skip to Main Content

SITUACIÓ ENERGÈTICA DE L’ILLA EN UN CONTEXT DE CANVI CLIMÀTIC

Aquesta setmana, dins el context de la Cimera sobre Acció Climàtica de la ONU a Nova York, milions de persones participaran a les vagues pel clima que s’han convocat arreu del planeta els dies 20 i 27 de setembre. Sembla que seran les majors mobilitzacions en favor del clima que s’han produït fins a l’actualitat. Menorca també se suma a aquestes mobilitzacions amb una aturada laboral i la manifestació de dia 27.

Contribució de Menorca al canvi global

A Menorca les emissions directes de CO2 a l’atmosfera provenen principalment de dues grans fonts: la generació d’electricitat mitjançant la central tèrmica de Maó (59%) i de la mobilitat (interior 20% i aviació 12%). La resta es deu a la crema de butà i propà per calefacció, cuines, etc. (6%) i pel sector primari com barques de pesca i maquinaria agrícola (2%).

Les emissions a Menorca han anat en augment de manera continuada. Especialment forta va ser la pujada que es va donar a mitjans dels anys 90 i fins l’any 2005, any en que l’augment continuat d’emissions degudes a la mobilitat es va veure alentida com a conseqüència de la davallada de la circulació de cotxes per les carreteres de Menorca. Tot i així, el gran pes de l’electricitat va fer que les emissions totals seguissin en augment. No va ser fins l’any 2008, amb l’inici de la crisi econòmica, que el consum elèctric va començar a davallar de manera evident fins l’any 2013, d’igual manera que ho feia a la resta de Balears i Espanya. L’any 2014 aquesta davallada de les emissions va patir un punt d’inflexió estabilitzant-se amb els primers símptomes de recuperació econòmica. A partir de l’any 2015 es torna a donar un increment de les emissions lligades a un augment tant del consum elèctric com de combustibles per a la mobilitat.

L’electricitat consumida. D’on prové?

Mallorca i Menorca estan unides per un cable submarí formant un subsistema elèctric. A partir de l’any 2011 es posa en marxa la interconnexió del subsistema Mallorca-Menorca amb la península. Al llarg de la història s’ha donat una oscil·lació en la procedència de l’electricitat i per tant hi ha una variació de les emissions associades a aquesta depenent de les fonts energètiques emprades.

En qüestions d’emissions podem veure com els factors d’emissió són més baixos durant els anys 90, quan predomina la producció de Menorca i la central tèrmica funcionava majoritàriament amb motors diesel, arribant a mínims l’any 1995, quan la producció a Menorca està per sobre del 90%. En canvi, l’any 90 i 99, quan la majoria de producció és importada, el factor d’emissió toca els seus màxims. Això es deu a que el mix energètic mallorquí, amb la central de carbó, genera més emissions per unitat d’energia generada que el menorquí. A partir dels anys 2000, el major  funcionament de les turbines de gas a la central de Maó que funcionen amb gasoil, fa augmentar els factors d’emissió de l’illa a causa del seu baix rendiment. L’any 2011 es posa en marxa la interconnexió del subsistema Mallorca-Menorca amb la península i es comença a importar energia del sistema peninsular. El mix peninsular, amb la major presència de renovables, té un factor d’emissió molt més baix. Aquest fet, juntament amb la presència de renovables de Menorca (tot i que amb un pes molt petit, al voltant d’un 2%) fa baixar lleugerament els factors d’emissió. A finals de l’any 2017, s’interromp la connexió amb Mallorca a causa d’un accident amb el cable submarí. Aquest fet fa davallar lleugerament l’aportació que teníem de renovables els darrers anys, sobretot per la part d’aportació que feia la península al mix mallorquí, que posteriorment arribava a Menorca. Ens trobem doncs l’any 2018 amb la generació exclusivament de la central de Maó, amb uns factors d’emissió més elevats que els anys 90 a causa del baix rendiment de les turbines de gas.

 

Les renovables

Fins l’any 2004 tota l’electricitat consumida es genera a partir de combustibles fòssils, ja sigui produïda a Menorca o a Mallorca. A partir de l’any 2004 entra en funcionament el parc eòlic de Milà i posteriorment, l’any 2008, dos petits parcs fotovoltaics. Actualment el 97,9% de l’energia és generada a la central de Maó, i només el 2,1 % és energia procedent de fonts renovables menorquines (1,3% solar i 0,8% eòlica).

 

La mobilitat a l’illa i les seves emissions

Més de la meitat de l’energia final emprada a l’illa es destina a mobilitat, un 36% si es té en compte només la mobilitat interior.

L’evolució de la mobilitat a l’illa també ha estat, en general, a un augment històric fins l’any 2005 quan s’estabilitza el nombre de cotxes a l’illa (emprem com a indicador el nombre de vehicles que passen per la carretera general al seu pas per Mercadal).

