Signes de moderació en els indicadors econòmics clau
VALORACIÓ CONJUNTURA ECONÒMICA | 3T 2024
Diagnosi econòmica de Menorca | https://economia.obsam.cat
Durant el tercer trimestre de 2024, l’economia de Menorca ha mostrat, per primera vegada després de la sortida de la COVID, certs símptomes de moderació en alguns dels indicadors clau. En aquest sentit, les dades macroeconòmiques de l’inici de la temporada feien preveure que encara no havíem tocat sostre: creixements del 2,8% durant el segon trimestre a Menorca, fins i tot cinc dècimes per sobre que a Eivissa i Formentera, ho demostren. Pel conjunt de les Illes Balears, el creixement era molt similar: del 2,9%. Aquesta evolució macroeconòmica procíclica és típica a Menorca, les Illes Balears i també a Espanya, que tot i en valors més moderats atès el pes relatiu dels sectors no turístics, no defuig del contagi del sector serveis, que resulta el principal impulsor i condicionant del creixement (i crisis) econòmic a les illes. La prova és l’evolució de les taxes de creixement econòmic a Unió Europea (UE27) durant l’últim any, del 0,8%. Ara bé, és important recordar que un creixement quantitatiu d’una economia pot no suposar, al mateix temps, un creixement qualitatiu d’aquesta i que, per tant, això suposi una millora del benestar i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquest fet s’ha de tenir sempre present. Per això, no basta en només observar l’evolució del PIB, sinó que cal aprofundir en l’anàlisi de l’economia i el seu comportament real.
Un dels indicadors que permeten aquesta anàlisi més realista és el nivell de preus (inflació). Pel que fa al comportament d’aquest indicador, la situació es troba força més controlada que fa uns mesos i la temporada es va iniciar amb unes taxes de variació poques dècimes per sobre de les taxes “de control”, al voltant del 3,5%. El mes de juliol, però, es frena el creixement del nivell de preus de forma força significativa, situant la taxa de variació interanual en l’àmbit balear per sota del 3% (2,85%). Aquesta tendència continua també durant el mes de setembre, on es registra una taxa de variació de l’1,6%, la més baixa des del març de 2021. Aquesta situació d’inici de temporada resulta força similar a la que es va viure l’any passat, però els nivells de creixement dels preus se situen molt per sota dels nivells de l’any 2022, quan durant el mes de juliol es registraven taxes de variació superiors al 10%.
Demanda d’electricitat
Indicador 1.1.1 Demanda d’electricitat total per regió.
La demanda d’electricitat, entesa com un dels principals indicadors pel que fa al comportament de la demanda interna d’una regió, consolida durant el tercer trimestre de 2024 la tendència decreixent d’aquesta variable per tercer any consecutiu, que ja acumula una reducció del 5,3% des del 2022.
Aquesta variació, juntament amb l’evolució del consum de combustibles, que també es troba en fase decreixent, posa sobre la taula el debat de si la causa és una reducció de l’activitat econòmica (que no seria recolzada per les dades d’ocupació, PIB o turístiques dels darrers mesos) o més aviat es deu a un canvi cap a models més sostenibles i eficients en el consum energètic, així com l’arribada d’altres fonts de generació. En aquest cas, que Menorca presenti una reducció major que la resta d’illes (veure taula 1) seria clarament una bona notícia.
| Regió | % var. 3T 2023 – 3T 2024 |
| Illes Balears | -2,9% |
| Mallorca | -3,03% |
| Menorca | -5,3% |
| Eivissa | -1,35% |
| Taula 1. Taxa de variació de la demanda d’electricitat del 3T 2024 en relació amb el 3T 2022. | |

Nombre d’empreses i confiança empresarial
Indicador 2.4.1 Nombre d’empreses per activitat econòmica.
Indicador 2.5 Índex de confiança empresarial.
Pel que fa al teixit empresarial, el nombre d’empreses actives ha disminuït lleugerament en un 1,36% en comparació amb el tercer trimestre de l’any anterior, una evolució amb una vinculació clara a les expectatives empresarials que s’observen de cara al quart trimestre, clarament en tendència a la moderació, ja que per primera vegada des de 2020, aquesta ha iniciat una tendència decreixent.


Matriculacions
Indicador 4.1 Matriculació de vehicles inscrits a les Illes Balears per període, illa, titularitat i tipus de vehicle.
D’altra banda, el mercat automobilístic presenta una certa estabilitat, amb un nivell de matriculacions de vehicles (538 en total durant el 3T) molt similar a la dels anys 2022 i 2023. Aquests nivells, així i tot, es troben clarament per sota dels nivells prepandèmics, on es registrava un nivell de matriculacions al voltant dels 650 vehicles. L’any 2024, els turismes representen el 45% del total de vehicles matriculats. Aquesta presència ha anat reduint-se al llarg dels anys, ja que l’any 2014, les matriculacions de turismes representaven el 62% i l’any 2004, el 72%!
De gener a setembre, s’han matriculat a Menorca 1.663 vehicles (725 turismes). Sense comptar els anys 2020 i 2021, des del 2014 que no s’observava un ritme de matriculacions com aquest.

Conclusions
Durant el tercer trimestre de 2024, l’economia insular manté el cicle expansiu, liderat com sempre des de la vessant dels serveis, que va iniciar després de la pandèmia, tot i que ho fa amb alguns signes de moderació en diversos indicadors.
Per altra banda, la inflació s’ha estabilitzat amb taxes significativament més baixes que en anys anteriors, oferint un context de preus més controlats. No obstant això, la demanda d’electricitat ha continuat decreixent (-5,3% en dos anys), i el teixit empresarial ha experimentat una lleu contracció (-1,36%), reflectint una confiança empresarial a la baixa per primera vegada des de 2020. Paral·lelament, el mercat automobilístic s’ha estabilitzat, però es manté lluny dels nivells prepandèmics, amb un canvi progressiu en la composició de les matriculacions.
Amb tot això, caldrà seguir de molt a prop aquest escenari per entendre com es desenvolupen les dinàmiques econòmiques de l’illa de Menorca en els pròxims mesos, ja que aquesta divergència subratlla més que mai la necessitat de promoure polítiques que fomentin la sostenibilitat i la diversificació econòmica per reduir la tendència procíclica d’una economia excessivament terciaritzada.
