el model territorial i socioeconòmic de l’illa, amb una mirada més estructural sobre la sostenibilitat, la capacitat de càrrega i el benestar de la població resident. Monitorar l’evolució d’aquests indicadors al llarg dels pròxims anys serà clau per anticipar i gestionar els efectes d’un possible creixement de places turístiques que, tot i ser una font d’activitat econòmica, també comporta riscos i reptes per a l’equilibri social i ambiental de Menorca.

Missatges destacats:

a) La població resident a Menorca ha crescut un 11% en els darrers 8 anys, i per primera vegada es superen els 100.000 habitants censats a l’illa.

b) El creixement natural de la població és negatiu. Es fan imprescindibles polítiques decidides que fomentin la natalitat.

c) La PHD ha superat els nivells prepandèmics i mostra una tendència a l’alça (augment de pics estivals i augment de pressió sostinguda al llarg de l’any).

d) El nombre de turistes s’ha incrementat notablement però no així el nombre de pernoctacions. Important increment de la mobilitat exterior i interior.

e) S’ha creat un bucle de retroalimentació turisme-residents. L’augment de població induït per l’activitat turística implica una major demanda de serveis bàsics, habitatge i recursos.

f) Tot aquest increment poblacional comporta un increment notable sobre el consum d’uns recursos ja prèviament tensionats (aigua, energia i generació de residus).

(Més dades i informació  de població i pressió humana en aquest enllaç)

(Més dades i informació sobre turisme en aquest altre enllaç)