Una nova cartografia de torrents i conques hidrogràfiques per a Menorca

En els darrers anys, des del departament de Geografia de la UIB s’ha treballat en elaborar una nova cartografia de la xarxa fluvial de Menorca per encàrrec de l’OBSAM-IME i associat també al programa RiscBal (Observatori de riscos naturals i emergències de les Illes Balears). La feina ha estat desenvolupada pel grup de recerca Medhycon, dirigit pel Dr. Joan Estrany.

El procediment ha consistit en realitzar primerament una modelització de l’escorrentia superficial a partir d’un model digital d’elevacions, i una posterior revisió minuciosa mitjançant ortofotografies i treball de camp per fer les correccions pertinents. Com a resultat s’han generat dues noves capes d’informació geogràfica que ja podem consultar al visor IDE Menorca: 1- Hidrologia. Torrents. J. Estrany (2024)  i Hidrologia. Conques hidrològiques. J. Estrany (2024).  Sobre la primera capa de torrents, convé comentar que s’ha aplicat el mètode Strahler, de classificació jeràrquica de cursos fluvials utilitzat per analitzar l’estructura de les xarxes de drenatge. El mètode Strahler assigna un «ordre» a cada segment de riu o torrent dins una conca hidrogràfica, basant-se en la seva posició dins la xarxa fluvial. De manera que els cursos fluvials més alts i petits tenen assignats nombres baixos (1, 2) i cap a la desembocadura assoleixen valors més alts (5, 6), en funció del nombre d’afluents que han rebut al llarg del seu recorregut.

Sobre la segona capa, cal matissar que entenem per conques aquelles porcions de territori les aigües de les quals drenen de manera natural cap a un mateix torrent, llacuna o desembocadura. En aquest cas, des de l’OBSAM-IME s’ha assignat un topònim a cada conca, per tal de millorar la seva identificació i localització.

També en podem extreure una sèrie de dades d’aquests mapes per fer-nos una idea de les dimensions de cada torrent o conca. Sense dubte que al capdavant del rànquing apareix la conca de s’Albufera des Grau, la més gran de l’illa amb 6.054 ha de superfície i 383,24 km de torrent i afluents. Comença a sa Roca des Mercadal i acaba as Grau. Fent referència a la suma de la llargada dels cursos d’aigua, el torrent des Mercadal i el torrent de Cala en Porter serien el segon i tercer, respectivament. A continuació vindrien el torrent de la Vall i el barranc d’Algendar.

Quant a conques, després dels tres torrents més llargs, ja ve com a quarta en superfície la conca de Cala en Bosc. Una conca molt extensa, però molt plana i amb una baixa presència de síquies o canals per on flueixi l’aigua. Seria el mateix cas del Canaló des Horts que desemboca al port de Ciutadella. En aquest cas de les conques, s’ha elegit una superfície mínima de 30 ha per fer-ne la delimitació. Entre les més petites estarien per exemple els torrents que donen a l’Arenal d’en Castell o al Caló Blanc de Binissafúller.

La cartografia hidrològica és essencial per comprendre i gestionar els recursos hídrics del territori. Permet identificar torrents, conques i zones inundables. És una eina clau per a la planificació urbanística, la prevenció de riscos com les inundacions, i la protecció dels ecosistemes aquàtics. A més, facilita la presa de decisions en la gestió de l’aigua i dona suport a la recerca i als models hidrològics, especialment en un context de canvi climàtic i pressió sobre els recursos naturals.