Skip to content

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

L’indicador de pressió humana diària que calcula l’OBSAM ha traspassat per primera vegada el llindar de les 200 mil persones damunt l’illa.

L’11 d’agost del 2012, l’indicador de Pressió Humana Diària (PHD) de l’OBSAM va assolir 201.660 persones, superant en més de 4.800 persones la punta màxima del 2011 i establint-se així un nou màxim històric de la sèrie.

L’indicador de Pressió Humana Diària (PHD) mesura el nombre de persones que hi ha damunt l’illa a partir del saldo de persones que entren i surten diàriament pels ports i l’aeroport de l’illa. Detalla de manera molt precisa les fluctuacions poblacionals, tant les generades pel turisme, com les provocades pels desplaçaments dels propis residents. Presentem aquí la sèrie actualitzada dels darrers anys fins a final de setembre del 2012. Com es veu, cada any suposa un nou cicle de població flotant molt regular, sobre una base de població permanent també molt regular. A la corba hi destaquen tres puntes: la Setmana Santa, les festes de Sant Joan i el màxim de la temporada alta, enmig del mes d’agost.

 

Gràfic 1. Pressió Humana Diària 2006-set2012

Pressió Humana Diària 2006-set2012
Font i elaboració: OBSAM.

Caldrà esperar a tancar l’any per avaluar adequadament l’evolució de la temporada, però a aquestes altures de les dades disponibles ja se’n poden treure algunes conclusions interessants.

La taula 1, a continuació, trasllada en nombres absoluts i mitjanes l’evolució dels últims 7 anys.

 

Taula 1. Pressió Humana Diària. Unitats: persones.

PRESSIÓ HUMANA DIÀRIA
  2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Màxim anual12 agost
187.025
11 agost
191.421
11 agost
187.740
11 agost
181.915
10 agost
190.850
10 agost
196.204
11 agost
201.660
24 Juny141.689148.297144.804138.794146.116154.234152.459
Mitjana gener63.59871.74374.61975.06279.43076.46180.806
Mitjana agost175.686180.009175.479171.937179.851185.600189.635

Font i elaboració: OBSAM.

Nota: Les dades del 2012 són provisionals. Mentre no es disposi del creixement natural del 2011 s’utilitza una estimació. Tanmateix, la seva magnitud relativa té molt poca transcendència en la sèrie.

 

Gràfic 2. Pressió Humana Diària 2009-set2012

Pressió Humana Diària 2009-set2012
Font i elaboració: OBSAM.

Amb una simple mirada al gràfic 2 veurem com, en els darrers anys, la sèrie mostra valors cada cop més alts durant el mes de juliol, cosa que es pot interpretar com una millora en l’aprofitament turístic de la temporada alta, perquè això fa disminuir una mica l’habitual diferència entre juliol i agost. L’altra cosa que cal fer notar és que, al llarg de tot l’any 2012, hi ha més persones a l’illa que per als mateixos dies de l’any anterior, i això ja va passar en 2011 (salvant les puntes de Setmana Santa, que no permeten aquesta comparació interanual). De mitjana, la diferència es situa per damunt les 4.000 persones de més durant el 2012 que per 2011. És a dir que el màxim esmentat del mes d’agost no vindria tant determinat per l’afluència de visitants durant la temporada turística sinó també perquè aquest desembarcament estival de gent es realitza sobre una població permanent que ha crescut manifestament. Aquest fenomen, que en anys de crisi pot resultar sorprenent, requereix emmarcar-lo en una reflexió general sobre quines coses detecta aquest indicador de la PHD.

L’indicador no és capaç de diferenciar entre immigrants i residents i tampoc entre aquests i estiuejants o turistes. Estableix quanta gent hi ha damunt l’illa a partir dels moviments d’entrades i sortides de totes les persones de totes les categories anteriors. Però és evident que l’augment de la població permanent no prové d’un fenomen immigratori, que detectarien per altres vies, si aquest fos el cas.

La hipòtesi que avancem, pendent de revisió, és que els residents deuen haver disminuït les seves estades fora de l’illa i/o les durades d’aquestes (degut a una menor disponibilitat pel lleure o l’estudi, o per falta d’oportunitats de treball, segons els casos). Aquestes sortides de contingents de residents durant la temporada baixa, típiques de les economies molt estacionals, com la menorquina, són un dels factors que diferencien el concepte de població permanent (la que queda per sota de la població flotant) de població resident (la registrada als padrons).

La situació de crisi econòmica, per tant, afectaria una part de les famílies residents que solien passar, en conjunt, més temps fora de Menorca anys enrere i que ara, per falta de mitjans o d’oportunitats, es quedarien en major proporció a engreixar la població permanent.

A la vegada, la població flotant, formada també per tot tipus de persones (visitants, immigrants, residents…) però que ve forçosament determinada per les onades del turisme, també ha crescut una mica en aquests darrers anys, és a dir que la crisi econòmica europea no ha afectat al seu volum en termes quantitatius, i més aviat demostra bona salut.

D’aquí no podem inferir, tanmateix, que la demanda dels turistes en termes econòmics segueixi la mateixa tendència positiva. Hem de recordar que aquesta variable tan important per la conformació de la renda menorquina depèn de moltes més coses que la simple arribada del turista. Coses com el pes del “tot inclòs”, una oferta complementària creixent, o el model de mobilitat, etc., són en definitiva algunes de les claus de la qüestió, a més del complex problema de la satisfacció de les expectatives dels visitants. En definitiva, la renda resultant depèn també de la composició qualitativa dels vectors que composen el producte turístic.

Passa igual si mirem l’altra cara de la moneda: la dels costos ambientals del que significa un augment de la pressió humana diària. En termes generals més persones damunt l’illa suposen un increment de l’ús de recursos naturals, una major càrrega i impacte sobre el territori i el medi ambient. Però el resultat final serà molt depenent de la gestió qualitativa que es faci dels serveis ambientals que Menorca procura a les persones, de les formes d’absorció dels impactes i de les estratègies de conservació dels equilibris naturals.

És en aquest sentit, de tenir en compte les dues cares de la moneda, que apareix la necessitat d’una estratègia competitiva de Menorca que aposti per un turisme de qualitat ambiental, com s’ha dit abundantment.

Els efectes de la crisi, com és lògic, no són homogenis i convindria aprofundir en l’anàlisi d’aquestes diferències per comprendre millor què està passant a l’economia menorquina en aquests temps de canvis. Segons la nostra opinió, sembla evident que el producte turístic menorquí és sòlid i que les febleses provenen més aviat d’altres àmbits de l’economia: financers, de la construcció (en necessària reconversió) i de la disminució de la demanda dels residents entre d’altres. Quan puguem analitzar aquestes dades de 2012 a la llum d’altres indicadors de l’OBSAM del mateix any (que començarem a tenir durant el 2013) podrem abordar millor aquests interrogants.

Per a més informació podeu consultar els indicadors bàsics de pressió humana a la web de l’OBSAM. https://www.obsam.cat/indicadors/demografia.php

20-11-2012

Back To Top