Aquesta estabilització va acompanyada per la estabilització en el consum de combustibles i les emissions acompanyants. A partir del 2008, tal com passa amb l’energia i altres indicadors ambientals, comença una davallada que atura l’any 2014, tornant a remuntar l’any 2015 fins a l’actualitat, tant els en nombre de vehicles que circulen per la carretera com en les seves emissions.

Cal remarcar, que la davallada en emissions del 2008-2014 és més important que la davallada en el nombre de vehicles del mateix període, el que segurament ve donat per dos factors: la davallada de la circulació de camions i vehicles pesants en resposta clara a la crisis econòmica, i un augment de l’eficiència en els vehicles. Comprovem que la remuntada és molt més dràstica en la circulació de vehicles que en l’augment de les emissions degudes al transport, separant-se les línies de mobilitat i d’emissions.

Els objectius de Kyoto a Menorca i les posteriors cimeres mundials

Els objectius del protocol de Kyoto per al període 2008-2012 per a Espanya eren d’un augment màxim del 15% de les emissions respecte 1990. A Menorca l’any 2012 havíem augmentat les emissions en un 56% (en un 70% si tenim en compte la mitjana del període 2008-2012), per tant es va donar un clar incompliment dels compromisos.

En la cimera de Doha de 2012 es va acordar donar continuïtat al marc jurídic del Protocol de Kyoto a través de l’adopció de les esmenes necessàries per fer possible la seva continuïtat amb un segon període de compromís a partir de l’1 de gener de 2013. En concret, les emissions del conjunt de la Unió Europea han de reduir-se l’any 2020 en un 20% respecte als nivells de l’any 1990. L’esforç per aconseguir aquestes reduccions es reparteix en dos grans blocs:

D’una banda, les emissions de CO2 dels sectors més intensius en l’ús de l’energia (generació, refinació, siderúrgia, fabricació de ciment, paper i cartró, vidre, productes ceràmics, etc.) que es troben sota el comerç europeu de drets d’emissió. L’objectiu per a aquests sectors és aconseguir en 2020 una reducció de les seves emissions en un 21% respecte als seus nivells de l’any 2005. Aquest objectiu és global a nivell europeu, sense que hi hagi un repartiment d’esforç entre els estats membres.

Les emissions restants queden excloses de l’àmbit del comerç d’emissions, comptant també amb un objectiu a assolir l’any 2020. Aquest consisteix en una reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle comunitàries del 10%, respecte als nivells de l’any 2005. En aquest cas, l’esforç necessari per aconseguir aquesta reducció global es reparteix entre els diferents estats membres. En concret a Espanya li correspon assolir una reducció del 10%, igual que al conjunt d’Europa.

Aplicant aquests mateixos compromisos a Menorca veiem que les emissions difuses pel moment compleixen els objectius marcats, tot i que la tendència al augment dels darrers anys ens està apropant als límits establerts.

Quant a les emissions subjectes a comerç d’emissions, la única instal·lació subjecta a comerç d’emissions és la central elèctrica de Maó. Pel moment les emissions en la generació d’electricitat superen els objectius marcats per al 2020, i després d’una disminució en els anys de crisi, la tendència d’aquest tipus d’emissions és  a l’augment. Si es complissin els altres dos objectius d’aquest segon període per al 2020, que són una aportació de renovables del 20% i un augment del 20% en l’eficiència energètica, fàcilment ens trobarien complint els objectius establerts quant a emissions d’aquest tipus. Si a més, el combustible de la central de Maó, actualment gasoil i fueloil, es substituïssin per gas natural les reduccions serien considerables.

 

A més dels objectius establerts per Europa, a Menorca s’està elaborant un pla de transició energètica que té per objectiu assolir el 85% de renovables l’any 2030.

En conclusió veiem que a Menorca seguim amb un escàs 2% de renovables, el que suposa la crema de combustibles fòssils amb les emissions derivades, una enorme despesa econòmica que no reverteix a l’illa i una gran dependència exterior.

La mobilitat segueix tenint un pes molt important suposant més de la meitat de l’energia final consumida a l’illa per la qual cosa és una factor clau a l’hora de reduir emissions.

 

 

El futur?

Veiem doncs que la situació energètica de l’illa és fortament depenent del petroli i no respon als compromisos que s’han d’assolir davant l’emergència climàtica en que ens trobem. Tot i així tenim una esperança en el full de ruta que a partir de les Directives Estratègiques de Menorca i el compromís de les diverses administracions de l’illa, autonòmiques i europees té com a objectiu descarbonitzar el sistema energètic de Menorca.

La proposta descriu el camí per reconduir el sistema energètic des de la configuració actual cap a un model basat en renovables, plenament compatible amb els compromisos assumits pels països de la Unió Europea per al 2030 i, fonamentalment, amb els principis d’una reserva de biosfera. Esperem doncs, que el compromís social i polític en aquest full de ruta sigui ferm i poder acomplir aquests objectius on el consens social i l’acció ciutadana són també factors clau.

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top