La perspectiva que dona la crisi

Valoració BUTLLETÍ CONJUNTURA ECONÒMICA MENORCA – febrer 2023

Dades econòmiques a: Diagnosi econòmica de Menorca

La perspectiva que et dona fer feina sobre la conjuntura econòmica, prové de les dades del dia a dia que el Butlletí de Conjuntura acumula i organitza. Que et permet tenir també una perspectiva d’una mirada enrere de 15 o 20 anys sobre l’economia de Menorca.

Mirem idò enrere. Així som capaços de ‘guanyar perspectiva’ i analitzar els grans canvis de l’estructura econòmica de l’illa. Canvis que desmenteixen o confirmen algunes de les opinions, mites i intuïcions que ens formem en la nostra convivència addictiva amb la rabiosa actualitat.

Pareu-vos un moment. I mireu el que veis a l’evolució de la taxa de naixement i mortalitat de les empreses de Menorca. Aquesta demografia empresarial que vam engegar a estudiar fa uns anys té la seva principal motivació en una idea: les empreses són el motor econòmic d’una regió. I la seva evolució pot explicar alguns dels principals reptes del mercat de treball de Menorca. O explicar també si caminem o no més intensament en aquesta senda de sobrespecialització turística que costa tant de tòrcer.

Els números des de la crisi del crash immobiliari (2008) mostren un profund procés de destrucció d’empreses fins a 2014 (fins a 494 empreses van tancar en aquest període) que podríem caracteritzar com a una gran purga empresarial de Menorca. Evidentment, al darrera hi va venir la destrucció de llocs de treball i de les rendes familiars associades. També important, vam enterrar la inversió i coneixement (bé immaterial també conegut com a know how) que aquestes empreses havien acumulat al llarg dels anys de vida. Que habitualment estan relacionats amb el sector industrial, un sector que ha donat tanta vida a la nostra illa i que se’ns fa tant difícil de fer-lo remuntar.

Tot i aquesta purga, el 2015 s’inicia un període de recuperació momentàniament interromput per la crisi del COVID19 que provocà una destrucció de 88 empreses (segurament amb problemes i debilitats de solvència anteriors) però que a 2023 ja s’han recuperat amb escreix. Dos anys després del COVID19 s’han superat en 34 el número d’empreses destruïdes durant la crisi sanitària.

Dos crisis que tenen una lectura ben diferent en termes de com han afectat a la demografia empresarial de Menorca, directament relacionades amb les mesures de sosteniment i ajut de l’activitat en el COVID19 i que van ser absents a la crisi de 2008.

De fet encara no hem recuperat 241 empreses perdudes ara fa 15 anys. Amb una afectació major al sector comercial, la construcció o la industria. Sectors que configuraven un ecosistema de feina d’hivern (desestacionalitzada) i que en la seva absència han agreujat els efectes sobre un mercat laboral cada cop més turístic i estacional. Sectors que configuraven fins i tot una forma de viure i configurar la vida dels nostres pobles i polígons industrials. I que en el meu entendre haurien de ser sectors amb un pla de reconversió prou ambiciós per a recuperar tot el que vam perdre en el seu moment.

Si a aquesta fotografia hi afegim l’evolució de l’entrada de viatgers a la nostra illa des de 2000. Les comparacions mostren contrastos ben importants. Per començar es pot dir que la crisi de 2008 va tenir una afectació entre les empreses i no tant entre els turistes, ja que en pocs anys es va recuperar el ritme de viatgers fins que a partir del 2015 comença una espiral de creixement que inicia el debat a Menorca sobre la sobrecarrega i els límits físics de carrega a l’illa. Si bé és veritat que el COVID19 frena en sec l’entrada de viatgers atesa la crisi de mobilitat, han bastat dos anys per a assolir un màxim històric que multiplica aquest debat social i econòmic sobre l’overtourism.

Aquesta perspectiva ens suggereix que el creixement econòmic que ha aportat el turisme aquests darrers anys, no ha estat suficient per recuperar-nos (en termes d’empreses) dels nefastos resultats de 2008. També ens ajuda a entendre perquè les respostes a les crisis més lliberals no han tingut els efectes desitjats a la nostra illa, que dista molt de ser un mercat perfecte (en els termes que els defineixen els acadèmics per justificar l’única acció del mercat per resoldre els nostres problemes).

La perspectiva ens diu que roman un repte de ‘reconstrucció’ de l’empresariat de sectors que aportin menys estacionalitat en les rendes i llocs de treball que generen. Recuperar 241 empreses de caràcter comercial, a la construcció o a la industria hauria de ser quelcom que hauríem de llegir als projectes econòmics dels nostres responsables a les properes eleccions municipals.

Possiblement no sigui necessari reconstruir empreses amb les mateixes activitats. Podem cercar noves activitats dins aquests sectors o en d’altres que es fomentin sobre la base de la desestacionlització i la creació de llocs de treball més qualificats. Coneixement, cultura, tecnologia, industria, teletreball… són candidats a suplir aquestes empreses amb energies renovades.

Com mostren les dades dels darrers 20 anys la recuperació turística de Menorca mostra senyals que necessiti d’un estímul. Contràriament a d’altres activitats no turístiques a qui manquen recursos, ajuts i polítiques que multipliquin les possibilitats de néixer en un entorn insular com el nostre. Possibilitats que els fons NEXT GENERATION venien a multiplicar, però no han estat a l’alçada de les expectatives creades. Esperem però a tenir més perspectiva i no perdre l’esperança que aquests fons siguin palanca de canvi en la recuperació d’aquestes 241 empreses que encara ens manquen.

Joan R. Sánchez Tuomala

Twitter: @joansanchez

Text i valoració: Joan R. SANCHEZ TUOMALA (Cercle d’Economia); Twitter: @JoanSanchez | Dades i infografia: David SERRA HIDALGO (OBSAM); Twitter: @DavidSerraH | Amb el suport d'Es Diari Menorca

La Diagnosi econòmica de Menorca és una eina web única per a conèixer la situació socioeconòmica de Menorca que sorgeix de l’interès per dotar Menorca d’una estructura informativa oberta, global, objectiva, interactiva i actualitzada dels indicadors socials i econòmics més importants de l’illa. L’eina pretén oferir un espai de trobada, diagnosi i debat. El projecte compta amb la col·laboració del Departament d’Economia i Territori del Consell Insular de Menorca i del Cercle d’Economia de Menorca, amb el suport d’Es Diari Menorca.