skip to Main Content

Sistema d’Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: 
el principi de precaució

Aquest compendi d’indicadors de seguiment de la sostenibilitat referits bàsicament al 2012, l’hem acabat d’elaborar quan s’han complert vint anys que l’illa de Menorca fou declarada Reserva de Biosfera pel program MAB (Man and Biosphere) de a UNESCO, el 7 d’octubre de 1993. Aquesta declaració arribava al final d’un procés de gestació que va encetar l’Institut Menorquí d’Estudis en 1989, i obria una nova tapa en la història de l’illa, marcada per la recerca social i política d’un model que permeti fer conviure equilibradament la conservació i el desenvolupament.

L’elaboració i aprovació del PTI, just deu anys després de la declaració, es va inspirar en aquesta aposta i sempre s’ha considerat que es va fer en consonància amb l’esperit de la Reserva de Biosfera. Els indicadors que s’hi van vinculat, com ja hem dit en altres ocasions, no intentaven centrar-se tant en l’avaluació de la normativa i de les actuacions previstes pel propi pla, sinó, més aviat, en el seguiment dels seus resultats indirectes, o sigui dels objectius d’anar fent una Menorca més sostenible.

Efectes de la crisi: Contraposició vectors economics vs vectors ambientals

En aquest sentit, allò que mostren els indicadors dels darrers anys, els anys de la crisi, és una contraposició entre la major part de les variables que ens parlen de benestar econòmic i les variables indicatives de la pressió que pateixen els recursos naturals.

En els anys anteriors a la crisi, els nostres informes alertaven d’un lent però progressiu deteriorament de l’estat de conservació general de Menorca (en vectors ambientals principalment), però faltaven dades per verificar que les tendències eren sòlides, o que l’efecte de les mesures en curs (del PTI o d’altres) donessin el seu fruit. Ara, en canvi, amb les dades acumulades dels darrers anys hem vist que algunes d’aquestes tendències negatives, s’han frenat o s’han tornat positives. Tanmateix, això no ens pot alegrar gens, perquè són els anys en què les variables relacionades amb l’economia i el benestar social s’han capgirat, i és evident que la societat menorquina percep aquesta situació i aquestes tendències econòmiques com indesitjables. I són també els anys en què la manca de creixement econòmic s’ha traduït en la reducció d’algunes pressions sobre els recursos naturals.

El problema que volem destacar no és l’aspecte conjuntural d’aquesta contraposició, sinó el problema estructural que implica que economia i ecologia evolucionin de forma contraposada, sense convergir cap a un model on pugin anar junts el desenvolupament humà i la salut de la biosfera. Tots aquests anys d’acumulació de dades mostren, amb poc marge per al dubte, que ni el PTI ni les altres mesures que s’hagin pogut prendre dins el marc de la Reserva de Biosfera, no han aconseguit invertir la relació perniciosa que fa que l’activitat econòmica a Menorca es produeixi en detriment de l’estat de conservació de l’illa.

Manca d’un model menorquí cap a la sostenibilitat

Alguns poden pensar que això passa a Menorca en menor mesura que en altres indrets comparables, per exemple si ens centrem el tema de les àrees protegides i la biodiversitat. Però amb la mateixa legitimitat altres es fixaran en indicadors que demostren que estem per sota de mitjanes espanyoles i europees, com per exemple en el model energètic de l’illa. No obstant, el fet important que volem destacar no és aquest. La qüestió de fons no és tant si estem millor o pitjor que en el passat, o millor o pitjor que en altres llocs. El problema és que les dades van fent aparèixer, de forma cada cop més nítida, que el model menorquí cap a la sostenibilitat no és tal, perquè no respon a un programa d’acció estratègic, no és doncs un model, ni va cap a la sostenibilitat, de manera que el bon estat de conservació de l’illa és encara una herència rebuda d’abans de la declaració de la Reserva de Biosfera i no es el resultat de l’actuació conscient d’aquests anys.

Es pot dir d’una altra forma: la renda de la que viu Menorca, entesa en termes generals com allò que ens proporciona benestar als humans, encara s’està obtenint per mitjà d’un sistema econòmic que desvaloritza el nostre capital, entès també d’una forma molt general com el nostre patrimoni col·lectiu.

Aquesta reflexió nostra, feta a la vista dels indicadors de seguiment del PTI que es presenten en aquest informe, s’ha de dir que concorda bastant amb el que es desprèn del document de Conclusions de les Jornades de l’IME sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca (celebrades del 18 al 22 de novembre de 2013 a Maó), basades en les aportacions de trenta vuit experts en diferents matèries i els corresponents debats en cinc blocs temàtics.

Ja no es tracta, per tant, que ens enfrontem a tendències de llarg abast, que necessiten més temps per fer que es notin els resultats d’aquells instruments que s’han posat en marxa, entre ells el PTI, sinó de la constatació que les tendències reals no van en la bona direcció i que aquests instruments s’han demostrat del tot insuficients per redreçar-les i per fer convergir els dos factors del binomi: l’augment del benestar econòmic i social amb la conservació del patrimoni natural i cultural.

Sistema d’indicadors del Pla Territorial Insular [informe 2012]

20-01-2014

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top