skip to Main Content

Sistema d’Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

Com cada mes de desembre des de fa 12 anys, l’OBSAM ha finalitzat l’actualització del Sistema d’Indicadors del Pla Territorial Insular (PTI), enguany format per 60 indicadors basats en la seva majoria en dades anuals de 2015. L’elaboració i aprovació del PTI, just deu anys després de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera (1993) es va inspirar en els seus principis i, per tant, l’ordenació territorial es va fer en consonància amb l’esperit del Programa MaB de la UNESCO:  fer compatible i convergent el desenvolupament socioeconòmic i la conservació mediambiental. Des de l’inici es va voler fer un seguiment del PTI no només centrat en l’avaluació del propi pla, sinó també en el seguiment dels seus resultats indirectes, o sigui dels objectius d’anar fent una Menorca més sostenible. Així, després de 13 anys d’aplicació del PTI i en vistes de la seva immediata revisió i actualització, presentem l’informe de seguiment 2015, el qual mostra que, tot i que el PTI ha tingut efectes mediambientals positius pel que fa a la protecció del territori i la biodiversitat, encara manca fer molta feina per millorar altres aspectes de la sostenibilitat com per exemple, la generació de residus o el consum d’aigua i energia.

Població i economia

L’any 2015 es detecta un decreixement de la població empadronada amb un saldo migratori encara negatiu. La mitjana anual de l’índex de pressió humana també es situa lleugerament per davall del valor del 2014, no obstant, els valors pels mesos de juliol i agost varen ser molts alts. Açò es tradueix en un augment de l’estacionalitat hivern/estiu i també dins la mateixa temporada turística, amb un inici i final de temporada més bé fluixos.

Els indicadors econòmics mostren lleugers símptomes de recuperació, però la seva incidència sobre la societat és encara feble. Un dels indicadors més esperançadors és l’increment del nombre d’afiliats, en conjunt i en cadascun dels sectors per separat (sector primari, indústria, construcció i serveis). No obstant, la majoria dels contractes són temporals i l’estacionalitat de contractació va en augment. En la construcció, es nota un repunt de les llicències urbanístiques, amb més reformes que obra nova. La compra-venda de pisos i propietats ha augmentat lleugerament, tot i que els preus dels habitatges mantenen uns preus similars. En el sector de l’hoteleria, s’ha de destacar l’esforç en la millora de la qualitat de les seves instal·lacions.

Territori i urbanisme

Pel que fa a dades de territori, en la última dècada tant la superfície de sòl protegit, com la de sòl urbà i urbanitzable han sofert poques variacions, i el que més destaca és l’encara elevat percentatge de sòl vacant (urbanitzable) existent en algunes zones turístiques. També resulta remarcable l’augment considerable del nombre de legalitzacions d’edificacions en sòl rústic per l’aplicació de la disposició transitòria desena de la Llei del sòl (2/2014), i la major tramitació de llicències urbanístiques (obra nova i reformes) per cases disseminades que en zones turístiques. Aquestes dues darreres informacions confirmen el creixent interès per les actuacions en sòl rústic.

 

Vectors ambientals

Els indicadors corroboren que l’aigua segueix essent una assignatura pendent per als menorquins. El 2015 s’observa un marcat augment del consum urbà d’aigua i es posa fi a l’anterior període de reducció.

Quant a generació i reciclatge de residus, també s’ha fet una passa endarrere. Els dos darrers anys s’ha trencat la tendència de reducció i ha augmentat la quantitat total de residus sòlids urbans generats a l’illa i, a més, ha disminuït el percentatge de material separat en origen per al seu reciclat. Tot i que sempre resulta desitjable una millora de les infraestructures existents, sobretot en el cas de la recollida de matèria orgànica, aquesta evolució de les dades demostra que reciclar és bàsicament una qüestió d’actitud i sensibilitat individual. Açò també es demostra amb les grans diferències existents entre el percentatge de residus separats en origen pels diferents municipis i també per les diferents fraccions.

Comparativa de les emissions de CO2 a Menorca amb els objectius marcats, 1990-2020. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, Repsol-Gas S.A, Aena, GESA. Elaboració: OBSAM.

Les dades sobre consum d’energia per càpita mostren com, desafortunadament, s’ha invertit l’anterior tendència de reducció de l’indicador, tant pel que fa a l’electricitat com al combustible per transport. Preocupa també l’accentuada disminució en la generació d’energies renovables, acabant així amb un anterior període de creixement. Igualment, amb l’actualització de l’indicador d’emissions de CO2 a l’atmosfera hem vist com després de sis anys de disminució, el 2015 es registra un augment de la variable i Menorca s’allunya d’acomplir els seus compromisos amb el Protocol de Kyoto.

Canvi de tendència però no d’actitud

Aquest canvi de tendència en molts dels indicadors posa de manifest que la reducció dels anys anteriors era resultat únicament de la crisi econòmica i del descens en l’activitat i en el consum que va comportar. Aquesta correlació directe entre indicadors econòmics i vectors ambientals no juga a favor de la sostenibilitat, i evidencia la necessitat de millorar en polítiques d’estalvi, d’ecoeficiència, i de cercar noves fórmules per generar energia.

Sistema d’indicadors del Pla Territorial Insular. Informe 2015

20-01-2017

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top