skip to Main Content

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Tota la humanitat compartim un sol país, la biosfera, i el seu destí és el de tots. No podem oblidar que ens enfrontam a la certesa del canvi climàtic i a la incertesa dels seus efectes. El cost de l’energia, la disponibilitat d’aigua i la viabilitat dels ecosistemes bàsics no són problemes només de Menorca sinó que ens agermanen amb la resta de les poblacions humanes del planeta. Una RB com la de Menorca ha de ser responsable localment, però amb el pensament posat en la dimensió global d’aquests problemes. Les petites accions exemplars són una de les grans esperances de la humanitat per trobar la forma d’evitar el col·lapse global. Amb la mirada posada en aquesta exemplaritat feim les següents propostes.

Molts dels experts de les Jornades han coincidit en una afirmació sorprenent: en general, i després de 20 anys, Menorca no disposa d’una gestió de la sostenibilitat diferenciada de la resta de l’arxipèlag. Els avenços en investigació i coneixement no s’han traduït en una gestió eficient vers la sostenibilitat. El fet de ser Reserva de Biosfera no ha servit, fins ara i amb algunes excepcions, per posar en marxa mesures o instruments d’actuació específiques. Encara més: els principals indicadors mostren que no s’ha aconseguit superar la contraposició existent entre desenvolupament econòmic i conservació dels recursos naturals, i que s’ha avançat molt poc en el model invers, aquell en el qual benestar i qualitat de vida no s’haurien d’acompanyar necessàriament de major pressió sobre els ecosistemes, els recursos i el patrimoni cultural. També fruit d’aquesta reflexió feim les següents propostes.

  1. Dotació de la RB de Menorca amb un equip tècnic propi, que doni solidesa i continuïtat a la gestió per damunt de les oscil·lacions polítiques. Instauració de la participació social en el marc de la RB com a mètode permanent de treball, de deliberació i de decisió. Activació del Consell Social de la RB.
  2. Creació d’un Fòrum de Tècnics de la RB, o estructura equivalent, que permeti establir mecanismes per comunicar i compartir inquietuds i coneixements entre els tècnics de les diverses administracions públiques que s’ocupen de l’ambient, del territori, dels recursos naturals i del patrimoni cultural. Reactivació del Consell Científic de la RB.
  3. Elaboració d’un pla estratègic de conservació d’abast insular, basat en estudis científics, que sigui assumit per totes les administracions competents. La planificació s’ha de fer a mitjà i llarg termini i ha de preveure objectius avaluables.
  4. Elaboració participativa d’un Pla educatiu, a mitjà i llarg termini, al voltant del concepte de Reserva de Biosfera. Citam com a model de referència els “projectes educatius de ciutat”, que es podrien aplicar i coordinar sota la forma d’un “projecte educatiu d’illa”. Açò permetria unir els esforços de l’educació oficial amb el treball de molts organismes públics i entitats del tercer sector.
  5. Consolidació d’una visió d’illa en la gestió de la sostenibilitat, amb el foment de la figura dels consorcis insulars per tractar les temàtiques específiques, involucrant totes les administracions implicades i establint mecanismes de control, transparència i participació social.
  6. Actuar no només en benefici d’allò que es conserva, sinó sobretot en benefici de les persones que ho conserven, com a principi general que permeti a la RB ser el factor principal per frenar la pèrdua de l’autenticitat, de les senyes d’identitat i de la idiosincràsia de Menorca. A llarg termini açò només serà possible si es basa en el gaudi vivencial real de les persones, residents i turistes, com a garantia del suport a les estratègies de conservació.
  7. Desenvolupament sostenible és també desenvolupament saludable. La salut pública ha de ser incorporada a la Reserva de Biosfera com un criteri transversal que pot ajudar a donar sentit a moltes de les actuacions, especialment les dedicades a les bones pràctiques agràries, a la mobilitat sostenible i al gaudi dels paratges naturals.
  8. La transició energètica cap a fonts renovables és possible a Menorca, amb les tecnologies actuals, si s’orienta si s’orienta cap a l’aprofitament de la biomassa, el potencial  termosolar i la generació elèctrica fotovoltaica i eòlica principalment, complementades amb la generació d’algun vector energètic, com l’hidrogen, que permeti solucionar les diferències temporals entre producció i demanda i les necessitats d’estabilització de la xarxa.
  9. Cal gestionar la freqüentació i la capacitat de càrrega de les platges naturals de Menorca, en consonància amb la seva importància emblemàtica, i apostar fortament per la informació i la implicació dels usuaris. Aquesta gestió s’ha d’estendre també a la resta de litoral i a l’interior de l’illa i determinar els impactes concrets de cada lloc, així com les mesures de limitació d’aquesta freqüentació en els indrets més vulnerables.
  10. La RB ha de tenir la vocació d’oferir noves oportunitats de creació de llocs de treball, a partir del que s’anomena ocupació “verda”. Les energies renovables, la bioconstrucció, l’ecoturisme, les bones pràctiques i el producte local de qualitat, o la mobilitat sostenible són peces fonamentals d’aquest mosaic d’ocupacions potencials. Sempre sense perdre de vista el seu possible impacte sobre un territori vulnerable com és Menorca.

Conclusions sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca
Conclusiones de las Jornadas sobre los 20 años de la Reserva de Biosfera de Menorca (versión en castellano)

20-12-2013

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top