skip to Main Content

Què li passa a la nacra? Ens trobem davant d’una extinció?

Des de la plataforma de Ciència ciutadana Observadors del Mar, el Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB), han organitzat, durant l’any 2017, diferents xerrades a totes les illes Balears per informar de l’evolució dels esdeveniments que han anat succeint al voltant de la nacra.

Concretament a Menorca, s’han fet dues xerrades, una al 28 de juny i la segona al 22 de novembre, en el marc dels seminaris dels Diàlegs davall s’aigua, que organitza periòdicament l’Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO) i l’Institut Menorquí d’Estudis.

     

La primera xerrada va tenir lloc a la seu de l’IME i va ser a càrrec de Maite Vázquez i Elvira Álvarez del COB-IEO i la segona va ser a càrrec de Miguel Cabanellas de l’IMEDEA-IEO i es va fer al Club Nàutic de Ciutadella.

Xerrada de dia 22 de novembre de 2017. Foto: Estació de Recerca Jaume Ferrer.

En aquestes xerrades es va informar que a principis del mes d’octubre de 2016, la comunitat científica es va fer ressò de l’episodi de mortalitat massiva que estava patint el mol·lusc endèmic del Mediterrani Pinna nobilis. Encara que no es pot confirmar cap hipòtesi amb fermesa, atès que les dades es troben en una fase inicial, tot fa indicar que el causant d’aquesta catàstrofe ecològica és un protozou del gènere Haplosporidium. El paràsit és filtrat per Pinna nobilis aprofitant l’alimentació de la nacra. Una vegada a l’interior de la nacra, s’adhereix als seus teixits dificultant l’alimentació i, finalment, li provoca la mort per emaciació (aflaquiment considerable, extrem, degut a una malaltia), que li causa debilitat i l’impediment de tancar les valves.


Pinna nobilis
. Foto: Maite Vázquez-Luís.

Des de la seva primera detecció a les costes Andaluses, concretament a Múrcia, i a les Pitiüses, el paràsit s’ha estès probablement seguint les corrents imperants del Mediterrani, provocant una mortalitat pròxima al 100% dels individus.

En el Mediterrani occidental, només existeixen pocs individus que han sobreviscut de centenars de milers que hi existien, per exemple, hi ha alguns individus vius a Cabrera, Menorca i a la desembocadura de l’Ebre, i, per al moment, encara romanen sanes les poblacions de nacres del nord de Catalunya. Aquestes poblacions del nord de Catalunya estan resistint a l’amenaça d’aquest letal paràsit i fan mantenir l’esperança de poder recuperar l’espècie. De moment, es mantenen fora de perill les poblacions del Mediterrani central i occidental.



Cens de nacres a l’estiu de 2017. Mesura d’un exemplar mort a la badia d’Addaia. Foto: Eva Marsinyach.

Aquesta dramàtica situació ha portat al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a declarar, al passat mes d’octubre de 2017, l’estat d’emergència per primera vegada a la història per una espècie en el panorama Nacional i, al mes de novembre, es firma l’acord pel qual es declara d’emergència el servei de rescat de 215 exemplars de nacra (Pinna nobilis) i del seu manteniment a cinc centres especialitzats.

Miguel Cabanellas Reborédo (IMEDEA-IEO)
Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO)

IME–OBSAM

20-12-2017

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top