skip to Main Content

Un cranc americà als torrents de Menorca

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït a molts llocs del món, com ara la península Ibèrica, on arribà l’any 1974. A Menorca fou introduït a principis dels anys 80.

P. clarkii és un crustaci de la família dels astàcids. Es tracta d’una espècie de creixement ràpid, amb una elevada capacitat reproductora i una dieta molt variada (tant pot menjar plantes com petits animals). La seva fisiologia el fa molt resistent a nivells baixos d’oxigen i nivells alts de contaminació de l’aigua. És capaç de suportar forts períodes de sequera gràcies a la seva activitat perforadora que li permet, si el substrat és suficientment moll, de perforar túnels verticals prou profunds com per tenir assegurat el contacte permanent amb l’aigua durant l’estiu. A més a més, i a diferència d’altres crancs d’aigua dolça com ara el cranc de riu autòcton de la península Ibèrica ( Astropotamobius pallipes ), és una espècie força resistent a les malalties. Cal dir que a Menorca no ha existit mai cap espècie autòctona de cranc d’aigua dolça.

Totes aquestes característiques expliquen el gran èxit que ha tingut allà on s’ha introduït. Per contra, els factors que més semblen limitar la seva expansió són les baixes temperatures i una salinitat elevada. A Menorca l’aigua no és prou freda com per suposar-li un problema. La salinitat sí que li afecta, de manera que només pot viure en torrents i basses d’aigua dolça.

Són nombrosos els efectes negatius descrits sobre les comunitats naturals envaïdes per P. clarkii . A molts rius de la península Ibèrica ha desplaçat el cranc de riu autòcton. En molts casos l’alta densitat de les seves poblacions s’ha traduït en una reducció de la biomassa vegetal i en la regressió d’algunes espècies animals (com per exemple petits mol·luscs). Tot plegat suposa un perill per a la biodiversitat.

Per altra banda, també té efectes negatius sobre l’estructura física del terreny a causa de la seva activitat excavadora durant l’època reproductora. Són coneguts, per exemple, els problemes en la canalització de l’aigua que tenen en alguns arrossars a causa de les galeries que fabriquen els crancs.

Conscients de la problemàtica que suposa l’existència, a Menorca, d’una espècie invasora com la present, fruit d’una col·laboració entre el Consell Insular de Menorca i la Universitat de Barcelona, s’ha estudiat la biologia i l’ecologia del cranc de riu americà. Aquest estudi ha servit per establir un diagnòstic de l’estat de les seves poblacions, condició indispensable per poder concretar els corresponents plans de gestió i control.

S’ha trobat cranc de riu americà a 4 sistemes aquàtics: tres torrents (Barranc d’Algendar, Barranc de Cala en Porter i Torrent de Sant Joan) i una petita bassa artificial (bassa de s’Hort de Llucatx). A tots ells el cranc s’hi troba plenament naturalitzat i amb unes poblacions estables.

Malauradament, l’eradicació total de P. clarkii és molt difícil. Si un cranc fos un animal gros, visible i fàcil de capturar es podria eliminar. Però és dóna el cas totalment contrari, de manera que resulta impossible eliminar el cranc de riu americà de Menorca, com a mínim als tres torrents en què hi és present. Sols a s’Hort de Llucatx, donades les seves reduïdes dimensions, es podria intentar la seva eradicació.

Per altra banda, a fi d’evitar la colonització d’altres ambients per part de P. clarkii , és imprescindible prohibir la venda d’individus vius als supermercats. Aquesta mesura preventiva és molt important. Si es segueixen comercialitzant crancs la probabilitat que puguin envair altres sistemes aquàtics es manté i, en alguns casos, les conseqüències podrien ser greus. Per exemple, l’arribada del cranc a sistemes més estables i diversos que els actualment envaïts, com per exemple les basses de Lluriac, la de Morella o altres de característiques similars, provocaria, amb tota probabilitat, un impacte negatiu sobre la particular vegetació d’aquests ambients.

Finalment, cal dir que l’alteració, degradació i banalització dels sistemes aquàtics (com per exemple la neteja indiscriminada i agressiva dels torrents, pràctica molt estesa avui en dia) suposa una pèrdua de biodiversitat important i, a la vegada, pot afavorir la presència d’organismes oportunistes i bon colonitzadors, com per exemple el cranc de riu americà.

Joan Lluís Pretus Real i Samuel Pons Fàbregues
Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona
Investigació finançada pel Consell Insular de Menorca

20-02-2005

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top