skip to Main Content

L’OBSAM, la SHNB i Fundació Marilles presenten la nova cartografia unificada dels fons marins de Balears.

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), la Societat d’Història Natural de Balears (SHNB) i la Fundació Marilles presenten una nova cartografia unificada dels fons marins de les Illes Balears i el seu estat de conservació.

El projecte ha tingut per objecte fer una recopilació de la cartografia existent de Mallorca, Eivissa i Formentera sobre els hàbitats dels fons marins i unir-la amb la ja existent de Menorca amb la finalitat de calcular la superfície dels hàbitats marins i fer-ne una valoració del seu estat de conservació d’acord amb la bibliografia existent. Aquest projecte s’insereix en el marc d’un projecte major, coordinat per la mateixa fundació, que aspira a avaluar el capital natural marí i costaner de les Illes Balears, per a posar-lo en valor i ajudar així a la seva preservació.

La utilitat d’una cartografia homogeneïtzada

El projecte, iniciat fa vuit mesos, s’ha centrat en calcular la superfície dels fons marins i a valorar el seu estat de conservació sobre la base de bibliografia existent.

L’estudi ha permès conèixer les zones amb un elevat nivell de biodiversitat marina; delimitar i quantificar aquestes zones; establir el seu estat de salut i conservació; i analitzar la seva evolució. La cartografia té múltiples usos i aplicacions en l’àmbit de la gestió del medi marí. També actua com a base per a l’elaboració d’un sistema de comptabilitat de capital natural marí.

Un dels primers resultats obtinguts amb aquest projecte és la cartografia única i homogeneïtzada dels fons marins del conjunt de les Illes Balears i l’aproximació a l’estat de conservació d’aquests fons a partir d’informació recopilada. En segon lloc, aquest treball ens ha permès detectar els buits d’informació i discriminar aquella que està desactualizada, tant a nivell cartogràfic com biològic.

Què i quant està cartografiat?

El mapa final de Balears ha inclòs un total de 55 hàbitats cartografiats sobre una superfície de 4.395,95 km2 de llit marí, comprès entre els 0 i els 50 m de pràcticament tots els fons que envolten les illes, fins als 400 m en el canal de Menorca i fins als 100 m en el canal de Mallorca (figura 1). Aquesta superfície representa el 22% de la superfície de la mar Balear -fins als 700 m de profunditat- (figura 2) i el 40% de la plataforma continental de les Illes Balears -fins als 200 m-.

Figura 1. Mapa final dels hàbitats dels fons marins de les Illes Balears.

Figura 2. Representació gràfica de les zones cartografiades dels fons marins de la mar Balear (cota batimètrica 700 m). Font isòbata: IEO

Els hàbitats que presenten una major representació dins de la superfície cartografiada són els fons de maërl o rodòlits (03040504) i els fons detrítics biogènics amb baixa cobertura algal (03040511), amb una superfície de 1.621,33 km2 i 1.630,19 km2 respectivament. Si ens centrem en la distribució d’aquells hàbitats més pròxims a la costa (fins a 50 m de profunditat) veiem que l’hàbitat predominant són les prades de Posidonia oceanica (030512), amb una superfície de 459,77 km2.

En relació amb els estats de conservació, de tota la superfície cartografiada, un 57% té un estat de conservació conegut (figura 3). Encara que, només el 17% de l’àrea cartografiada presenta hàbitats amb un estat de conservació favorable (d’acord amb la metodologia descrita en Simón (2009)1 per als Hàbitats d’Interès Comunitari).

Figura 3. Mapa final de l’estat de conservació dels hàbitats dels fons marins de les Illes Balears.

Pròxims passos

Tota la informació recopilada planteja la necessitat d’ampliar o millorar part de la cartografia existent, tant a nivell bionòmic, com d’avaluació dels estats de conservació dels hàbitats. En aquest sentit, destaca la falta de cartografia del litoral de la Serra de Tramuntana, de la mateixa manera que resulta especialment necessari millorar i actualitzar el coneixement de l’estat de conservació dels hàbitats de zones més vulnerables com són les Badies de Pollença i Alcúdia o el Port de Fornells, entre altres.

Comptabilitat del capital natural marí

La recopilació de la cartografia marina és un primer pas dins d’un projecte més ambiciós de la Fundació Marilles: l’avaluació del capital natural marí i costaner de les Illes Balears. L’entorn marí aporta nombrosos béns i serveis a la nostra societat, com per exemple aliments, regulació climàtica i moltes oportunitats d’oci. Millorar el coneixement sobre els valors que la mar i les costes aporten a l’economia balear és fonamental per a millorar la gestió i per a invertir els recursos necessaris per a la seva protecció.

Marilles ha començat a assentar les bases -juntament amb la consultoria britànica EFTEC i la Universitat de les Illes Balears- d’un sistema de comptabilitat del capital natural marí que permeti visualitzar els vincles entre els canvis en l’entorn marí i l’impacte econòmic que suposen per a cada sector.

Agraïments

Agraïm a totes les entitats i investigadors que al llarg dels anys han anat elaborant les diferents cartografies que s’han utilitzat en aquest projecte, a tots els gestors i investigadors que ens han assessorat i a totes les persones i entitats que ens han recolzat en el desenvolupament i logística dels treballs de camp.

Al Consell de Formentera, al Consell d’Eivissa, al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa, Xarxa Natura 2000, a la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, al GEN-GOB, al Govern de les Illes Balears, a l’empresa EstudioIMAT, a Red Elèctrica d’Espanya, a l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, a l’Institut Espanyol d’Oceanografia, a Busseig Posidònia, al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), a la Fundació Biodiversitat i a l’IBANAT.

Documents

Informe: Cartografia dels Hàbitats marins de les illes Balears: compilació de capes i comunitats bentòniques

Visualitzador de mapes: Menorca , Mallorca i Eivissa i Formentera.

 

1 – Simón, J.C., 2009. Modelo descriptivo de ficha general. En: VV.AA., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 27 p.

Amb qui ho vols compartir?
Back To Top